*
Busa on fire!...no s'encén, però les seves parets que fins fa no massa s'havien quedat amb un parell de propostes populars i poc més, van coneixent nous itineraris que troben el pas franc entre fissures i plaques, amb la peculiar roca d'aquest troç de vertical que, com un anfiteatre de grans dimensions, talla el Pla de Busa cap al sud. En poc temps han aparegut un munt de vies i alguna més que encara s'ha de donar a conèixer... pas a pas.
Enfilem a repetir la Sang Cheyenne, una de les últimes aportacions junt amb la seve veïna Peus Negres de la mà de l'Indi - adjunto topos (d'aquesta última hi ha piulada amb "peus" i senyals al blog dels Kutres).
Busa on fire!...no s'encén, però les seves parets que fins fa no massa s'havien quedat amb un parell de propostes populars i poc més, van coneixent nous itineraris que troben el pas franc entre fissures i plaques, amb la peculiar roca d'aquest troç de vertical que, com un anfiteatre de grans dimensions, talla el Pla de Busa cap al sud. En poc temps han aparegut un munt de vies i alguna més que encara s'ha de donar a conèixer... pas a pas.
Escalada ràpida i poc compromesa, generosament equipada fins i tot als trams fàcils tot i que en els dos primers llargs, els més exigents, en algun pas ens haurem d'estirar força. El grau de l'L1 m'ha semblat picant, suposo que el fet que sigui mantingut i t'agafi fred ajuda. Hem enllaçat fàcilment l'L3 i 4. I hem sortit rectes per terreny fàcil i evident, evitant de marxar a la dreta a buscar la sortida de la PN (amb 60m es podria arribar a enllaçar tot aquest darrer tram, quedant una via de tres llargs). La roca, de lo milloret de Busa excepte al tram d'artifo de l'L2. Amb cintes i un estrep n'hi ha prou.
Bonica i senzilla escalada per gaudir de les maravelles d'aquest racó i dues vies ràpides que amb l'ajuda dels ràples es poden encadenar... si no t'esperen a dinar!
Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axelaquestdiademilitarsortintalcarreriorgullsotabanderes
6 comentaris:
Quan vam fer la Peus negres ens vam fixar en aquesta parabolada...i te bona pinta per anar a Busa i no patir massa....com la veus de grau obliga? manté la tònica de l'Indi o ens caldrà patir si hi anem?
el primer llarg el grau es picon per encadenar a vista, però amb reposos i l'estrep al cinto, no ha d'haver problema (trobareu una estiradeta entre dues xapes al primer tram, res més). Al segon llarg quan acaba l'artifo tb hi ha un xapatxe que deu obligar V+ però tornar a ser una tibadeta fins a xapar (peu al darrer graó de l'estrep).. en teoria és tram en lliure ja, de 6b. Els tres últims llargs no tenen res a veure, fàcils, bona roca i molt equipats. Per gaudir-la doncs! un primer atlètic, un segon acrobàtic, dos molt plaents i un final de tràmit... Si ja coneixeu els ràpels podeu anar per dalt que és molt còmode!
puñetero,hem podries portar a mi ha fer vies sobreequipades,i no els deserts canalderos,jajajajaa.aniol.
aquesta si que és bona! eo, la via està agraïdament equipada, sobretot al primer llarg on apreta el grau s'agraeix,.. on és més fàcil busca compensar el rocam segurament, que aquí sempre et pot donar una sorpresa.. no fos que entréssim amb polèmiques! :)
això si, i les sensacions que et queden després d'una bona travessa pel desert?! .. ja tinc ganes de tornar-hi..
Una informació molt interessant, Edu! A veure ara que s'acosta l'època bona per anar-hi.....
merci Joan, la via està prou bé, però et recomano primer les clàssiques de Busa! maneras de vivir (imprescindible), jardi botànic, costo de agosto,... amb esperit clàssic són escalades que es fan totes i de sensacions molt grans que la bellesa del lloc fa la resta
Publica un comentari a l'entrada