***
Preciosa via farcida de la suavitat i melodia d'en Cisa en les seves escalades, quan allò que tan t'estimes queda imprès a la roca. Un dolç llegat, del que ara gaudim tots i que ha de durar una eternitat...
N'adjunto la topo. Les assegurances allunyen i els burils es dissimulen bé sobre la roca.. nosaltres com ja he vist que li ha passat a altre gent vam marxar a la dreta a l'L1 seguint la lògica de "ves pel terreny més fàcil" i potser vam sortir a la R de la via de l'Anna, o a una variant(?). La ressenya del Jover sembla apuntar en la mateixa direcció. En canvi, al Soldevila (llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, Ed. Desnivel) i altres piulades marquen el llarg escalant el sostre taronja (el de la foto de sota) un cop xapat el clau i un primer buril.
N'adjunto la topo. Les assegurances allunyen i els burils es dissimulen bé sobre la roca.. nosaltres com ja he vist que li ha passat a altre gent vam marxar a la dreta a l'L1 seguint la lògica de "ves pel terreny més fàcil" i potser vam sortir a la R de la via de l'Anna, o a una variant(?). La ressenya del Jover sembla apuntar en la mateixa direcció. En canvi, al Soldevila (llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, Ed. Desnivel) i altres piulades marquen el llarg escalant el sostre taronja (el de la foto de sota) un cop xapat el clau i un primer buril.
L'original enlloc de marxar tan a dretes escala el diedre taronja per la seva dreta i topo
En tot cas nosaltres vam enllaçar els dos primers, i quatre més a la part de dalt escalant la via amb 6 llargs, a més de 60m de grimpada final de II fins un altra arbre que millor fer encordats que la timba en cas de relliscada està garantida.
Preciosa escalda, sobre roca excel.lent que només desmereix al tram final. Ben assegurada als trams difícils, a equipar tirades puntuals i amb distància on és fàcil. Expo o no, al gust i límit de cadascú. Jo no l'he trobada, només que s'ha d'escalar amb aire als trams fàcils, com a tantes vies clàssiques que no saben que és allò del risc zero. Els burils en general en molt bon estat.
Preciosa escalda, sobre roca excel.lent que només desmereix al tram final. Ben assegurada als trams difícils, a equipar tirades puntuals i amb distància on és fàcil. Expo o no, al gust i límit de cadascú. Jo no l'he trobada, només que s'ha d'escalar amb aire als trams fàcils, com a tantes vies clàssiques que no saben que és allò del risc zero. Els burils en general en molt bon estat.
Itinerari del descens marcat sobre una foto del web d'en Jover
Fantàsticacelebraciód'escaldadolcíssimamblasandraqueendosdies'hiposaipicafort
6 comentaris:
la via no es diu directa estel?
ahhh! bona pregunta.. el Soldevila l'anomena Estel. Bé, just volia averiguar-ho..
Felicitats Edu, nosaltres quan la vam fer en la 1era tirada vam anar a l'esquerra. D'aquesta via recordo el tercer llarg, que em va tocar a mi, en la ressenya que tu poses és el segon. Jo tenia entes que via és la directa Estel.
salut
merci Mingo, aquest tercer o segon és l'únic lloc on vaig trobar que fas un pas de posar-s'hi bé amb una mica d'aire amb l'últim buril... molt bonic també. Correcte el nom, ja està canviat
salut!
ui aquesta noia em sona...
carai que ben acompanyat que vas Edu
Sembla que ens veu adelantar per 3 dies. Dimecres passat hi vam anar, lloc meravellós, via preciosa. Només ens va faltar collir uns rovellons però el terra estava sec i l'herba groguejava.
abraçada a tots dos
eo! hagués estat la bomba-bombón haver coincidit! vosaltres ho vau fer millor que us devia acompanyar el solet de cap a cap...
toca trobar-nos a la vertical eh!
merci i abraçades
Publica un comentari a l'entrada