pensant en blanc, des de la curta visita a la Carbassa que la mirada marxava cap a la vall del riu Duran i la vessant gens menyspreable SO del Puigpedrós on surten francs fins a mil metres de desnivell... accés llarg però garantit des del pla de Campllong, bones campes, vessants amb pendents pronunciades, vegetació oberta fins al fons de vall i un circ penjat on trobarem el refugi i que invita a circulars vàries, o travessa camí d'Andorra... ja només falta el blanc! que aquest cap de setmana ja ha tret el nas... normalment, les neus d'octubre sempre són un bon preludi, tot i que costi d'imaginar amb aquesta calor d'hores d'ara.
Aquest dia fa un vent gèlid que ens amaga a la vall i deixem la llarga circular per un altra dia.. ja amb les pells als peus.
Un racó més de la propera vall ceratana, on les opcions són lluny de quedar esgotades.. i el bestiar apura l'herba d'una tardor assolellada com feia temps
a les portes del refugi J. Folch i Girona o d'Engorgs, espai de pas, molt tocat (matalassos i mantes, però brut de nassos, FEEC?)
2 comentaris:
És una vall ben bonica i crec que força oblidada a l´hivern. Cal però anar en compte, el vessant SO sol acumular grans quantitats de neu que forma cornises gegants degut a l'escombrat de tota la pala oest, però es veu un descens llarg i fantàstic.
A veure si neva!
lluís
ara al descobert, les restes d'allaus ja t'avisen.. i aquesta banda de la Cerdanya que reb de valent les ventoleres de nord sempre és prou compromesa, tot i les llomades suaus que aparenta.. però si ja ho has vist, si, el descens hi és. Enganxar-lo sencer ha de ser fantàstic. Pacients doncs. Un plaer trobar-te.. d'aquest hivern no passa que ho fem gaudint de la muntanya
(i si aconseguim passar d'aquest temps estiuenc al rigurós hivern i evitem les dies nostàlgics de pluja, serà perfecte!)
Publica un comentari a l'entrada