***
vaixell a la deriva. Que es remou, i batega. Ara el verd, tot s'ho menja. Llums i colors que caminen.
aquest dia el vol de voltor ens acompanya, un bon troç ens sobrevola el cap. La resta ja el deixem sota els peus. Va i torna, amb el bec ben ple. Potser a niat a la via veïna? avui no tindrem temps de comprovar-ho.
Verd, que tot s'ho menja. Remou l'estomac. D'emocions, aromes i degustacions.
quina via tan preciosa. Ull amb el darrer graó de l'últim llarg, amb la roca encara una mica més discreta i on el càmalot del dos hi troba un bon emplaçament. El mateix que al tram de fissura neta del principi de l'itinerari.
el vaixell a la deriva. Que s'ho mira, encuriosit. Potser a la propera ventada caldrà fer caure alguna cosa més que un pi, deu pensar.
Activitatmoltbenfetaidesfetambl'íngridelesvalls i les llums d'una primavera que s'aferra al lloc
6 comentaris:
mira que sembla guapa la via! uns la repetiu i altres encara ni ens hi hem apropat! a veure quan i puc anar! guapa via i bona companyia!
una via molt bonica Llorenç, un parèntesi de roca boníssima, tan compacta com la de la rua de roig.. quins esquitxos més capritxosos! i en canvi la roca discreta n'és, alhora, garantia de tranquil.litat.. sempre que no es vulgui compensar artificialment esclar!
Busa és que és un lloc poètic i aquesta una via agradable de repetir.
Ah, quina enyorança quan he vist les teves últimes sortides de neu. Salut!
Busa, com un gran gegant ajegut, tot un bastió, quima mola.. poquet, però a vegades també es vesteix de blanc, és bonic veure la neu aguantar al pla mentre els espedats queden despullats
.. aquests últims finals de temporada són ben accelerats, ben bé "escapistes", i aquell temps on era habitual acabar la temporada d'esquí per st joan a l'Aneto!?... i en canvi, sempre tan irresisitble
Quines fotos més espectaculars!
merci Jaume, aquesta via té tots els ingredients!
Publica un comentari a l'entrada