Seran els temps que corren i figura que ens ho hem de mirar amb la resignació del pastor que recolzat sobre el seu bastó cada dia se'n troba una de diferent, i res no pot fer-hi. La visió comercial de la natura s'estén pels paisatges del país cada vegada amb menys complexe. Ara tranquil que pots conèixer el racó màgic de St. Honorat sobre les quatre rodes que t'hi porten per quatre duros, sobretot per la gent del país que "no s'ho coneix". Els restaurants es freguen les mans, potser també poden comptar la gent que deixa d'anar-hi. O també tranquil que per la nord feréstega de Busa i a tot el recorregut si amb el GPS no en tens prou hi ha marques a cada troç, no fos cas, de rutes inventades a base de copiar i enganxar. Ni el maqui més sapastre seria tan poc discret. El batec del territori es fa sentir davant un intrusisme sense miraments sota el discurs verd de l'ambientalisme fet producte de compra i venda ... i el més irònic és que sovint els promotors es defineixen com amants de la natura. I això que les relacions són cosa de dos.
"No tot s'hi val a un territori que s'ho val" ... els pastors, com les ovelles, cada cop són menys
6 comentaris:
Ei Edu, ara que ja sabem qui està darrera les pintades i les despintades, m'agradaria poder parlar amb tu del tema. El meu telèfon es el 615626813 i el meu mail pakocrestas@hotmail.com
Gràcies per endavant
molt bé! això em recorda la història del pastor de Treserres que em preguntava si n'havia trobat quan al cistell només hi havia farigola i aranyons per fer patxaran, sabia millor que ningú que de bolets no se'n feien encara! i li vaig dir.
Un cop ben presentats, va venir el millor quan va explicar-me la història de la casa, on ell hi havia viscut de canalla. I de casa Llobeta, i de quanta gent i viva,... Encara a la guia d'escalades del Solsonès n'apareix una foto amb la teulada dempeus. L'home, trist, per cada pedra que queia, cada veu de la vall que s'apagava, cada buit que feia més plè el desori d'una terra sense la petja de qui té cura de rases i marges. Fins i tot em parlava de l'amo nou, un metge de Manresa o de Barcelona, amb qui mirar de contactar per recuperar i donar vida a la vall.
"Si tu pintes jo despinto" és una interpretació molt simple de tot plegat. La meva eina és només un petit xerrac per podar les branques i desbroçar el camí, que és la millor de les freses. Si vols un cop de mà jo te'l donc. Salut
edunz (arroba) hotmail (punt) com
Per més que ho sapiguem, no podem deixar de sentir-nos ferits quan veiem desfetes com les que denuncies. Què se n'ha fet del respecte secular als vells drets, al dret d'empriu i al dret de pas? Qui gosa treure'n profit d'uns camins que els antics van traçar i que generacions d'excursionistes han mantingut? No estranya gens el garbuix que necessiten per vendre-ho (2 horas de "trekking"). Jo, d'ells, instal·laria una màquina de "vending" a la fantàstica Raven House ben plena de RedBulls fresquets. Segur que la clientela ho agrairia.
Ara si que veig que el bosc és ben brut també en aquestes latituds, de ferro, de pintura, de rètols... per que la vegetació només és bruticia al mig del camí.
Vendre 'aventura'! Trekking, shopping, outdoor. Que en fa de mal barrejar aquestes paraules amb Sant Honorat i Roca del Corb. I Busa.
Cada cosa al seu lloc i la muntanya neta.
Pako dedica't a fer bones guies i deixa de trepitjar i malcuidar aquestes contrades... posa't la pintura pel nas o pinta't la immobiliaria. I menys sota el nom d'en Ramón Vila.
La idea molt maca i romàntica, l'execució nefasta i malintencionada. Espero el fracaç estrapitós d'aquesta manera de fer, i pensa que aquí, n'estem fins els ous! Això si, en podem parlar quan vulguis.
Adrià
adria.foto@hotmail.com
ep, a l'anònim que ha vingut després i no ha signat.. pots tornar a escriure el mateix sense al.lusions personals que el blog no hi enten de desbandades
i si perds l'anonimat encara millor
La cosa és més senzilla, embrutar o no. Després hi haurà qui no ho troba brut.
salut i bona fresa!
Publica un comentari a l'entrada