Marià Garriga, 100m MD (Roca de Canalda)

**

Enfilem a repetir aquesta senzilla via que troba el pas resseguint un diedre prou definit de dalt a baix. Oberta aquest estiu per dos follets que no perden corda. Poc equipament en general i s'ha d'escalar en general, però el grau moderat ho posa fàcil. Sense ser una gran via, allà està, i si que és una bona opció per iniciar-se a Canalda i la seva escalada d'intuïció i autoprotecció, amb roca a trams molt bona i altres on s'ha de mirar. És ràpida de fer i amb ombra a la tarda.

La via es troba a la dreta d'un marcat esperó amb jardins en el seu flanc dret però on hi passa la via dels Jubilats, del mateix Marià. L'ascens és evident des del primer aparcament i el descens el farem per la dreta seguint la fresa i fites (15')

De material, hem passat amb els aliens i els càmalots fins al 3 i no hem fet anar els tascons. El C3 només l'hem usat per reforçar a una fissura ampla l'R1 i assegurar el pas de sortida pujant el friend, i va molt bé. La darrera reunió, penjada i a reforçar, ens l'hem saltada per continuar uns pocs metres més fins l'arbre més proper i amb cura de no fer baixar rocs pel segon de cordada

Aquesta ha estat la darrera obertura de la paret, i dedicada a una gran persona que ja il.lumina el llençol foradat que és el cel a la nit, .. en Xuxe li va dedicar unes paraules senzilles i boniques que en Lluís recollia al seu blog.

Joc de nuvolades com feia dies que no es dibuixaven al cel. Hem escalat amb el ronroneig de les tronades a prop, i hem trobat el pas enmig de les tempestes que han estat pel voltant. Busa s'ha remullat de cap a cap... i a les terres Berguedanes ha llampegat i tot. La roca ha quedat seca, tot just quatre gotellades per refrescar l'esforç quan ja érem de baixada. Que s'ha fet pausada, aprofitant l'avinentesa per recordar aquella ferum de caliquenyo que t'acompanyava a cada reunió. Quines calades tan plaents, i en pau. De tanta petja que ja corres per tres parets!

bonicaescaladamblallumdolçadelestardesd'unestiuques'hadeixatanaral'amplambl'íngridielcuquetd'unarocaquesempredesperta