a la Xavi Teixidó del Rubies (Montsec de Meià)

**

Escalem aquesta via perduda que devia ser trobada des de la paret de davant perquè ben bé fins que no ets al peu de via (gran alzina abans de la coveta, no està dibuixada a la topo) no endevines que hi ha una línia, que tot just va resseguint un diedre-placa entre un esperó prominent i unes rampes vegetades.

Sobre la topo, hi ha algun pont de roca de més, però poca cosa. Sabines moltes llaçades i també podades que marquen el camí i estalvien temps. L'avantpenúltim i penúltim llarg es poden enllaçar fàcil sense passar per la reunió intermitja.

No hi ha ambient de tàpia, però si de racó allunyat, penjat al buit, només molestat pel soroll del trànsit de les Bagasses. D'ànimes trobades i mirades perdudes. Alguna r és un balconet privilegiat i per un moment se t'envan totes les preses. 

Poc a afegir de la info que ja corre per la xarxa. De material nosaltres vam gastar el C4 a més d'un lloc, i el semàfor blau a un parell de llocs tipus estratègics, però sense també es passa.

L'accés i descens estan ben fresats i fitats, però l'anada i tornada són llargues, millor no apurar la llum. Anàvem amb 4x4 i vam baixar la pista. Sense, pots fer-la tota fins una marcada corba on el pendent canvia del tot. Llavors afegir 15' més d'aprox i tornada pesada. A alguna piulada comenten la caminada pel cim fins al poble de Rubies. Gran excursió llavors.

És una via, sense ser-ho. Té passatges molt macos, i amb roca genial. Sorprenents. Hi ha feixes i bastant jardineria per tot, la sabina, i la topo, no enganyen. És maco fer tants metres amb cap expansió afegida, no s'ho havien de passar gens malament obrint-la :), i si ha d'agradar. L'escalada és agraïda, només a un parell de llocs s'ha d'apretar una mica sense pensar en la caiguda.

Un racó que, malgrat l'aspecte de les parets, s'endevina que alguna línia més bonica en forma de via ha de ser-hi.

 

Escaladamoltbenfetaidesfatamblamireia i un parèntesi de les borrasques que desfilen sense complexes...