A la Pànic Timpànic de la nord de Narieda (Alt Urgell)

*

Enfilem a repetir aquesta opció d'escalada a l'ombra que ara ja van tan buscades. Una via de gest bonic, però que passeja per un pany de paret prou vegetat. La neteja i repassada que han fet els oberturistes ha estat consistent per fer més atractiva l'escalada.

Hi corre força info per la xarxa, i algunes topos amb els graus en detall aquí i aquí. Els graus, que tot hi així, sempre pot haver un plus amunt i avall. Es pot fer un refregit de tot i encara ballarien els plusos. En tot cas, apuntar que els passos obligats són 3 i molt concrets i més per com estan ubicades les assegurances. El tram del clau del primer llarg, la sortida de l'R2 (alien petit precari pot compensar la jugada) i un pas d'slap a l'últim llarg abans del diedre final. Per la resta, no obliga i es passa molt bé. El primer llarg és quasi tot 6a menys el pas del clau. Excepte al segon, tercer i últim llarg, a la resta els graus màxims són passos puntuals. 

De material, si anem còmodes amb el grau quasi que no posarem res. Sinó, algunes flotants, però no massa. Quasi que només hem equipat trams dels tres últims llargs.

L'accés l'hem fet seguint la pista fins la corba de dalt (gran fita) on comença la fresa flanquejant que porta a la Baga total (hi ha una fita en una corba abans, més avall, que ens saltarem) i d'allà amb una fresa més dèbil fins al peu de paret en poca estona. El descens està ja molt fresat, entre totes les vies que s'estan equipant al lloc.

Tot i el gest, que és maco, la via està trobada on no hi era, on la paret dóna el que dóna de si. Però allà queda, com una bona opció d'escalades a l'ombra. Ull però que a aquesta època el sol li arriba a la tarda, a la part de dalt tipus les cinc o sis de la tarda

escaladamoltbenfetaidesfetamblalaiaielramon amb uns aires d'estiu que ja es va fent el seu lloc, enmig d'un verd florit que encara recorda la primavera