**
Com som uns papes no acabem aquesta escalada de lliure difícil sobre xinxetes i argolles de claus que no fan confiança per imaginar-se una volada, o d'artificial no difícil però que sempre s'emporta més temps. Ara el sol encara va prou alt i amb les calorades millor esperar unes setmanes que la paret guanyarà un parell d'hores d'ombra. O ser més ràpid escalant, a voltes decidir-se per un o altre estil també serveix que estar entre dues aigües alenteix tot i que es gaudeix més.
Així que només tastem els tres primers llargs quan decidim que no l'acabarem a l'ombra, i alguns apunts: El primer l'entrem per la variant de la dreta, un bon 6a obligat i un 6a+ tan difícil com els 6b's de la Pànic timpànic. Idem el 6a+ del tercer llarg. Plus amunt plus avall tan fa. Els claus en els tres llargs no hem trobat que fessin cap falta, no sabem si més amunt, en tot cas amb la restauració que s'ha fet de la via recentment, hi tornarem amb només uns pocs que no te pinta de gastar-se'n massa. El material antic està ben envellit, anar sobrat amb el grau també ajuda a oblidar-se del rovell.
Ja hi tornarem, bonic mirall sobre la vertical de les valls de Nargó. Una d'aquestes escalades a tocar que a voltes demanen més d'una visita i sense preses.
Inicid'escaldafetaidesfetambl'axel i uns cordades aquí i allà a l'ombreta de la paret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada