**
Escalem aquesta bona proposta - amb el permís de les clàssiques i "més" repetides de la paret - que conté tots els ingredients de l'escalada al lloc, alguns ben pujats de to. I sense masses repeticions i és que a Canalda sempre hi ha molta feina per fer.
Poc equipada i obligada en el 6a, però en general sempre protegible
encara que a voltes un pèl lluny. Intuïció per trams a pèl on cal
decidir per on anar seguint el més lògic (però sabent que la dreta està ocupada). Roca bona o molt bona en conjunt. Com comenta
l'oberturisa "com la Directa Estel
però amb menys assegurances" i que per mi ho descriu molt bé. Així que
no és una via especialment ràpida tot i que tampoc molt laboriosa, ni expo del tot (ull amb l'entrada això si).
Graus sovint ajustats, sobretot els "quintus", a l'estil antic o potser perquè estan més a pel i
això sempre fa pujar el grau, com a mínim al cap!
La vegetació del primer i darrer llarg els desmereix una mica però la part central és molt bonica i en realitat passeja per un esperó que a trams sobresurt més que el de la seva via veïna, donant un caràcter aeri als passatges espectacular. Una bona mostra del tarannà decidit i valent d'aquest prolífic escalador del lloc.
De material, un mínim d'arranajaments a la via que ha fet el propi oberturista ja fa que no calgui clavar. L'escalada del boix al darrera llarg l'ha solventat amb dos espits (no marcats a la topo). Passem amb els tascons i joc de camalots fins al 3 (aquest darrer el posem molt puntualment, però s'agraeix!). Una recomanació, hi ha un pont de roca petit petit a la sortida de l'Ae del quart llarg. Si algú puja un ceblar finet i el deixa muntat, s'agrairà molt! és el pas clau de la via, ja que és el pas més obligat sortint d'estreps.
A tenir en compte que gran part del compromís d'aquesta escalada es dilueix amb la proximitat i facilitat de saltar a la Directa Estel, ara reequipada i rapelable.
La jornada s'arrodoneix amb la trobada d'escaladors de Canalda, .. mai sobre freqüentades, i no se què ho fa!? fins la propera doncs!
En Toño i en Pep Vila a la Directa Estel
Moltbonaescaladautènticanaldera, moltbenfetaidesfetambelgranmestredelarocacanalderaRicard, i un sol que ens cau a plom fins que la lluna ve al nostre rescat. Ja passa, quan el fosc deixa de fer por.
2 comentaris:
Bona informació, merci!
celebro que es pogués escalar i que gaudíssiu així!
a veure si ens veiem aviat Edu!
Adrià
tiuuu!! si, ho hem de trobar!! a més, podem passejar-nos pel que tenim en ment a Canalda!
bona via aquesta, el lluis es mou com peix a l'aigua per aquesta paret.. això si, primer les clàssiques!
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada