**
Repetim l'escalada d'aquesta preciosa via de la fabulosa roca de Canalda, piulada aquí. La via ha estat curosament restaurada l'any passat, malgrat els burils estaven en ben bon estat excepte algun de puntual. Val a dir que quan ho vaig veure des del peu de via sense saber-ne res, em va semblar que algun desposseït de moral l'havia retroequipada! i és que la distància entre els bolts i els burils originals invitava a pensar-ho.
Amb la reubicació de bolts l'escalada s'ha fet més fàcil o més ben dit, menys difícil. Tot i així, toca escalar! però ara és més fàcil d'assumir certes navegades i moviments plomats de panxes impossibles sabent que un bolt i en algun cas resituat protegeix la jugada o veient-lo venir millor des de baix per preveure l'arribada a la "salvació". S'ha perdut essència, sempre tan volàtil i subjectiva. Modesta opinió.
I amb les peces velles, què fer? pregunta enrevessada, quan les noves són ubicades a llocs nous. Ara queda molt estrany tot plegat.
Aquest cop enllacem els llargs quart i cinquè sense masses problemes de ròssec si alternem bé les cordes.
La línia continua sent una meravella. A gaudir-la! I les tardes d'estiu a la roca també. Aquesta amb ruixat inclòs, així que l'intent de trobar-li el punt vermell queda frustrat.
Escaladamoltbenfetaidesfetasotal'aiguaunbontroçambl'Axel... i aquest estiu que sembla que ha volgut marxar de cop!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada