A l'Ou com balla i Rosa d'abril, 350m 6bA1 (Serrat de les Garrigoses, Montserrat)

**

Al Serrat! on les escalades es tornen alpines, de lògica aplastant, seguint diedres i fissures. Aquí no toca navegar entre un mar de còdols, només escollir per quin diedre començar i seguir-lo fins que ens tregui de la paret. 

Comencem l'escalada de l'Ou com balla (aquest cop sense l'ofuscada de l'altra visita), des de sota la feixa del camí de la cova on comença la via. L'accés és fàcil, prendrem una fresa dèbil de la primera corba passada la balla de les coves, on hi ha un terraplè de roca argilosa. Anem seguint el peu de paret fins ubicar els diedres de l'Aranya i la via del Xavi. Aquesta arrenca a l'esquerra, evident, tot i que el primer clau no el veurem fins que el tinguem als nassos.

Adjunto topo amb el material que hem trobat.

A la part de dalt una mica liats amb els croquis del a guia sud saltem als diedres de la Rosa d'abril. Potser va ser la línia original com apareix a la topo de l'ABC feta abans de l'obertura de la Rd'A que és posterior. Difícil pensar que aquesta prolífica cordada es resistís als lluents diedres superiors pensant que algun dia hi cabria una via paral.lela!

Van ser els anys daurats de la serra d'or, amb línies paral.leles una rera l'altra. La mateixa parella els mateixos anys feien estralls a Canalda!

En tot cas aquesta combinació és boníssima i molt recomanable. Com també apunta ser-ho la Rd'A i els diedres superiors de l'OcB. D'aquesta manera queda bastant homogènia en dificultat sobre el 6a/b, amb algun pas de 6a obligat puntual. Ull però amb el penúltim llarg de la Rd'A, amb un punt d'exposat i aromes canalderos.

Desbrossem tot el que podem, i fem aparèixer algun clau amagat. Les vies encara pateixen l'ofenosa vegetació d'un estiu que ha estat primavera. Una línia que amb repeticions quedaria al dente.I roca, increïble, especialment amb pany central amb formes del tot originals.

Pel descens, nosaltres fem servir el ràpel de la sortida de la via del Xavi, d'allà a una R de la mateixa via, un rapel curt sobre una altra R però de l'Aranya on hem de muntar mallons i cordinos i d'allà 50m a la feixa. Una mica merder tot plegat, amb reunions que s'estan reequipant treient espits originals i deixant parabolts sense argolles. Un cop a la feixa superior i sent de nit, baixem pels ràpels de l'Aranya (on hi també hi veiem algun parabolt de més afegit en tirades, una llàstima). Compte amb apurar la llum, no és gens recomanable desfer el camí a peu fins el camí de les coves amb el fosc, nosaltres el teníem fet i no ho vam veure gens clar amb la llum només del frontal.

Després ens vam trobar la balla tancada que no ens deixava treure el vehicle. Hi ha un cartell amb el telèfon de la urbana de Collabató que molt ràpid i amables ens va venir a obrir. 

A l'esquerra, el diedre que escalem, i el que ara seria l'OcB niria per la dreta seguint els diedres grisos. Reposem el cordino del primer pont de roca.

MoltbonaescaladafetaidesfetambelSamu ...apurant fins a capficar-nos dins una estranya nit d'estiu enmig de la tardor que passa a ser hivern de cop, sota la lluna que ve a trobar-nos. Al matí, des de Collbató, algú assajava amb una gralla, la canço Rosa d'abril. Quin regal.