Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 de nov. 2013

ObRiNtViA! Canal de les Criatures, 300m 70º IV+ (Serra del Verd)

**

Ressenyem aquesta canal que no sabem si s'hi ha passat abans, a la vessant oest de la Serra del Verd. Tot i l'estètica de front, la major part de la canal és una rampa de poca pendent i només al final ens trobem un últim llarg on fa recomanable desplegar el material, si més no aquest dia de neus encara fondes.I massa toves per proposar-se en mixtes més laboriosos.



A tenir en compte que estem al Prepirineu, terreny de neus efímers, encara més en orientacions oest. La dificultat pot canviar molt segons les condicions de la neu i sobretot la quantitat que amagarà més o menys els ressalts de roca que s'hi veuen.

Aquest dia trobem neu fonda a trams fins al genoll o més i amb la consistència justa pels tramets de mixte. Alguna placa de vent petita al llit de la canal i restes d'algunes purgues de neu recent.









activitatdedescobertamoltbenfetaidesfetambelsamu,. ... raconsquehisonperserecorreguts. 

  

Com criatures, de passar-s'ho bé. Amb el misteri de la Fossa de les Criatures a tocar, a les canals Males de la serra del Verd. Canalles, i canalles! aquests dies de canals que s'obren, i es tanquen.

26 de nov. 2013

Via del Llons, 120m V+A2 (Montroig)

**


Escalem aquesta bona ruta de la Pala alta, que tan bé t'escalfa ara quan l'hivern mossega. Aquest dia el vent queda lluny i s'hi està de perles. Adjuntem topo de l'oberturista amb actualitzat el material que hi hem trobat. Molt bona ruta en el seu estil combinat de lliure tranquil i artifo divertit on no cal clavar si no fem la variant de sortida d'A2+. Amb l'al.licient de ser una via ben poc equipada on les flotants queden tan a gust. Entrem per una variant directa maca a la vertical del diedre inicial.




Menció especial pels dos trams d'artifo, sobretot el segon, ben penjat sobre el buit. És això que té el Montroig, vies sovint curtes però intenses, sensacions de petit petit ...bigwall. La roca bona en conjunt i també a parar compte a trams. Molt particular tota ella.

De material, passarem amb tascons, aliens i friends fins al C3, repetint el 2 i 3. Opcional, repetir del 0.5 a l'1.No dúiem claus ni martell ni fan falta. Hem sortit per la feixa, el final original. Potser la variant demanar clavar.




El tram d'A1 del tercer llarg el provem i batallem en lliure i no encadenem, només 6a+?? buf buf! Igualmet, són graus colladets, dels d'abans, dels que són?¿... clàssics.






Moltbonaescaladacombinadafetaidesfetambl'edu, .. fins a l'hora màgica del Montroig. On tot s'atura. On la posta de sol fa treure els colors.

23 de nov. 2013

Mossec al Port del Comte

**

el gran blanc ja ha arribat i ho ha fet per la porta gran. Aquests dies, i encara en te per uns més, només el vent i les plaques el fa difícil de gaudir a cotes altes, on l'escombrada va fent. És el peatge de la vessant sud quan hi bufa de nord.

El massís s'ha vestit de blanc amb gruixos de 40cm a cotes altes, però encara li falta per no patir per les soles. Es pot arrencar des del Sucre seguint pistes. La vessant sud del Vulturó des de Tancalaporta està perfecte fins al llom de la carena, bona opció per traçar al poc terrenys de muntanya neta que li queda a la muntanya del Port del Comte estripada per tot arreu. Ara se li afegeix circuits de motos de neu, i anarinant. 







21 de nov. 2013

A l'Ou com balla i Rosa d'abril, 350m 6bA1 (Serrat de les Garrigoses, Montserrat)

**


Al Serrat! on les escalades es tornen alpines, de lògica aplastant, seguint diedres i fissures. Aquí no toca navegar entre un mar de còdols, només escollir per quin diedre començar i seguir-lo fins que ens tregui de la paret. 

Comencem l'escalada de l'Ou com balla (aquest cop sense l'ofuscada de l'altra visita), des de sota la feixa del camí de la cova on comença la via. L'accés és fàcil, prendrem una fresa dèbil de la primera corba passada la balla de les coves, on hi ha un terraplè de roca argilosa. Anem seguint el peu de paret fins ubicar els diedres de l'Aranya i la via del Xavi. Aquesta arrenca a l'esquerra, evident, tot i que el primer clau no el veurem fins que el tinguem als nassos.

Adjunto topo amb el material que hem trobat.




A la part de dalt una mica liats amb els croquis del a guia sud saltem als diedres de la Rosa d'abril. Potser va ser la línia original com apareix a la topo de l'ABC feta abans de l'obertura de la Rd'A que és posterior. Difícil pensar que aquesta prolífica cordada es resistís als lluents diedres superiors pensant que algun dia hi cabria una via paral.lela!

Van ser els anys daurats de la serra d'or, amb línies paral.leles una rera l'altra. La mateixa parella els mateixos anys feien estralls a Canalda!

En tot cas aquesta combinació és boníssima i molt recomanable. Com també apunta ser-ho la Rd'A i els diedres superiors de l'OcB. D'aquesta manera queda bastant homogènia en dificultat sobre el 6a/b, amb algun pas de 6a obligat puntual. Ull però amb el penúltim llarg de la Rd'A, amb un punt d'exposat i aromes canalderos.

Desbrossem tot el que podem, i fem aparèixer algun clau amagat. Les vies encara pateixen l'ofenosa vegetació d'un estiu que ha estat primavera. Una línia que amb repeticions quedaria al dente.I roca, increïble, especialment amb pany central amb formes del tot originals.





Pel descens, nosaltres fem servir el ràpel de la sortida de la via del Xavi, d'allà a una R de la mateixa via, un rapel curt sobre una altra R però de l'Aranya on hem de muntar mallons i cordinos i d'allà 50m a la feixa. Una mica merder tot plegat, amb reunions que s'estan reequipant treient espits originals i deixant parabolts sense argolles. Un cop a la feixa superior i sent de nit, baixem pels ràpels de l'Aranya (on hi també hi veiem algun parabolt de més afegit en tirades, una llàstima). Compte amb apurar la llum, no és gens recomanable desfer el camí a peu fins el camí de les coves amb el fosc, nosaltres el teníem fet i no ho vam veure gens clar amb la llum només del frontal.

Després ens vam trobar la balla tancada que no ens deixava treure el vehicle. Hi ha un cartell amb el telèfon de la urbana de Collabató que molt ràpid i amables ens va venir a obrir. 


A l'esquerra, el diedre que escalem, i el que ara seria l'OcB niria per la dreta seguint els diedres grisos. Reposem el cordino del primer pont de roca.



MoltbonaescaladafetaidesfetambelSamu ...apurant fins a capficar-nos dins una estranya nit d'estiu enmig de la tardor que passa a ser hivern de cop, sota la lluna que ve a trobar-nos. Al matí, des de Collbató, algú assajava amb una gralla, la canço Rosa d'abril. Quin regal.