**
Fem la circular clàssica del bonic Thoumasset, cim que just es desprèn una mica de la carena fronterera per fer una talaia perfecte i oferir aquesta volta farcida de Pirineus, blanc, i sol.litud. L'aire fred d'aquest dia que manté les neus dures en orientacions nord on les ventoleres vàries s'han endut la neu nova, ens fan desistir de fer cim per no arriscar-nos a trobar el seu descens NE massa endurit, i fem cap al coll natural del pic de l'Estany blau, on sabem que sempre podrem disposar de neu transformada als pendents esquerres.
El trist heliesquí d'Andorra, al cim del Fontblanca... sorolls per terra (motos) i aire d'un país que sembla no tenir-ne mai prou
El curt però bonic descens del pic de l'Estany blau
Seguint unes traces fem una drecera innecessària sense per llàstima, passar per la cabana de la Sabine. En tot cas recuperem el fons de vall i el riu de Solanet i la tornada a Sorteny la fem pel Port de Banyell.
Sobre l'estat de la neu, abundant i constant des de l'aparcament. En trobem de tots els tipus, primavera transformada a les sud dins l'horari, dures a nord que no transformaran en tot el dia, i pols seca a les cubetes arrecerades a la cara nord. El relleu de les pluges sobre la neu treu gaudi a l'esquiada. El mantell en conjunt, es veu molt estable.
Sortida molt bonica, que val la pena completar amb l'ascens al cim si la neu acompanya. On t'envolta aquell encant de les muntanyes de l'Arièja, de llargues aproximacions que les deixen a banda de quasi tot.
Al fons, la línia imaginada i feta a la sud de la Fontblanca
Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'Ignasiel8març,.. i un blanc que es fa sentir
2 comentaris:
Catxins!!, gairebé coincidim...
oohh llàstima! m'hagués agradat, està massa pendent!
Publica un comentari a l'entrada