rocaineu: Estel de l'Alba, 180m 6a+ (Paret dels Sostres, Mont-roig)

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

15 de març 2015

Estel de l'Alba, 180m 6a+ (Paret dels Sostres, Mont-roig)

***

Escalem aquesta fantàstica via farcida d'aventura de cap a peus, mostra del bon fer dels potents escaladors de ponent del moment. Itinerari que no dóna treva pràcticament desequipat, i de gran lògica buscant el pas allà on la paret ho permet. Excepte al primer llarg, a la resta en conjunt roca molt bona i amb alguna tirada realment sorprenent i de les millors que he trobat al Mont-roig, sempre de roca i aromes amb estil propi.

De material em passat amb joc de tascons (molt important els petits!), els aliens (negre recomanable si es té) i friends fins al C3. Els pocs espits de la via estan tots en molt bon estat. Només a parar compte amb el segon clau del tercer llarg, mòbil i amb un cordino que fa pena, però allà la tirada no és difícil.

No fer cas d'aquesta piulada que parla d'un despreniment i que si portar claus.. del que la nova guia se n'ha fet ressò. Tot està al seu lloc només que aquest primer llarg te un bon tram de roca delicada on cadascú que passa pot fer la seva sanejada. N'hem fet baixar uns quants blocs.

També fem neteja de vegetació les fissures. Ull però, que a la tercera reunió, dins la cova del fantasiós bosc de figueres hi ha un niu de voltor i la mare està covant l'ou. Fins d'aquí unes quantes setmanes no s'hi hauria d'anar (el poll pot quedar una estona sense la protecció de la mare, però l'ou ho té més difícil).

Hem trigat una mica més que aquest parell de branquillons (accés i descens molt ben explicat) però no molt més. És una via per prendre-s'ho amb calma i anar assaborint cada tirada i tot el que demana. Graus molt clàssics, i escalada obligada sobre el 6a i de millor no caure. Evitar els dies més freds i curts o posar-s'hi aviat que aquí entra a l'ombra a partir del migdia.

La paret no aconsegueix tenir l'ambient d'altres panys del Mont-roig, però el combinat d'estil, passatges i aventura, en fa un resultat molt bo. Testimoni d'una manera d'escalar i entendre l'escalada aquí i allà, ...escalades com un puny!