Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

15 de des. 2015

Medacorba oriental, punta sense nom, 2.871m MBEAS3/4 (Andorra)

***

Aquest dia ens mirem d'aprop la gran murall sud que defineix el pic de Racofred on una lleugera línia s'endevina per ser esquiada de dalt a baix... de tan lleugera, i entremaliada la vessant, que finalment fem cap als Estanys Forcats per una canal suspesa que és una delícia de les formes que es deformen... (màxim un breu ressalt de 35º estret, això li posa el /4 a la dificultat però és molt relatiu, amb més neu s'ha d'eixamplar).

Un cop allà, fa tan goig, que seguim les pendents de neu que veiem que tiren més amunt, fins al capdamunt del punt més amunt on podem arribar... per ser esquiades cara avall. Ja no veiem d'on venim.

A l'esquerra la punta despresa de la carena fronterera del Comapedrosa, amb la canal SE directa que enllaça la pala de Ruf. A la dreta, la complicada vessant sud del Racofred on cal trobar el pas


Sense voler-ho o potser volent-ho però sense saber-ho hem arribat a una punta que apareix sense nom a la cartografia, injustament, perquè té tota la entitat de cim. A mig camí entre el Racofred i el Medacorba.. al gran  nord d'Andorra, el més feréstec, el més ombrívol, fosc com les ombres que no deixen la "verticual" vessant francesa segurament en tot l'any; no hi ha sol que pugi prou amunt amb una muralla tan imponent.. Farcida d'esperons i agulles com notes ben posades d'una composició petrificada d'aquest troç de Pirineus... quants Pirineus hi ha només a Andorra? .. ben aprop ens queda la Collada del Forat dels Malshiverns... no pot haver nom més explicit pel lloc, difícil no passar-hi amb l'ànima encongida, .. hi ha llocs que fa molta fresa imaginar-te'ls cruspits per una tempesta gèlida.




I injustament sense nom perquè des del seu cim - passada una breu crestagrimpada - té una sortida ben franca amb els esquís als peus, tota una velleta fantàstica retallada a l'horitzó.. Esquís que no t'abandonen fins on la neu més o menys generosa et deixi esquiar, aquest cop a pocs minuts de l'aparcament. 

La Fontblanca,... perla blanca d'Andorra
 

 
Molt bona activitat (re)descobrint vessants que malgrat gens evidents ofereixen un pas del tot lògic. Calen noves nevades per completar les opcions, sempre parant compte que aquesta és una vessant del tot exposada a les allaus, amb capritxosos ressalts perpendiculars de roca que tan bon punt funcionen d'ancoratge com de punt de partida. Tan inclinada al sud, que el sol i treballa de valent.






PreciosascenciómoltbenfetaidesfetambelGuillemilaGemma... un dia que fins i tot el sol, semblava voler anar baix, i deixar-ho tot mig apagat, ..per veure-hi millor