***
Boníssima i difícil escalada al bell mig de la murall sud de la Pala Alta, on el sol espetega de valent i sembla que ajudi a vestir de verticualitat tot el pany. Un primer llarg d'artifo equilibrista dóna pas al mur central, diuen el que ho coneixen, dels més arrogants i bonics de la paret.
En definitiva, un excel.lent recorregut on ens tocarà escalar des del primer moment (ull amb la roca al tram en lliure abans de caçar l'artifo), amb una tirada on el bolt al segon llarg que és el més obligat i difícil. El tercer, on el grau puja més, està prou equipat i és fàcil de completar. I l'últim ja és una delícia pels sentits amb un passet de flanqueig més aparent que difícil, on mal destrament s'hi ha afegit un espit que hi pinta poc, ja que queda massa baix i és incòmode de xapar. Roca de somni a trams, la de tan bona del lloc.
Grau obligat de 6a/6a+ però no exposat en cap moment. De material passaríem amb els aliens, i un joc fins al 3 (repetir algun mitjà i afegint el 4 pel segon llarg opcional). Bona piulada del Cesar aquí.
Ben bona escalada moltbenfetaidesfetambl'ArielCesar, fins a la feixa, i acabadambl'Ari l'últim llarg...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada