**
El C5 el passegem, fa falta el 6!
Esperonats per el pare de la criatura anem a escalar aquesta via del sòcol del Montroig, aquesta estranya paret a base de resalts amb plaques de roca ennegrida i ataronjada, de forats perfectes, o regletes i cantells de tacte suau.
No és per menys, el nas fi de l'oberturista troba el pas més digne per arribar-se a la fissura espectacular (i difícil!) del darrer llarg, que per ella mateixa ja mereix una visita. Només apuntar que si no anem amb un càmalot del 6, tot el tram inicial fins als ponts de roca pràcticament el farem a pèl un bon troç (algun tasconet i alien de consolació), ull i puny fort! El llarg és boníssim amb un final sorprenent que mena al cim de l'agulla.
A la dreta, la gran fissu del darrer llarg
En conjunt, una via recomanable per anar recorrent les del pany, i una mica de col.leccionista per una visita ocasional.
Com un dia se'ns va fer fosc vam tornar per acabar-la entrant pel diedre inferior de la Pic (6a dur! primera repe potser!, marcat com a Atac del tak a la topo) i el de la Pic Pic (V amable). Doncs això, variants que només farem si és que hi hem de tornar, per exemple per escalar la variant Ana Belén!
El primer i exigent llarg de la Pic, i al tercer (per enllaçar de nou amb la JS) de la Pic Pic
Escaladesdetardaivespradamoltbenfetesidesfetesambl'Ari, i el segell del Marmo que hi és per tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada