Gran Díedre, 150m Dsup (Calderer, Pedraforca)

(Foto:EduPlana)

Seduïts per la lluna plena i el magnetisme del Pedraforca, enfilem a repetir aquesta senzilla clàssica de mitjans de segle passat.. mestresaprenents...

Al pas del 'carajillu' de l'L4 (Foto:EP)

Fem l'accés per la feixa (1h), per conèixer el troç i les rutes d'escapatòria si un dia arriba el mal temps, i no repetir la Cerdà-Vergés. Al tram final cal parar compte de seguir grimpant fins a sobre el bastió. Si flanquegem abans d'hora (el que vam fer nosaltres), també podrem recuperar el camí ascendint per una fàcil canal amb algun pas puntual de II. Un cop a la feixa, aquesta queda tallada per un curt ràpel de 15m, que ja ens deixa a prop de l'inici (nom marcat, sirga d'acer).

Croquis amb les itineraris i el camí d'accés i flanqueig de la feixa (Foto:EP)

L'itinerari no té pèrdua (topo disponible a onaclimb, no està contrastat el material que hi indica i els dos primers llargs no fan 75m. La via més aviat fa 150m que 200, i l'última R la farem a l'esquerra del díedre -equipada- enlloc de a l'arbre superior on és més fàcil fer caure rocs).

Bona roca excepte algun bloc puntual, reunions equipades amb 1 parabolt del 12 i argolla per rapelar i reforçades (no sempre) amb algun clau. Recomanable enllaçar l'L1 i L2 (IV, amb corda de 60 s'arriba). A l'L5 i l'inici de l'L6 és on trobem els passos més fins (V). El tercer llarg també queda amb IV. Graus clàssics, clàssics!.

Inici de via i escalant el segon llarg (Foto:EP)

Escalant l'L1 i tram fi de l'L4 (Foto:EP)

De material, passem amb mig joc de tascons, els aliens (opcional) i alguns friends mitjans (fins al 3). Trobarem alguns claus i ponts de roca en els passos més exigents.

Inici del tercer llarg i escalant el quart llarg (Foto:EP)


Tram final de l'L4 (Foto:EP)


Inici de l'L5 (Foto:EP)

Sortim per la Pany (IV -clàssic!?- al primer llarg i III i II la resta), i cap al coll del Gat (indicat). Des del primer coll el descens el farem seguint les marques vermelles (algun pas de II, ull si està mullat) fins al coll del Gat on surt la Homedes, i d'allà cap a la tartera principal.

Sortida del Gran díedre i primera tirada de la Pany (Foto:EP i JoseAroca)

Tercera tirada de la Pany, ben indicada i tram final fàcil cap al coll del Gat (Foto:EP)

Fi de festa i una cordada rapelant des del Gat vistos des de l'R5 del Gran díedre (Foto:Flor i EP)

Tranquil.la activitat feta amb un dia radiant amb el Jose Aroca i la Flor el 19/07/08, i l'afable companyia de'n Jordi i l'Àlfred. Converses, somriures i respirar.

(Foto:EP)

Maneras de vivir,150m MD/Ae (Serra de Busa, Solsonès)

Els espadats de la vessant sud de la Serra de Busa (Foto:OriolSala)

La cara sud de la Serra de Busa presenta uns contraforts verticals i continuats, mirador excepcional de la Catalunya central, on s'estén fins l'horitzó el paisatge farcit de boscos i matisat pels conreus de secà... un espai de silenci, sol.litud, i una natura que respira alleugerida.

Perspectiva de la via des del primer pàrquing i topo (Foto:EduPlana i JosepMªCases)

Itinerari de la via des del pàrquing inferior i croquis d'accés (Foto:EP)

Enfilem a repetir la que segurament és la millor proposta dels itineraris que hi són presents, no masses, tenint en compte la quantitat de tàpia que hi ha (tot i el recent impuls que ha rebut la zona amb les propostes de l'Armand, el Pelut, Xuxe, Lluís Parcerisa i cia) però que en general han trobat lo millor d'una roca que no sempre és excel.lent. O a voltes passa a ser discreta. La Maneras de vivir, amb un nom més explícit a poder, és una de les perles que els cardonins Joan Medina, Jordi Cols i Jose Antonio Vázquez (25/05/1992) han deixat per la comarca.

Escalant el llarg de xemeneia. Arribant i sortint de l'R1 opcional (Foto: EP i OS)

L'itinerari ve marcat per una gran xemeneia a l'inici de prop de 50m. Es tracta d'una gran llastra separada de la paret en la seva part superior, on veurem passar la llum a banda i banda. Per recuperar la paret farem un curt llarg equipat per acerar aeri i de passos fins. A partir d'aquí, una escalada en díedre ens permet recórrer el tram central de la paret, fins que un bastió desplomat fa seguir la lògica de l'esquerra per acabar amb una escalda vertical però curta.

Escalant el segon llarg. La foto de la dreta mostra la rapissa on es munta l'R1 opcional (Foto:OS)

La roca en general és de la bona de Busa, excepte alguns passos puntuals, especialment a l'L1, L5 i darrer tram de l'L6. Pel que fa a l'equipament, la via ha estat recentment re-equipada parcialment, i hi trobarem espits, parabolts, burils i claus. Només pel tram de xemeneia faran falta tascons i/o aliens, i friends fins a l'1,5. Doble corda imprescindible si volem rapelar la via.

El croquis mostra l'accés des de la pista de la cara S. Hi ha la possibilitat d'anar per dalt i rapelar primer, però si no es coneix el lloc no és fàcil ubicar-se. Per sota, el millor es seguir la pista de desembosc i, si no duem 4x4, tornar caminant per dalt fins al coll que mena al Pla de Busa (on s'acaba a l'asfalt). Sino, el descens el farem amb 4 ràpels (un inicial de 10m per evitar el ròssec) estant el primer una mica a la dreta de la sortida de la via (és útil fer-lo servir també com a R per recuperar al de segon en l'últim llarg).

Sortida de la xemeneia i a l'R2 (Foto:EP i OS)

És possible enllaçar l'L1 i l'L2, però cal ser hàbil amb l'emplaçament de les assegurances per evitar el ròssec. També és possible enllaçar els últims dos llargs.

En definitiva, molt bon itinerari en un terreny fonamentalment d'aventura, fruit d'una manera de viure.

Preparant el ràpel, i darreres llums ... (Foto:OS)

La Maneras, junt amb la Shangri-la que també és d'en Medina, són algunes de les millors vies que podem trobar a la comarca, comptant amb varis dels itineraris de Canalda com la Somni pirata i la Dimensió Aproximada per només posar dos exemples, i altres propostes inevitablement més curtes com l'Espít metal (Font Ferrera), o la Via de'n Martí (La Coma). Encara a la cara sud de Busa, la Costo de Agosto (140m 6a o V+/A2e) o la pendent Jardí Botànic (130m, MD+) també obra dels cardonins són igualment recomanables, sempre en terreny d'aventura.

Activitat molt ben feta i desfeta amb l'Oriol Sala el 18/07/08

Trobarem més info d'aquesta i altres propostes al llibre Solsonès, guia d'escalades

Directa Enganxadits, 100m 6b (La Coma, Solsonès)

Escalant el segon llarg (Foto:XescoMas)

El Solsonès està esquitxat de vies que la imaginació i compromís dels oberturistes locals han anat descobrint pel munt de panys de paret que hi ha al nord de la comarca. Fora de Canalda o Busa, les dues parets principals, són itineraris que difícilment justifiquen expressament un desplaçament, però que val la pena tenir en compte si s'hi està de pas, o es vol complementar una visita.

La zona de la Coma (al nord de St. Llorenç de Morunys) n'amaga un parell. La via d'en Martí (145m 6a) o més coneguda com l'Esperó de Cal Fité, i, una mica més al nord, la Directa enganxadits, una de les perles del Lluís Parcerisa, un dels escaladors de la comarca més actiu.

Topo de la via i darrer tram del primer llarg (Foto:EduPlana)

Adjunto topo d'aquesta última, on destaca un final ben aeri i un segon llarg vertical i mantingut sobre roca en general molt bona, d'escalada atlètica i semiequipada amb passos de fissura, díedre d'equilibir, i un final lleugerament desplomat. Caldrà parar compte amb la roca del primer i tercer llarg, i també amb una llastra a l'R2, però el balanç no defrauda.

Escalant el segon llarg (Foto:XM)

Sortida de l'L2 (Foto:EP)

La paret té orientació E, ombra al matí i sol a la tarda.

Activitat feta el 16/07/08 amb en Xesco Mas i les últimes llums del dia.

Trobarem més info d'aquesta i altres propostes al llibre Solsonès, guia d'escalades

Autopista al infierno i altres dubtes a la Paret de l'Os (St. Llorenç de Montgai)

Visitem St. Llorenç de Montgai amb la idea de repetir l'Autopista al infierno... al final la logística despistada no ens deixa començar a escalar i ens quedem a gaudir de la bogeria de la Transegre, aquest any amb hipotèrmies incloses.

Deixo un parell de fotos amb els dubtes que ens van sortir sobre les vies que vam veure des de peu de via. Si algú ho coneix i les ha repetides, s'agraeix info i correccions.

Vies al pany central de la Paret de l'Ós

L'inici de la que entenem és la Carnaval (Marmolejo i cia) ha sofert un despreniment, i per arribar a la primera expansió la cosa està més fina (aliens recomanables) Merci!

Ànims poc abans del temporal (Foto:EduPlana)

Contrastos.... (Foto:EP)

La formiga atòmica, 130m V+ A2e (Font Ferrera, Solsonès)

Escalant l'últim llarg de la via amb el Cap del Pla al fons (Foto:EduPlana)

La Formiga atòmica és la via més llarga del repertori de vies de Font Ferrera. Oberta pel Xuxe en solitaris, presenta un itinerari amb un tram mig de tràmit, però amb tres llargs prou interessants, exigents i variats.

Topo de la via i a la base del cap de la formiga (Foto:EP)

El primer llarg presenta un inici en placa que ens recordarà l'escalda de finura de Montserrat, sobre un conglomerat del bo de Font Ferrera. L'escalda és obligada entre les assegurances com la majoria de vies de la zona que són totes obertes per baix.

Inici de l'L1 i escalant l'L4 (Foto:OriolSala)

El primer llarg d'artificial el passarem bé amb l'estrep sense necessitat d'estirar-nos. El darrer llarg ja és una altra història. Passat un primer pas d'artificial, ens caldrà escalar fins al següent espit, quedant una tirada de V+/6a una mica expo ja que una caiguda ens porta a la rapissa. Passat el tercer espit, trobarem uns passos de flanqueig prou delicats fins a la sortida del llarg, atlètica però ben assegurada. Si portem un ganxo o algun clau per reforçar el primer tram segurament el farem servir. En lliure, tret de la sortida que deu rondar el 7a, la resta deu quedar tot en 6b.

Escalant la travessia de l'últim llarg i la coveta dels ratpenats (Foto:EP)

Nosaltres vam enllaçar l'L2 i l'L3. Amb el permís de l'oberturista, vam afegir un espit per substituir el pont de roca del primer llarg.

La vesprada (Foto:EP)

Bones vistes, i bona vesprada compartida amb l'Oriol Sala l'11/07/08

Trobarem més info d'aquesta i altres propostes al llibre Solsonès, guia d'escalades