La Grallera, cara N del Pedraforca....

*
"és una via per perseguir-la"... ja ho trobarem


Poc abans d'on muntem l'R0 aprofitant un clau i cordino al peu del díedre, amb les canals d'accés al fons (Foto:EduPlana)

Segon intent aquest any de la Grallera i altre cop ho haurem de deixar per un altre dia d'aquest hivern que ja dóna pas a la primavera. Vam trobar neu ventada i gens cohesionada (del fort episodi de vents del N de pocs dies abans) taponant el dídre d'entrada, i el ressalt de gel de la dreta que es pot fer servir per superar-lo el trobem massa vidriós i delicat, les calors també fan la seva feina.

Al torrent que baixa de la canal del Rimbau totalment cobert de neu i a l'intent fallit d'entrada pel ressalt de gel (Foto:EP i XescoMas)

Sobre l'estat de la neu a l'accés, la trobem ventejada a les canals, només endurida a la part del torrent de la canal del Rimbau. Al tram on al matí li toca el sol una estona, neu xiclet que ens fa uns pans de pams, i altre cop a l'ombra a prop del peu de via, poc consistent-endurida variable. Alguna placa de vent evident.

Rapelant fins al coll i detall del díedre d'entrada de la via, a on a més del clau hi veiem un pont de roca més amunt (Foto:EP)

Ara ja fa una setmana, ...activitat nogensfeta amb en XescoMas el 8/03/09

Pleniluni al Port del Comte

*

... el sedós vel que estén la llum de la lluna sobre el paisatge nevat fa que les muntanyes, si cap, encara es mostrin més íntimes, màgiques. I sigui tan fàcil caminar lleuger, amb la mirada tranquil·la. El soroll pot ser-hi, però el silenci ja corre per dins, i pren la força que vulguem donar-li.
I com un encanteri, ens acompanyarà sense entendre-hi d'espaitemps, com si continuéssim dins un somni del que no voldríem despertar mai....

dels tamisos de la vesprada a les llums de la lluna del 10/03/09 compartides amb en Lluís Brotons i les espurnes i follets de la nit, que també van ser-hi
(Fotos:EduPlana)

Holocausto - Vidal Farreny, 100m V+/6a (St. Llorenç de Montgai)

*

A l'L1 del Díedre Vidal-Farreny (Foto:EduPlana)

Enfilem a fer l'Holocausto a la paret del Cilindre, un altre d'aquestes clàssiques-bones-i-oblidades. El tema apreta més del que sembla i a partir de l'R1 al flanquejar a la dreta per sobre dels desploms centrals de la paret que sumen compromís ho deixem corre per un altre dia que la puguem gaudir-la tots dos. Però s'intueix una bon via a tenir en compte a la sempre agradable escola de St. Llorenç de Montgai, esplèndida aquests dies. Ja l'enllistirem aviat en una propera visita.

Topo de l'Holocausto (el darrer clau de l'L1 s'ha subtituït per dos bolts) i itineraris: en groc Díedre Vidal Farreny, en vermell l'Holocausto i en verd la també molt recomanable Directa del Cilindre (Foto:EP)

Des de l'R1 (espit, clau i dos caps de buril) saltem amb un flanqueig en diagonal a l'esquerra al Díedre Vidal Farreny (V a l'L1 i V+/6a a l'L2) clàssica re-equipada amb bolts on passarem només amb cintes una mica sobada als passos claus del segon llarg, prou vertical i estètica i també recomanable. Pel flanqueig haurem de superar un pas vertical amb roca discreta però podrem aprofitar dos bolts d'una instal.lació de ràpels per assegurar-nos.

L'accés és evident des de la carretera (5') i el descens el podrem fer rapelant (millor pels ràpels de la cara NE de la Cachaninuts - veure post de la Directa -, 30 i 35justos) o caminant cap a la via del tren i llavors a l'esquerra seguint la via fins a trobar el camí que torna pel torrent fins al cotxe). De material, a l'L1 de l'Holocausto passem amb els aliens i càmalot del '75, després ja es veurà).

Activitat feta el 7/3/09 amb sa calma amb en Rafel Irla

Tuc de Sarrahèra, 2.645m MBE S3 (Arán-Ribagorça)

**

Poc abans de sortir al llom que mena al cim, amb el lac Rodó al fons i l'imponent massís de l'Aneto (Foto:EduPlana)

El tuc de Sarrahera des de la seva vessant sud queda amagat darrera el Port de Rius, un pas natural ben recorregut pel GR11 que d'est a oest comunica aquestes imperioses valls de terreny inhòspit on conviuen alguns dels gegants dels Pirineus més espectaculars, si més no, d'aquesta banda de la serralada. Tot i la seva modesta alçada, al trobar-se ben bé a la divisòria de les conques atlàntiques i mediterrània, les panoràmiques des del cim són esplèndides... es fa inevitable seure a l'allomat cim, i deixar anar la imaginació, contemplant tants i tants descensos possible, d'aquells que menen directes al fons de vall, o que persegueixen pales suspeses a mitja vessant, .. i quasi que ja se t'acut amb qui compartir-los... tot arribarà.

Passat el Port de Rius (Foto:EP)

Itinerari: Sortim de la boca sud del túnel de Vielha amb els esquís als peus. La innivació a aquesta banda és espectacular i el recorregut de la vall de Molières per exemple està completament cobert. Seguirem la pista que mena a la vall de Conangles i tindrem dues opcions, pujar pel barranc que mena directa al Port de Rius, o continuar una mica més per prendre l'era Escaleta de Rius primer per la dreta, després amb traçades obligades per sortir per l'esquerra per una petita vall penjada que torna a situar-se sota el Port de Rius. Nosaltres vam seguir aquesta opció, si es vol fer circular, pot valdre la pena la primera, però també a tenir en compte que el terreny de l'era Escaleta està farcit de canals i pendents de més de 30º, pujar-hi ens permetrà assegurar el descens o estudiar possibles variants d'aquests que desperten.

Itinerari en vermell i les alternatives del text d'ascens en blau i circulars en verd, i al descens de les canals (no obligat) d'era Escaleta de Rius (Foto:EP i AniolVilalta)

Als plans de la vall de Conangles, amb el mur d'era Escaleta de Rius al fons (Foto:EP)

Un cop al Port de Rius seguim cap al Lac de Rius guanyant una mica de cota per flanquejar per un collet i trobar-nos de front el cim i les darreres llomades que hi porten, fins ara que ens ha quedat amagat!

El Tuc de Sarrahèra a l'esquerra, amb el lac de Rius al fons de vall (Foto:EP)

Vistes des del cim cap a l'oest (Foto:EP)

Amb vistes cap a l'E, el Montardo, Tumeneja, Pa de Sucre, Bessiberris... (Foto:EP)

I cap al S amb el tuc de Conangles a primer terme (Foto:EP)

El desnivell acumulat és de +1.100m i la dificultat no passa d'S3, però les opcions d'apretar són moltes, i totes molt bones.

Ascens superada l'era Escaleta de Rius i el primer tram de descens de la pala cimera on caldrà parar compte (Foto:EP i AniolVilalta)

A la pala cimera i descens a l'Escaleta amb les vessant N de la vall de Conangles (Foto:AV i EP)

Descens de l'Escaleta i als plans abans d'enllaçar amb la pista que ens porta a la boca sud del túnel on passarem un bonic bosc de faigos i avets (Foto:AV)

A tenir en compte la circular també pel Lac Redón, el descens d'un avantcim sense nom amb un descens directa a la vall (sota la indicació de GR11 al mapa, i veure foto), o completar el modest desnivell amb la circular cap al Tuc des Estanhets per fer després el descens directa des del Còth de Conangles per l'obaga (descens que es deu conservar bé fins ben entrada la primavera).

L'interessant descens de l'avantcim del Port de Rius (punt GR11 al plànol) i els interessants descensos directes dels cims anònims a la dreta de la vall de Molières (Foto:EP)

El front va arribar amb una puntualitat exquisítament anglesa, o potser abans d'hora i tot. Vam pujar amb neu dura lleugerament transformada... mentre seguíem contemplatius al cim, una banda prou gruixuda de núvols va tapar completament el que llavors ja era un tímid resol. Automàticament la neu es va glaçar, ajudada amb el ventet, i el relleu va desaparèixer. Al.licinents per una esquiada que inevitablement va haver de ser conservadora altre cop. La muntanya i els seus horaris implacables...

Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Aniol Vilalta el 28/02/09

Pase de la repetició d'INTIFADA (A6) al CM del Berguedà

A l'esquerra, la Cottontail tower per on passa la via (Foto: article Desnivel)

El proper dijous 5/03 a Gironella hi haurà el passe de l'escalada a l'INTIFADA (Fisher Tower, EE.UU) feta aquest estiu pel Pelut i l'Ester, la tercera repetició mundial de la que es considera la via d'artificial més difícil del món...

Tot això i més en el marc del 26 CicleMuntanya.cat de la comarca del Berguedà, amb l'habitual bon nivell de xerrades:

Dilluns 2 - 21h Llar d'avis de Puig-reig. Joan Cunill - "Els alps amb esquís"
Dimarts 3 - 21h Llar d'avis de Puig-reig. Jordi Magallon - "Viatge amb bicicleta per Ladakh"
Dimecres 4 - 21h Esgésia vella, Gironella. Lluc Pellissa i Laia Acero - "Índia una muntanya de Xapatis"
Dijous 5 - 21h Esgésia vella, Gironella. David Palmada "Pelut" i Ester Ollé - "Intifada, la via d'artificial mes dificil del mon"
Divendres 6 - 21h Teatre Municipal, Berga. Cecília Buil - "Pakistan i Alaska, alpinisme als extrems"
Dissabte 7 - 20h Teatre Municipal, Berga. Patrick Gabarrou - "Cerví somni d'un infant"
Diumenge 8 - 19h Teatre Municipal, Berga. Sebastián Álvaro - "Nadie nos dijo que fuera imposible"

Punta Alta, 3014m, MBEA-S5 (Vall de Boí) ... pel torrent esquerra de la vall de Comalasbienes

**

L'estretament del torrent flanquejat per murs de gel (Foto:EduPlana)

"La Punta Alta, esplèndida, solitària i ben defensada, té l'ambient dels grans cims pirinencs"... ja fa temps un company m'explicava que s'havien mesurat temperatures de més de 40º positius a les geleres de l'Himalaya... sense anar tant lluny, propers a la cota tres mil, +16ºC a l'ombra, gens de vent, a la pala cimera poc abans de sortir al coll, les condicions eren infernals, una calor i deshidretació increïble.... sempre s'aprèn alguna cosa, ara ja sabem com són els habituals estiuets del febrer enmig d'un paisatge blanc arrebossat de neu, d'una neu que encara no està preparada per suportar tanta temperatura... o per suportar-nos a nosaltres damunt seu, que per ella mateixa, ja va fent...

Encarant el descens del mateix estretament (Foto:EP)

Ens decidim per aquest cim i el seu "descens sostingut i emocionant" de la vall de Comalasbienes, així és com defineixen en Faura i Longàs un dels itineraris imprescindibles dels Pirineus nevats. Enlloc de la més que recomanable circular, enfilem i baixem per la mateixa vall. En aquest el darrer dia del primer anticicló consistent de tot l'hivern, quan les temperatures ja enunciades seran les més altes d'aquestes dues setmanes.

Itinerari: Sortim de Caldes de Boí a la cota 1.450m aprofitant que la pista és tallada per neu. Sortim amb esquís als peus que ens haurem de treure algun tram fins a la cota 1.700 aprox., on ja serà continuo fins a dalt. A l'alçada de l'antiga cantera que es fa ver servir per a construir la presa, deixem el camí normal i enfilem directa pel torrent esquerra del principal de Comalasbienes. Està ben innivat i sembla prou practicable. Superem un petit estretament amb gel a banda i banda, on puntualment el pendent s'enfila fins als 40-45º (la resta, de l'estretament avall entre 20-30º i estretament amunt 35º màxim). Ens ho mirem més d'una vegada ja pensant en fer el descens per aquí.

En vermell l'itinerari del torrent esquerra i encerclat l'estretament, i en groc el camí normal. Imatge de la sortida del torrent, passat l'estretament (Foto:EP)

Enfilant pels lloms de l'esquerra de la vall (Foto:EP)

Aquest torrent ens mena a la cota 2.250m, és a dir, més de 800m de desnivell si trobem neu fins als plans a la base de la presa (que no és el cas avui, quedant amb 550m, com una canal de l'Ordiguer però una mica més). Seguim enfilant pels lloms de l'esquerra de la vall fins a situar-nos sobre el primer estany de Comalasbienes (passant per l'esquerra d'un turonet, cota 2.636,1m al plànol). Sense perdre cota i un flanqueiga una mica obligat encararem la pala que mena al cim. Al canviar d'orientació el lleuger ventet que ens conservava la neu per a la baixada desapareix. Les traçades a la pala són infernals, amb una neu molt estovada. El darrer tram ja ens pengem els esquís a l'esquena. A escassos 10m del llom que mena al cim, ens trobem metre i mig de neu del tot saturada que ens enfonsa fins a la cintura, entre esquerdes i ressalts de roca que ens recorden allò de la prudència i que el cim pot esperar. Són les 14h, massa tard, massa itinerari amb aquesta temperatura i per un dia en que no podíem sortir abans. I mitja volta. Ja pensant en assegurar un descens sense prendre mal.

Poc abans del coll i el punt on decidim tirar avall, a escassos 10m del mateix (Foto:EP i AniolVilalta)

Fem el descens per on hem pujat, amb una esquiada conservadora al primer tram de pala on anem provocant colades fins a recuperar l'orientació oest on ens retrobem el ventet i millor neu primavera. Encarem la canal del torrent des de dalt. Al principi amb neu molt estovada, després millora, per l'orinetació ha entrat tard al sol. L'estretament el passem palejant, tram obligat i compromès, i seguim gaudint de la resta del torrent prou ample i amb bona neu per llavors desviar-nos cap a la carretera que porta a la presa i esquiar-la quasi fins al cotxe aprofitant que queda a l'ombra i s'hi conserva la neu.

Descens a la pala somital

La muntanya i els seus horaris, implacables. Però fem la descoberta d'un descens que tampoc ens queda gaire clar si s'ha esquiat gaires vegades. L'estretament sembla que hagi de estar molt innivat per ser practicable, i aquest és un any de molta neu.

Durant el descens amb l'imponent Comoloformo al fons (Foto:EP)

A l'entrada del torrent i poc abans de l'estretament (Foto:EP i AV)

La dificultat general no passa d'S3 però al torrent i tram de l'estratament deu rondar l'S4/S5. Val a dir que pujant abans de l'estratament a la dreta trobem una fletxa vermella pintada a la roca que amb un lleuger mur nevat permet sortir al llom dret. És per tant, una manera d'evitar-lo si no es troba amb les condicions adients.

Observacions: A la sortida de l'estretament hi ha la fractura d'un allau de placa, pel que sembla una zona propensa.

Sortida de l'estretament amb la fractura de l'allau de placa i torrent avall (Foto:EP)

L'antiga pedrera farcida de gel i itinerari (Foto:AV)

Activitat molbenfetaidesfeta i descoberta el 27/02/09 amb l'Aniol Vilalta.