Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

2 març 2009

Punta Alta, 3014m, MBEA-S5 (Vall de Boí) ... pel torrent esquerra de la vall de Comalasbienes

**

L'estretament del torrent flanquejat per murs de gel (Foto:EduPlana)

"La Punta Alta, esplèndida, solitària i ben defensada, té l'ambient dels grans cims pirinencs"... ja fa temps un company m'explicava que s'havien mesurat temperatures de més de 40º positius a les geleres de l'Himalaya... sense anar tant lluny, propers a la cota tres mil, +16ºC a l'ombra, gens de vent, a la pala cimera poc abans de sortir al coll, les condicions eren infernals, una calor i deshidretació increïble.... sempre s'aprèn alguna cosa, ara ja sabem com són els habituals estiuets del febrer enmig d'un paisatge blanc arrebossat de neu, d'una neu que encara no està preparada per suportar tanta temperatura... o per suportar-nos a nosaltres damunt seu, que per ella mateixa, ja va fent...

Encarant el descens del mateix estretament (Foto:EP)

Ens decidim per aquest cim i el seu "descens sostingut i emocionant" de la vall de Comalasbienes, així és com defineixen en Faura i Longàs un dels itineraris imprescindibles dels Pirineus nevats. Enlloc de la més que recomanable circular, enfilem i baixem per la mateixa vall. En aquest el darrer dia del primer anticicló consistent de tot l'hivern, quan les temperatures ja enunciades seran les més altes d'aquestes dues setmanes.

Itinerari: Sortim de Caldes de Boí a la cota 1.450m aprofitant que la pista és tallada per neu. Sortim amb esquís als peus que ens haurem de treure algun tram fins a la cota 1.700 aprox., on ja serà continuo fins a dalt. A l'alçada de l'antiga cantera que es fa ver servir per a construir la presa, deixem el camí normal i enfilem directa pel torrent esquerra del principal de Comalasbienes. Està ben innivat i sembla prou practicable. Superem un petit estretament amb gel a banda i banda, on puntualment el pendent s'enfila fins als 40-45º (la resta, de l'estretament avall entre 20-30º i estretament amunt 35º màxim). Ens ho mirem més d'una vegada ja pensant en fer el descens per aquí.


En vermell l'itinerari del torrent esquerra i encerclat l'estretament, i en groc el camí normal. Imatge de la sortida del torrent, passat l'estretament (Foto:EP)


Enfilant pels lloms de l'esquerra de la vall (Foto:EP)

Aquest torrent ens mena a la cota 2.250m, és a dir, més de 800m de desnivell si trobem neu fins als plans a la base de la presa (que no és el cas avui, quedant amb 550m, com una canal de l'Ordiguer però una mica més). Seguim enfilant pels lloms de l'esquerra de la vall fins a situar-nos sobre el primer estany de Comalasbienes (passant per l'esquerra d'un turonet, cota 2.636,1m al plànol). Sense perdre cota i un flanqueiga una mica obligat encararem la pala que mena al cim. Al canviar d'orientació el lleuger ventet que ens conservava la neu per a la baixada desapareix. Les traçades a la pala són infernals, amb una neu molt estovada. El darrer tram ja ens pengem els esquís a l'esquena. A escassos 10m del llom que mena al cim, ens trobem metre i mig de neu del tot saturada que ens enfonsa fins a la cintura, entre esquerdes i ressalts de roca que ens recorden allò de la prudència i que el cim pot esperar. Són les 14h, massa tard, massa itinerari amb aquesta temperatura i per un dia en que no podíem sortir abans. I mitja volta. Ja pensant en assegurar un descens sense prendre mal.


Poc abans del coll i el punt on decidim tirar avall, a escassos 10m del mateix (Foto:EP i AniolVilalta)

Fem el descens per on hem pujat, amb una esquiada conservadora al primer tram de pala on anem provocant colades fins a recuperar l'orientació oest on ens retrobem el ventet i millor neu primavera. Encarem la canal del torrent des de dalt. Al principi amb neu molt estovada, després millora, per l'orinetació ha entrat tard al sol. L'estretament el passem palejant, tram obligat i compromès, i seguim gaudint de la resta del torrent prou ample i amb bona neu per llavors desviar-nos cap a la carretera que porta a la presa i esquiar-la quasi fins al cotxe aprofitant que queda a l'ombra i s'hi conserva la neu.

video
Descens a la pala somital

La muntanya i els seus horaris, implacables. Però fem la descoberta d'un descens que tampoc ens queda gaire clar si s'ha esquiat gaires vegades. L'estretament sembla que hagi de estar molt innivat per ser practicable, i aquest és un any de molta neu.


Durant el descens amb l'imponent Comoloformo al fons (Foto:EP)


A l'entrada del torrent i poc abans de l'estretament (Foto:EP i AV)

La dificultat general no passa d'S3 però al torrent i tram de l'estratament deu rondar l'S4/S5. Val a dir que pujant abans de l'estratament a la dreta trobem una fletxa vermella pintada a la roca que amb un lleuger mur nevat permet sortir al llom dret. És per tant, una manera d'evitar-lo si no es troba amb les condicions adients.

Observacions: A la sortida de l'estretament hi ha la fractura d'un allau de placa, pel que sembla una zona propensa.


Sortida de l'estretament amb la fractura de l'allau de placa i torrent avall (Foto:EP)


L'antiga pedrera farcida de gel i itinerari (Foto:AV)

Activitat molbenfetaidesfeta i descoberta el 27/02/09 amb l'Aniol Vilalta.

5 comentaris:

lisu ha dit...

Costa de girar cua quan estàs tan aprop, però jo també crec que val més seguir l'instint i prioritzar la prudència.

edunz ha dit...

quan més s'ha n'ha après, menys costa oi? bonica paradoxa com tantes sabiduries que aporta la muntanya i la seva vivència conscient...

Gatsaule ha dit...

Aquesta és realment bona, llàstima del cim, però tampoc et ve d'un! Que no pares....

edunz ha dit...

merci Joan,
dijous miraré d'arribar-me a Gironella, a veure si ens hi veiem!

Guillem A ha dit...

Aquesta és la pedrera on em vaig iniciar a picar gel, precissament aquest sector i valgui la redundància es diu la cantera...es preveu bona entrada de nord, però el meu genoll no acaba d'estar fi i d'altra banda hauria de pelar-me els colzes...bé, ja decidiré...