Pic de Duraneu, 2.539m BES2 (Cerdanya)

**

Bonica i senzilla ascensió que arrenca al també bonic poble de Vallsabollera, a la Cerdanya que ara és francesa, ara catalana. De fet, pots parlar-hi català perfectament que tots els veïns t'entenen.

Amb l'afegit que aquest dia, amb una bona entrada de nord per tot, on les capçaleres del Perafita-Puigpedrós estan ben tapades i el passadís cap a Cambra d'Ase-Puigmal està format, és una vall que queda assolellada! i prou protegida del vent. A tenir en compte per dies difícils com aquest.

Sortim del poble amb els esquís als peus i a l'alçada del Clot del Mantell decidim girar a l'oest a buscar les senzilles pales que baixen del pic de Duraneu (la toponímia ho diu tot), que alhora és el vèrtex superior de les pistes de l'estació d'Err-Puigmal. Aquest dia pel vent el tram pistero de dalt està tancat i les tenim totes per nosaltres :).. al cim el vent no ha afluixat i ho escombra tot, també a nosaltres que ens refugiem a la caseta del telecadira on l'estufa està encesa! només falten les olives. I el Puigmal ben pelat.

No continuem pel clot i cap a la Tossa del Pas dels Lladres que està tot molt pelat. Però ara quan aprengui a nevar sense vent serà quelcom a tenir en compte i arrodonir la sortida amb algun descens de la vessant sud per tornar a posar pells. També es poden fer algunes pujades i baixades pel bosc, prou esclarissat a trams.. aquest dia ja fem tard per tornar a calçar, i amb tanta neu per tot! pols tres delícies

El Puigmal pentinat del tot

I la baixada fins al fons del barranc des de la serra de l'Artiga també ens la mirem més d'una vegada, però al poble ens diuen que el torrent és de mal esquiar a més que a la part baixa no es veu prou nevada.

Preciosa sortida, sense grans pretensions, que et porta a un racó ben a prop de tot i prou poc conegut. Al poble hi ha un alberg que té una pinta exquisita. Amb aquesta habilitat que tenen els francesos de donar vida als pobles dels Pirineus...

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'aniolielpepzwing i la fantàstica estampa de la vall ceretana com feia temps, malgrat cims i carenes de al banda sud estiguin tan pentinades..

A la Temps de Neu, del Montroig

**

Aquesta és una via petita i que passa discreta a la muralla de la Pala alta, i en canvi amaga un excel.lent segon llarg d'autoprotecció de cap a peus, amb totes les essències de l'escalada del Montroig. Tieso, roca molt bona, obligat i mínim equipament i que tot just ens ajuda a marca itinerari. 

No estem al cas d'aquesta piulada recent, i aparexiem al lloc amb les flotants justes, i sense números grosos. Hi haurem de tornar, perquè aquest cop no escalem l'inici del llarg (fem un bucle per la via del Lluís), una fissura desplomada on gastarem totes les peces groses (aquí repetir un C3 no és mala opció i un 4 també és fàcil que el posem). Per més amunt, algun mitjà repetit també pot anar bé, però és opcional. A banda dels aliens, i els tascons, incloent-ne de petits... i nosaltres que només anàvem amb fins al C2 sense repetir res!?

Apuntar que el 'desplomillo' que marca de V+ la topo, inclou potser algo més de grau i uns bons passos de desplom. Un pèl expo, ja que costa de protegir (alien verd psé psé, tascó difícil de posar en lliure, càmalot lila però a desmà..) ..baja, millor manxar-li i no pensar-s'ho massa. Hi ha un pont de roca de 'consòl' al peu de repissa que no es veu. La roca, molt bona, ull només amb l'entrada a l'R2 amb blocs sanejats.

 

El primer llarg està equipat tot ell, i l'últim sortim per la via del Lluís per seguir amb això de l'autoprotecció i passar de llomades equipades per dalt.

Molt bona opció i prou exigent per arrodonir una visita al lloc, on podem aprofitar les R de les vies vàries per rapelar

ventolera que tot ho pentina, i temps de neu que tot ho deixa de blanc net

escaladaquasifetadeltotimoltbendesfetamblamireia i la muralla de la pala alta que t'amaga del vent ara quan bufa tan fort de nord

A la Ke bonica boira (Paret de l'Extrem, Montroig)

*

Poc a afegir d'aquesta escalada senzill i recent a la paret de l'Extrem, que molt bé troba el pas entre l'espai que deixa la bella i vella Oscar Lafotet, i la més recent i picona però no tant Novembre negre. Hi ha piulades amb topo i detalls aquí i aquí. 

En blanc la OL i en gris la KBB

Nosaltres hem enllaçat els dos primers llargs, i el tercer i quart. També els dos últims es poden enllaçar, però potser cal afegir-hi uns pocs metres d'ensamble o sortir cap a l'esquerra per fer-ho més curt. Apuntar que el clau de la R1 es mou, però em consta que es reposarà aviat, i el tac de fusta de l'L5 també es mou, però es pot completar amb una flotant al gust.

De material, la via quasi que està equipada. A les cintes afegir un C2 per la sortida de l'R1 i un semàfor d'aliens (tram final de l'L5 i sortida de l'R5).

L'accés l'hem fet des de baix, seguint les indicacions de Refugi de la pista que surt darrera la paret de l'Ós i s'hi passa bé, però amb compte si es va amb un turisme baix.

EscaladamoltbenfetaidesfetambenJordi buscant d'on amagar-nos del vent que aquest dia ho deixat tot ben pentinat i encara ens porta alguna barrufada .. al Montroig on fire, quin munt de cordades en aquesta paret, de l'extrem!

A pic de Salòria (Alt Urgell)

**

El Salòria és un cim preciós, fet a mida, per ser el capdemunt de la bonica comarca de l'Alt Urgell i donar pas als Pirineus majestuosos. Queda recollit, amb un accés aparentment amagat i en canvi és visible de mil llocs. Avui li buscàvem la seva anomenada Pala de Salòria.

Sobre l'estat de la neu, calcem a l'hostal, i continua per tot, abundant a la pista que per l'obaga ens arriba al coll de Conflent. D'allà pugem pel llom sud, ben innivat fins a l'aresta que mena al cim. Bon regel nocturn, però quan transforma i sobretot a les vessants ben inclinades que miren el sol transforma en profunditat, sovint fins al sòl. Avui era qüestió de baixar dins l'horari. I el risc es veia més en les allaus de fons, i sota rocs i contraforts.

Ens acompanya la Xisca, valenta, quina voltassa! diria que no s'ho esperava...

 

Seguint l'aresta fins al cim una ventolera de nassos ens fa renunciar i decidim tirar avall des de la cota 2.600m aproximadament capa a la banda de la Pala de Salòria. Al fons de vall és estiu. Tornem a posar pells cap al coll de Conflent i ens diem de pujar i arribar-nos a límit del vent i baixar per la banda est... un cop a l'aresta el vent afluixa, i aquest cop si fem cim. Per encarar la Pala de Salòria des del capdamunt...

Seguim la vertical, la plomada, ben bé pel mig. Trams de 35º, a l'ampla, molt bonica, confiats. Però sense esperar-ho quedem tallats per una franja de ressalts poc practicable i sobretot a aquesta hora ja massa exposada a la neu tova. Flanquegem a l'est i recuparem el primer descens del dia... però, on és la pala de Salòria?

Amb o sense nom, la pala que buscàvem però és la de més enllà, la que mira més a l'oest, la que baixa directa a les bordes de Conflent. No serà aquesta la pala que porta nom? potser el cartogràfic s'ha equivocat per poc d'ubicar-la. 

 

en blanc les baixades d'avui, en vermell l'accés a l'aresta des del coll i el blau línies de descens buscades. 

Avui el vent de l'aresta primer i el que feia al cim després ens l'ha amagat, i era allà.. hi ha dies que el vent no fa marxar els pensaments! s'hi haurà de tornar.

Per cert, les motos de neu del lloc, arriben fins al cim! (traces) encara no sabem per on... potser per on pensàvem baixar.

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'ignasilaxiska que treu la llengua i acaba arribant al cotxe amb braços contentíssima d'esquiar potser per primera vegada