***
Luxe de bonica i allargada volta fins a aquest vèrtex fronterer, arrancant i tornant al fons de vall amb esquís als peus des del poble de Quanca, i que fem en circular pujant per les bordes de Noarre i retornant pel torrent de l'Estanyol de Flamisella que cau al riu del Port de Tavascan.
Trenca-aigües de Pirineus fets territori de pas, entre les anades i tornades de les guerres i les oportunitats de a on viure millor. Temps en blanc i negre que semblen voler-se reproduïr, estúpidament.
Bona opció sabent encertar l'itinerari per dies de neus allavoses, reseguint sempre vessants a sud i fent la circular amb les neus transformades amb el gir del sol. Aquest dia encara sentim caure i veiem alguna allau natural mitjana sota ressalts de roca. I les restes de plaques naturals caigudes en vessants nord pendents.
Girant a l'oest amb el Certascan al fons, també el seu dia en circular per aquestes valls
Ull que a més d'un tram l'itinerari no és evident del tot, haver-hi passat amb el verd de l'estiu ajuda. O recuperar el gust per un bon mapa. Saltem al llac de Flamisella des de la Pleta Vella, raconada que val la pena.
Bona perspectiva de l'ascens al Montarenyo i amb el gran Mont Valier al fons, camins de llibertat que tornen
esquiadesquecorrenperdins moltbenfetaidesfetambenPepzwingg,... i que el blanc s'imposi al negre.
