Actualitzacions de la via Susekiu (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Adjunto la topo original de la bonica Susekiu, que es pot trobar a l'interessant blog del Domazlski, on fa un repàs de les vies obertes per en Manel Sugranyes, i "l'estil" marcat de les seves vies (això dels inicis de via és ben cert!). En el sisè llarg, el més compromès, si es comparar amb el que ens vam trobar nosaltres quan la vam repetir (sense info, sense claus, ben folls: piulada i topo), de la topo original es veu com manquen dos claus (i un tercer no queda clar), just a la vibrant travessa a dretes un cop encintada la savia seca però ferma de nassos - i salvadora. A la via ja se li havia afegit/substituït (?) alguna peça per algun espit.

Topo i escalant el seriós quart llarg (Foto:EduPlana)

Per mi una bona restauració, reemplaçant els claus originals i - amb el permís dels oberturistes - afegint-ne un al tram de sortida de l'A2 permetria rentar la cara a la via, passar sense clavar i recuperar-la d'un injust oblit (piulada d'una altra repetició al blog del Juan Carlos i el Manel... vaya uns tots plegats!).

Una anècdota, el primer clau de l'A2 el van posar els Solsona climb, en una repetició.. .el Xuxe li fa ficar tantes ganes al clau que els que anaven darrera no el van aconseguir treure.. i allà està, ben remanat, però aguant.

És una molt bona via, d'una manera d'escalar que marcava pauta...

STAE, 285m V+A1 (6a+) (Paret de Sta. Cecília, Montserrat)

**

Adjunto la topo del blog de'n Domzalski amb algunes comentaris afegits de la STAE de la paret de Santa Cecília, itinerari molt lògic que busca el pas més fàcil a la gran proa de l'aresta que des de St. Jeroni cau al buit sobre la vertical de l'ermita.

Croquis i les bromes de Montserrat (Foto:EduPlana)

Bonica via amb tots els ingredients habiutals de la cara nord montserratina, graus ajustats, tirades amb roca boníssima i altres que no tant, i més protegida als trams difícils que ens els fàcils, amb l'estètica xemeneia que ja des de baix crida l'atenció, a pèl. També l'últim llarg amb dos espits afegits de més que van ser eliminats i ara un bolt a l'inici de la placa substitueix segurament el clau de l'obertura... i la resta no caiguis fins a sortir.

I una apreciació, per mi els graus més collats als llargs de fissures... com si les plaques de finura montserratina costessin més que no les atlètiques fissures on sempre t'hi quedava l'opció d'empotrar-hi la bota... Enllacem l'L3+L4, L5+L6 i L9+L10.

Des del seu reequipament que es va repetint més. Detalls de quan l'obertura al blog del Joan Asín.

L'accés que ja s'explica als blogs és molt evident. Des de Santa Cecília prenem el GR cap a Can Massana i al camí a la vertical de la paret trobem una fita marca un corriol que es va obrir de nou i porta amb mitja horeta de forta pujada al peu de via. El descens, a l'esquerra per la ferrada (ull si és moll).

Activitatfetaidesfetatotiquencaraensfaltaperlacaranord amb l'Axel Moles el 7 d'agots 2010.

Kali Gandaki, 145m 6b (Pic de la Colomina, Pallars Sobirà)

**

A la variant d'entrada (Foto:PolMas)

Remenant papers em va sortir el croquis de la bonica Kali Gandaki al Pic de la Colomina oberta per l'Enric Lucas, Josep Rigol i Albert Cucó el juny del 86. L'adjunto per si pot ser útil. Ens hi vam enfilar l'agost del 2007 amb el Pol, que llavors tenia 11 anys, i com va comentar l'Enric al refu, segurament l'escalador més jove que repetia la via! En Soldevila a les 100 millors parla de via equipada, però al refú ja ens vam recomanar de portar quelcom... amb els aliens i potser algun friend mitjà vam passar bé... no duiem gaire ja que anavem confiats amb el "via equipada" més enllà de cintes llargues i estreps per posar-li fàcil al nanu...

bona via, en racó tranquil, que estira el millor que pot una paret no massa llarga però prou intensa, i sobre un granit ataronjat fabulós.

Croquis amb l'equipament que vam trobar, i amb la paret al fons (Foto:EduPlana)

L'accés el vam fer pujant amb el primer telefèric fins al refu de la Colomina i d'allà a la paret evident (una horeta). I el descens, rapelant la via, i d'allà pel llarg camí que baixa a peu altre cop fins l'aparcament.

Al preció segon llarg (Foto:XescoMas)

Al tercer llarg (Foto:PiXM)

Amb l'estany i el refu dela Colina al fons (Foto:EP)

Activitatfetaidesfetambalegraipardaletsalcapel 18 d'agost del 2007 amb Pol i Xesco Mas

Clot de l'Infern, 80m MD+ (Busa, Solsonès)

*

Sortint de l'avenc (Foto:XescoMas)

La serra de Busa s'aixeca ben bé com si fos un gran bastió natural, rodejat de parets que l'emmurallen. I com la proa capritxosa d'un baixell que ha perdut el rumb, del seu extrem O anomenat El Capolat, se'n desprèn un tram que forma El Capolatell. S'uneixen ara per una sòlida palanca de ferro, quan no fa gaire temps havia estat de fusta, i temps no massa llunyà a la guerra amb els francesos, una presó natural. Expliquen que els presoners escapaven per l'avenc els Pouetons o Clot de l'Infern, una caiguda lliure que penetra roca endins. Si hi trobaven la sortida, o les brases d'una mort vertical, queda a l'imaginari del lloc. Dos intrèpits de la segona fornada d'escaladors locals hi van obrir una via.

La boca grosa de l'avenc i la bonica topo dels aperturistes (Foto:EduPlana)

Curiosíssim recorregut. Nosaltres aquest cop fem un combinat d'espeleo escalada despenjant-nos per dalt i deixant una corda de guia. Ens despistem amb el frontal i no fem l'escalada del primer tram del primer llarg, ben fosc. En tot cas és l'accés més recomanat, tot i que també es pot entrar per baix (veure aquí). Escalada equipada sobre la roca del lloc a voltes molt bona i a cops delicada, i les assegurances ben ajustades on si portem un joc de friends no ens farà cap nosa.

ACTUALITZACIÓ MARÇ2012: S'han saenjat els blocs enquestats i a més s'ha afegit un bolt a l'entrada de l'R que facilita l'escalada i el ràpel si es va des de dalt. Tot una mica més arregalt doncs..

Podem explicar-ho perquè l'ensurt ha vingut després. Els blocs enquestats de l'R1 se'ns han desprès als peus quan ja havíem escalat el llarg. Haguessin caigut sobre la trajectòria del ràpel. La manca de frontal ens ha deixat a la repissa de l'L1 i no ha fet que seguissim recolzant les cordes sobre els rocs. Però és que a més no han caigut del tot, i han quedat encastats una metre més avall pel que ara el ràpel queda tapat. Així que per a properes repeticions farà falta una barra de ferro per mirar de moure els rocs i amb palanca tirar-los avall. O canviar el lloc del ràpel sobre la vertical de la fissura-xemeneia per on passa el llarg. Pel que sembla indicar les marques de la paret, tot l'estructura que s'agunta encastada on l'R1 es veu molt erosionada, segurament molt diferent de quan es va obrir.

Entrada de l'avenc i al segon ràpel amb les cordes recolzades sobre els blocs que se'ns desprenen als peus després (Foto:EP i XM)

Per trobar l'entrada de la via per dalt, ens situem al forat gros de l'avenc (dimoni pintat a la paret). D'allà caminem 10m cap al marge de la muralla seguint la boca de l'avenc i en una altra entrada passada la vegetació veurem el cordino i malló a una sabina (costa una mica de trobar).

Escalant el primer llarg però en xemeneia sobre la vertical del ràpel, i des de l'R1 (Foto:EP)

Sortida (Foto:XM)

formes que es deformen.. (Foto:EP)

Activitatfetaidesfetaambunamicadetotimoltestrampes l'1/08/10

Directa Estel, 200m 6c (Canalda, Solsonès)

**

El segon pas de finura del primer llarg

Escalada suau, com una dolça melodia que recórrer la paret. Curosa, i on no s'hi val a badar amb les assegurances justes a trams, però equipada, sobre una de les millors versions de la roca de la paret de la Roca de Canalda, quina sempre marca la pauta i et posa a lloc.

Enfilem a repetir aquesta via imprescindible de la Roca de Canalda, testimoni del bon fer del malaurat Ignasi Cisa oberta en solitari. N'adjunto la topo. La via està equipada amb burils amb prou bon estat excepte algun, que ja s'ensuma una restauració. Passos sovint obligats i amb les assegurances justes on no s'hi val caure en alguna tirada. No he marcat un segon buril que es marcava al quart llarg, i que no vam veure. L'últim llarg estava graduat originalment de 6a, o Ae (1 pas) al llibre de les cent millors del Soldevila. Ara es marca de 6c. És un pas difícil per pujar a la placa i seguir amb una passos de flanqueig fins, on ha saltat alguna crosta que havia de fer més fàcil l'escalada als inicis. Aquests dies ombreta a partir de les quatre.

Topo i a l'R2

Una via preciosa i exigent sobre una roca compacta de pel.lícula. A la vertical màgica de Canalda...

Al fil de l'esperó a l'L1 i l'inici del fantàstic tercer llarg, un dels més bonics de la paret

Escalant el tercer llarg

Al quart llarg

rases, país de tritons i racons recollits

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas i en Narcís el 31/0710
(Fotos:Col. EduPlana)

Escalades sobre la mar: Muntanya de Montgó (L'Escala, Alt Empordà)

*

(Foto:XaviPlana)

Escalades sobre la mar.. o "psicobloc", paraula nova per quelcom tan natural com enfilar-se sabent que aterres sobre l'aigua si caus. Sigui com sigui sempre t'acompanyen bones sensacions, un i la roca, i poca cosa més al cap

El racó proper a cala Mateua, amb el balcó d'on s'arriba i es surt fàcil de l'aigua (Foto:EduPlana i XP)

Tastem el roca del espadats de la muntanya de Montgó, al municipi de l'Escala. Visita recomanable, la roca és molt bona, ni abrasiva, ni relliscosa, i les línies, per posar-te a prova al gust. Aquest cop treiem el nas amb una curta visita a la zona propera a cala Mateua (va sortir ressenyat a un Vèrtex), però les opcions són moltes arreu dels espadats que recorren tota la muntanya fins a la platja de Montgó. On hem estat, en general atlètic i bastant explosiu, recomanable un bon escalfament previ.

L'accés al lloc és fàcil de trobar. A l'entrada de l'Escala seguim les indicacions de cala o platja Montgó i ja arribant-hi, just al punt on l'avinguda Montgó baixa a la platja a m'ha esquerra prenem un altre carrer Punta Montgó, que ens portarà a la cala Mateua (indicacions del centre de Mateua Dive). Aparcats, caminem seguint el camí de ronda 5minuts cap al sud i ja hi som. L'accés al balcó es fa a peu passat el camí per sobre.

(Foto:EP i XP)

i a les dunes de St. Pere Pescador (Foto:XP i EP)

i una mica més enllà on acaba el tram nudista amb el massís del Montgrí al fons (Foto:EP i XP)

En Xavi amb el seu Gorka, un preciós patí català que sense timó, es navega únicament amb el pes. Idea noble i senzilla, d'un tret cultural?

Activitatsvàriesambimatgesd'estiu fetes amb el XaviPlana el 27i28jul10