**
Adjunto la topo original de la bonica Susekiu, que es pot trobar a l'interessant blog del Domazlski, on fa un repàs de les vies obertes per en Manel Sugranyes, i "l'estil" marcat de les seves vies (això dels inicis de via és ben cert!). En el sisè llarg, el més compromès, si es comparar amb el que ens vam trobar nosaltres quan la vam repetir (sense info, sense claus, ben folls: piulada i topo), de la topo original es veu com manquen dos claus (i un tercer no queda clar), just a la vibrant travessa a dretes un cop encintada la savia seca però ferma de nassos - i salvadora. A la via ja se li havia afegit/substituït (?) alguna peça per algun espit.
Per mi una bona restauració, reemplaçant els claus originals i - amb el permís dels oberturistes - afegint-ne un al tram de sortida de l'A2 permetria rentar la cara a la via, passar sense clavar i recuperar-la d'un injust oblit (piulada d'una altra repetició al blog del Juan Carlos i el Manel... vaya uns tots plegats!).
Una anècdota, el primer clau de l'A2 el van posar els Solsona climb, en una repetició.. .el Xuxe li fa ficar tantes ganes al clau que els que anaven darrera no el van aconseguir treure.. i allà està, ben remanat, però aguant.
És una molt bona via, d'una manera d'escalar que marcava pauta...
Per mi una bona restauració, reemplaçant els claus originals i - amb el permís dels oberturistes - afegint-ne un al tram de sortida de l'A2 permetria rentar la cara a la via, passar sense clavar i recuperar-la d'un injust oblit (piulada d'una altra repetició al blog del Juan Carlos i el Manel... vaya uns tots plegats!).
Una anècdota, el primer clau de l'A2 el van posar els Solsona climb, en una repetició.. .el Xuxe li fa ficar tantes ganes al clau que els que anaven darrera no el van aconseguir treure.. i allà està, ben remanat, però aguant.
És una molt bona via, d'una manera d'escalar que marcava pauta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada