**
"hi ha dies que bufa del nord, l'inspiració puja del sud, sempre empeny, i l'angel aquell que corre sempre aprop, sobrevola per dalt. Una savina seca ha parat el vol, ja m'ho deia el Xuxe que de les santes savines te'n pots enfiar. Dels pins no"
Travessia de l'L5 (Foto:EduPlana)
La paret Bucòlica (cinglera dels Esplovins, Alt Urgell) reserva, enmig d'itineraris esportius especialment equipats, no poques propostes d'escalada clàssica on encara es respira, o t'envafa, l'esperit aperturista i aventurer dels pioners. La via Susekiu és un traçat agoserat, el quin es va atrevir a divagar pel pany central de la paret, el més vertical, encertant un itinerari sinuós però no per això privat de trams d'escalada obligats i, a voltes, compromesos.
Vam enfilar a repetir la via sense informació de l'equipament, ja que no hi havia cap piada ni ressenya actualitzada, amb les úniques indicacions de l'article del Desnivel (A.Ballart i X.Vidal dixit). "Via pràcticament equipada, on només fan falta els tascons, claus opcionals", diu l'article. Adjunto la topo actualitzada. A diferència d'altres clàssiques de la paret, el grau (anys 80) és força ajustat, i fàcil se li pot pujar un plus o més en varis passatges.
Topo de la via i escalant l'L1 amb tota la paret per endavant (Foto:RafelIrla)
.
El resultat, una gran sorpresa, un molt bon itinerari, clàssic per entonomàsia, que permet vibrar amb l'aventura i si en tenim ganes amb la mística que t'acompanya quan, sigilosament, vas superant metres passejant per les debilitats de la paret fins a sortir ver l'horitzó farcit de pirineus.
El material de la via (claus, burils i spits) en general es troba en bon estat. Algunes R són a base de burils, però sempre sobre repises amples. Nosaltres no vam pujar claus, i els vam trobar a faltar i força al 6è llarg (quedant, sense clavar, bastant expo). El compromís de la via es baix, ja que al primer tram es poden usar els ràpels de la via esportiva que s'està obrint a la dreta (i que passa molt aprop, massa...?). I del 6è llarg, a sota a l'esquerra hi ha una instalació de ràpel d'una via antiga. Vam passar amb lliure l'A0 de l'L2 (6a+), l'A1 de l'L3 també és pot alliberar (deu rondar el 6b/6c, no el vam provar que anavem per feina) i l'A2 és 6b.
L'accés és evident des de la carretera (prendre el camí fitat i amb marques vermelles que puja per la canal). 15'. El descens més fàcil és, un cop al cim, cap a l'oest, fins a una fita a l'entrada de la feixa i seguir les fites i marques). 30'.
.
Activitat feta el 17/12/07 amb Xesco Mas
Tram d'A1 de l'L3 i les plaques finals de l'L4 (Foto:XescoMas i EP)
Entrant a la R4 i preparant les cordes pel flanqueig de l'L5 (Foto:EP)
.
Topo original i més info de la via a aquí
Topo original i més info de la via a aquí
"estan penjat d'un merlet al 6è llarg a uns 10m de la repissa on hi ha la R, es va trencar la punta de roca. Fiuuuuuu... volareee, guau guau.... 'estàs bé?`, ...'avia'm què m'ha aguntat?,.. la savina seca! és increible" havia saltat un alien blau, sota la savina quedava un alien groc en precari, un alien verd mig mig, un tascó mig mig, un buril quasi sortit del tot (cremellera?), un clau, i un friend del 3 a caldo, i la R de 4 burils. Santa savina...ángel marina, tu sempre a l'aguaït"
"i merci Xesco, per ser sempre tan aprop"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada