Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

2 d’abr. 2008

Directa al Cilindre, 110m 6b (St. Llorenç de Montgai, La Noguera)


Escalant l'L2 de la Directa al Cilindre (Foto:EduPlana)

Enfilem a repetir aquesta via al sempre agraït St.Llorenç de Montgai, jo amb la idea de regalar-me el plaer d'encadenar el segon llarg, una tirada preciosa al més pur estil riglero, i sense sortir de les terres de ponent!

La paret de Mordor, el Cilindre i la també anomenada cresta del Conill (Foto:EP)

Via oberta per ej J.Godoy, G.Marin i M.Blasco l'any 75 al seu dia amb tècnica sobretot d'artificial. Posteriorment va ser re-equipada per l'Albert Cortés i altres incombustibles de la zona i s'ha convertit en una clàssica d'escalada en lliure i mitjana dificultat. El traçat però segueix una de les línies més verticals del Cilindre, i ja a partir de l'L1 les cordes no toquen la paret. La roca, també a base de repeticions, és pràcticament excel.lent, inclús els últims bolos entrant a l'R2 que tot i que sembla que s'aguantin per casualitat, hi són més per causalitat.


Un poquet de 'pinso' per esmorzar i topo de la via. Nosaltres estem a l'R2
(Foto:OscarSolé i AniolVilalta)
.
Via equipada doncs (bolts), a voltes sobreequipada ja que s'han mantingut alguns anclatges històrics, on només ens faran falta algo més de 15 cintes. Hi ha alguna 'tiradeta' per no adormir els ànims, especialment quan el grau afluixa. Grau obligat més o menys 6a si només es porten cintes. L'accés és evident des de la carretera i el descens tenim dos opcions: baixar a peu (direcció N fins a creuar la via del tren i tornar pel torrent de l'esquerra del Cilindre) o rapelar la paret: O bé per la via (ràpels a l'R4, R2 i R1), o millor encara pels ràpels més nous de la cara N (des de l'R2 de la Cachaninuts, 30 i 35m molt justos però amb el xiclet s'arriba).
.
Alguns dels itineraris del Cilindre i inici de la Directa (Foto:EP i XescoMas)

Inici del segon llarg i des de l'R2 (Foto:OS i EP)

Escalant l'L2 i entrant a l'R3 (Foto:EP i XM)
.
Altres opcions interessants del Cilindre per completar la jornada són l'espectacular Cachaninuts (també apareix amb un altre nom) amb un primer llarg de 45m i 6c+ antològic (decotat posteriorment a 6c, tot i ser una via oberta per en J.Marmolejo, C.Barri i A.López l'any 95.. ull! cert alejes). El segon llarg de 40m i 6b tampoc defrauda gens (bolts). D'estil clàssic, la sorprenent Carles Andrés, V+, però amb un final de xemeneia de cara al pati (a l'estil de la Pany del Pisón) que per si sol ja val la pena (tascons i friends fins al 2). Finalment l'assequible Ribés Sabaté (V+, equipada, amb certa alegria però) o la darrera via oberta per la banda del Tako la Takoestròpic, algo forçada, i on es poden enllaçar l'L2 i L3 (6a+), amb un primer llarg explosiu (6c+) i un final compartit amb la RS.


A l'R3 i R4 (Foto:OS i EP)


Per completar el dia enfilem a l'Eclipse de la Paret de l'Ós, via reequipada de fa uns anys, amb la idea de sortir per la variant boira (germans Mercader, 2007). La pluja ens invita a deixar-ho estar i només enllestim els dos primers llargs, l'L1 de 45m i 6b+ i l'L2 de 35m i 6c+. Flipem amb els graus, marcianus total, tot i que no passa del 6a obligat. Ja l'acabarem un altre dia. I com diuen: "Les graduacions antigues de Sant Llorenç de Montgai conformen un món entranyable i interessant, hi han coses precioses, el grau no és tan important..." (Ylerget dixit, Caranorte).

Activitats fetes i desfetes amb molta conya i alegria el 31/03/08 amb XescoMas i OscarSolé.

Escalant l'L1 de la Eclipse (Foto:XM)

Ja ha arribat la primavera! (Foto:EP)

Escalant l'L3 de la Directa al Cilindre (Foto:OS)

8 comentaris:

Mingo ha dit...

M'encanta llegir post de Sant Llorenç; va ser el meu camp d'aprenentatge, be meu i de molts escaladors de Lleida.
M'agradaria probar la directa però 6b és el meu tope, a vegades no em surtem i recordo que quan vaig fer aquesta via, amb en Joan E, Farreny la vàrem fer amb els estreps i el 2on llarg i tercer es veien impossibles, de fet amb les botes ja ni t'ho plantejaves. Veig que el 2on llarg ara forma part del primer.
Es un plaer llegir-te.

Gatsaule ha dit...

Molt bo el vídeo, es nota que anàveu tres. Així es poden fer aquestes coses. Ara, si la via es veia dura a la ressenya, a la peli ja és l'hòstia !

Anònim ha dit...

Molt bé aquest repàs de les altres vies de St Llorenç de Montgai i el Montroig!!! I molt bones ressenyes!!!

Ja tindrem plan per refugiar-nos quan més amunt pintes bastos!!!

Dalton's ha dit...

Fotos boniques!

Llorenç ha dit...

Ep!!! molt bo el video! espectacular! casi profesional!

Aquí al cilindre n'he fet un parell de vies i recordo que la roca no era de la millor del mon!
Tot i aixó si dius que si es porten ferros la cosa millora igual m'ho penso...aquest pany de paret es veu guapo.

edunz ha dit...

merci Mingo! quan vulguis quedem i fem una escalada per ponent, i m'expliques batalles, amb en Farreny! els lleidetants, autodidactes pretèrrits, vau crear escola! Jo a St. Llorenç li tinc un carinyo especial, quan vaig viure a lleida un parell d'anys ho vaig descobrir i ja sempre n'he quedat enammorat, l'escola que li tinc més apreci! té alguna cosa especial... I la diversitat de vies i màgia continguda és única! Amb en Marmo i en Barri vam ser companys de promoció a la universitat, .. en Marmo em va liar encara no se com a fer de monitor a un curs d'escalada, imaginat, llavors no passava del 6a de primer, pobres alumnes... vam estar-nos 3 o 4h per fer la normal de l'esperó remacha, imaginat. En aquella època tenia més pardalets al cap que una altra cosa, en serio, nava d'ornitòleg i volia ser hippi... ai, la joventut, que no ens abandoni!

edunz ha dit...

Joan, Llorenç! no hi ha cap pas que passi del 6a, inclús al llarg de 6b, que li dóna més la continuïtat que altra cosa. En tot cas porteu algu alien i tasconet, però segur que no us fa falta. Igualment és una via per gaudir-la en lliure.. sigui com sigui, no fa gens de mandra repetir!
i sobre la roca, a st.llorenç la roca és particular, alguns diuen que única, barreja de conglomerat i calcari granític, però quan li agafes el truquillu, t'ho passes teta. A aquesta via està tot molt net (excepte algun passset puntualíssim). Segur que la gaudiu! és un bany de verticalitat

Albert, ja ho dius bé, un molt bon lloc de pas, o de parada i fonda!

merci Dalton's, currar-te les fotos fa escalar més lent, però hi ha dies per tot!

salut!

Anònim ha dit...

Hola Edu!

per fi aquest cap de setmana he estat a Sant Llorenç, quin racó més maco! segur que hi torno i ben aviat!
La via escollida va ser aquesta, la Directa del Cilindre, una via genial! vertical! amb algun canto romo, però tant ben equipada que ens permet apurar en lliure i va sortir!!!! quin disfrute! tirava enrere eh! ;)

Gràcies per la recomanació :)

P.D. Pensàvem que el primer llarg era 6a, o si més no, això posa a la guia de Lleida Climb...