Shoogagoogagunga, 140m V+A1 (Canalda, Solsonès)

Pany dret de la paret de Canalda flanquejat a la dreta per l'esperó on discorre la via de l'Ignasi i, a l'esquerra, on comença la via de la Rita. La nostra via comença entre els dos pins de front, seguint el canaló groc (Foto:EduPlana).

Escalem aquesta via excepte el darrer llarg amb un tram final comú amb la via de l'Ignasi que se'ns fa de nit. Interessant itinerari, més laboriós que les vies veïnes d'aquest sector (en general més ràpides i on no cal clavar).

Topo de la via i clavant a la sortida del segon llarg (Foto:XescoMas)


Situació de la via (Foto:EP)

L'itinerari segueix el pany de paret més lògic entre la via de l'ignasi (a la dreta) i la Si tens set i no tens vuit (esquerra). A l'inici, passat un bastió fàcil de segon trobem l'únic pas d'artificial, on ens caldrà fer un pas d'A1 amb un tascó mitjà entre els dos primers espíts. Ull amb la travessia de V+ d'aquest L1, protegida amb un pont de roca que podrem reforçar amb algun tascó i l'alien blau. A l'R2 hi trobarem 2 espits (un s'ha afegit a posteriori) i comença el llarg amb un diedre net on podem passar a pèl amb un tascó bastant a baix o protegir-nos el pas amb un parell de claus. Només a un diedre seg més amunt ens pot fer falta clavar o passem amb un microtascó d'aquella manera. L'L3 ja és una escalada amb placa assegurada, amb una entrada atlètica i una sortida de finura. D'aquí nosaltres tirem avall amb la llum justa per rapelar. Ens consta que el darrer llarg té protegit el primer pas díficil amb un pont de roca i després anar fent fins a trobar un espit de la via de l'Ignasi.

A l'artificial del primer llarg i escalant la placa de l'L3 (Foto:XM)

Via per a col.leccionistes, amb bona roca en general però de caràcter més alpi que altres properes més recomanables com la via de la Rita, o la de l'Ignasi. Poder properament és reequipa per no haver de clavar. Ja informarem.

L'accés és l'habitual del sector dret de Canalda. El descens el podem fer caminant per la dreta o seguint el sistema de ràpels a l'esquerra de la via que passa pel jardí penjat.

Activitat feta el 08/08/08 amb Xesco Mas i la lluna que ve a rescatar-nos que llavors era quasiplena.

Nena sexy, 80m V+ (Font Ferrera, Solsonès)

Atenció! l'oberturista ha afegit un primer espit al primer llarg, per marcar via. S'ha actualitzat la topo i text.

Arribant a l'R1 (Foto:EP)

Bonica via, línia lògica sobre bona roca de la bona de Font Ferrera. Amb l'al.licient de trobar només 6 espits de progressió (ara 7) en 80m d'escalada sobre el V grau. Podem complementar l'equipament amb els aliens i un friend del 3 pel primer llarg. O disposar-nos a navegar, sense pressa, gaudint de cada pas i anar-ho trobant, que no és difícil.

Topo de la via i a l'L1 (Foto:EP)

Sobre l'itinerari, des del peu de via hem de veure el primer espít que està molt lluny, a 10-15m (actualment el primer espit afegit deu quedar a uns 5-7m). No l'hem de confondre amb la primera expansió de la Sac de gemecs que va per la dreta, a uns 6m del terra damunt d'una entosta. Possiblement properament s'afegegi un espit per protegir una primera panxa algo difícil i marcar via (fet). En tot cas, la primera reunió són 2 espits verds. La segona R la farem en un arbre.

L'accés és l'habiutal a Font Ferrera. El descens el podem fer pel sistema de ràpels de la via del Pato o caminant cap a l'esquerra fins a trobar un sirga que pren la diagonal de baixada.

El sector de la Trompa, amb l'interessant via de la Trompa i la Formiga Atòmica (la més llarga del repertori) i a l'esquerra la paret de la Bruixa amb, entre altres perles, la via d'en Xuxe i la Catarsis.

Activitat feta amb l'oberturista Josep Mª Cases el 28/08/09 ...i la nena sexy que feia temps als prats del cap del plà...

Via Homedes, 460m BDsup (El Gat, Pedraforca)

Arribant al cim del Gat (Foto:EduPlana)

Ja ho diu la topo de l'Armand "Gran clàssica del Pedraforca. Imprescindible". Hi ha vies que ja ho tenen això, tot i no tenir grau, tot i no tenir continuïtat, tot i no tenir sempre bona roca... però quelcom, que és fàcil de torbar quan les escales, les fa imprescindibles en el llistat de les escalades d'un massís.

Adjunto la topo de la via Homedes, amb l'equipament actualitzat, sobre el croquis de l'Armand del 2005 que es pot obtenir al refugi.

Molt bonica via, sense roca tant dolenta ni tant perdadora com es diu. Només cal afinar una mica l'olfacte, la roca és sempre bona o prou bona, també als trams de III, on sempre et pots protegir si es vol progressar amb ensamble per guanyar temps (recomanable però si no tenim cordades a sota per no provocar la caiguda de pedres amb el ròssec de els cordes).

Topo i croquis de la via (Foto:EP)

Sobre l'itinerari, el just equipament, les reunions amb parabolt del 12 i argolla que es veuen de lluny i la lògica de la línia ens ajuden a no surtir-nos-hi. Destacar de l'entrada que vam seguir el diedre primer per flanquejar després a la dreta a caçar un parabolt que es veu des del peu de via, seguint una de les fletxes amb el nom de la via, sense fer cas de l'altre fetxa que t'indica l'inici per l'esquerra (potser una entrada original?, lligaria amb l'estranya topo d'Onaclimb, molt bona per perdre's i gens recomanable!).

Inici de la via amb el diedre d'entrada i a l'alçada del parabolt, i escalant el tram d'Ao del segon llarg (Foto:ClàudiaRamos i EP)

També tenir en compte al 7è llarg no sortir a l'esperó de la dreta abans d'hora, els dos claus del díedre en diagonal ens indiquen el bon camí amb una sortida un poc difícil fins a la reunió.

Escalant el pas de la Z i arribant a la R anterior al planell dels Diables on ens haurà calgut fer un últim pas atlètic (Foto:EP).

El tram de dalt fins al cim del Gat (del tot recomanable per completar l'escalada), aparentment perdedor, el seguirem bé si ens fixem amb les marques vermelles una mica desdibuixades però suficients. Ull amb abandonar a temps el diedre i flaquejar a la dreta per entrar a la reunió de l'últim llarg. Aquí és on falla el croquis de l'Armand, ja que en realitat si no flanqueges pot seguir un diedre prou bó que et portaria a sortir a l'esquerra de l'orella esquerra, en un coll, i no a mitja paret com aparenta el dibuix.

El flanqueig des del Planell dels Diables fins al canal de sortida i croquis amb les dues sortides (Foto:EP i CR)

Arribant a la primera reunió de la sortida directa i a la mateixa reunió vista des de la sortida per la canal (Foto:EP i CR)

De material passem amb joc simple de tascons, aliens i friends fins al 3. El tram de sortida pel cim del Gat és on hi trobarem menys equipament i els llargs més mantinguts. Estrep prescindible pels trams d'artificial de l'L2 i l'L4 (pas de la z), que en lliure queden amb V+ i 6a o 6a+ màxim.

L'accés és l'evident que surt de davant del refugi per anar a la Pany (marques blanques) i el descens, un cop fet el ràpel de 30m (bagues i mallons) si hem arribat al cim, és també evident cap a la tartera de l'enforcadura.

Escalant el penúltim llarg i darrers passos de la via (Foto:EP)

Molt bona activitat feta i desfeta amb en Xesco Mas, la Clàudia Ramos i en Marc Ferrer el 24/08/08

marxem amb el repicar d'un martell a la N del pollegó infeior que anuncia una nova obertura d'algun que altre artista

Topos de Montserrat... unes poques

Boires i marinada al capvespre al camí que du a St. Antoni... (Foto:EduPlana)

Entre la frondositat del paisatge aranès i de l’Haute Garonne.. vestit de verd ofenós i humitat de la que es respira, generosíssima acollida i amables escalades a l’escola francesa de Troubat i altres pendents de l'agulla Chandelle del Pic du Gar. Enmig de somriures i converses entrelligades l’Anna recupera una carpeta engroguida on amaga ressenyes d’aquestes que ja no es porten, però farcides de la màgia de tanta escalada aventurera. Junt amb l’Armand, van obrir entre altres perles la Directa Sagitario al Plec del Llibre Superior. D’aquí la troballa, i al remenar la carpeta de Montserrat, apareixen topos originals com la de l’Aresta Arcarons on demanava 4 o 5 claus variats.... em regala les que té repetides.. les adjunto, croquis de l’artista Armand, artista de ploma i martell... de la muntanya màgica i tantes altres parets d’arreu.

Topos de l'A-ArmandFredi, B-ArcoIris, C-RollingStones a la paret de Diables i la bonica via AGP al Plec del Llibre Inferior.

La Cósmica i croquis de la Paret dels Diables

Topo de la Valentin Casanovas a l'Aeri i l'ermita de St.Salvador als peus de l'Elefant, amb bones plaques de continuïtat per tibar-li (Foto:EP)

Al cap de dos dies ens baixem del Bastó del Frare, ens hem equivocat de via i no portem la topo, quatre gotes ens ho posen fàcil... matem el dia al 'prohibitivo', però amb la Bea i l'Eva seguirem escalant per Montserrat seduïts per la bellesa del massís i la sana companyia...

Escalant a la Desdentagada amb la cova de l'Arcada al fons (Foto:EP)


A l'exigent 6c de la via 22 de la Desdentegada, vies llargues sobre bones plaques (topos al Kpujo), i pels bolts de la Panxa del Bisbe mirant a l'oest (Foto:EP)

Dies sense horaris d'aquestes dues setmanes compartits de punta a punta amb la Clàudia, el Marc, Manu, Isa, l'Anna, la Marie, la Bea i l'Eva...

Topos del Pedraforca

Adjunto topos de l'artista Armand Ballart del Pedraforca i que donen gratuïtes al refugi. La bellesa d'uns dibuixos que fan honor a la bellesa de les escalades al massís.

Topos i imatge de la cara N des del mirador del Gresolet (Foto:EduPlana)

Descens equipat cara N i topos cara S


Escalant l'Estimball a la cara S i a la via del Guarda a la Dent dels Cabirols (Foto:JordiBerta i XescoMas)

Lusilla, 180m 6b+ Ae (Miranda dels Ossos, Montserrat)

La cara N d'Agulles, amb l'itinerari de la via marcat (Foto:EduPlana)

Enfilem a escalar la Lusilla, una línia més que provocadora que desperta atracció en qualsevol de les aproximacions de la cara nord d’Agulles, des de Can Massana. El resultat, una via exigent, mantinguda, d’artificial laboriós o lliure sense descans excepte els dos primers llargs i l’últim, on afluixa del tot.

Imatge de la cara NO de la Miranda dels Ossos des del camí de Can Massana i topo (Foto:EP)

L’itinerari segueix dos sistemes de fissures que recorren la paret, enllaçats per un tram de placa d’artificial equipat a l’L4. Enllacem els dos primers llargs de la via original (també es recomana entrar per la Gironella – 6b+ i 6a -, afegint més continuïtat a l’escalada). El peu de via hi trobarem dos burils paral·lels. Al primer llarg de IV+ hi veurem un buril, i al segon un cap de buril (R opcional en una alzina). A partir d’aquí la cosa canvia, amb un segon llarg estrella de 6b mantingut pràcticament desequipat, amb dos bolts de progressió (sense comptar el primer a l’inici, que pertany a la Kanga Banga-Rú), algun buril i tacs de fusta amb un estat molt dubtós com per aguantar cap volada. Excepte els trams d’artificial equipat (7a i 7a+, aquest segon amb un pas de bloc concentrat molt dur), la resta continua amb la mateixa tònica, grau exigent, passatges atlètics i equipament escàs i/o dubtós. Si es passa en lliure, toca escalar de valent, vaja.

Atenció amb la qualitat de roca en diversos trams. Cara Nord....

Escalant el nostre segon llarg i el tram de placa de 7a+ (Foto:EP)

De material, passem amb un joc complert de càmalots fins al 3, repetint algun número gran (recomanable), i d’aliens. Joc simple de tascons per complementar. La via ha estat reequipada i hi trobarem bolts a les reunions i als trams d'artificial. Al web de ressenya s'hi troba la topo amb el material actualitzat.

Fi de festa, amb el cim del Bisbe al fons (Foto:EP)

L’accés és evident agafant la fresa que puja vertical cap a les parets uns 200m abans de la Cadireta (tram de cordes fixes) i un cop a peu de paret seguim a la dreta. El descens el fem amb un ràpel de 50m i tenim dos opcions, o baixar pel camí que mena al refugi de Vicenç Barbé o rapelar pel sistema de ràpels al coll entre la Miranda dels Ossos i la Roca 92 per on va la Cade (hi compartim dos ràpels a les reunions d’aquesta, 50m, 25 y 50m, nosaltres vam fer això per recuperar un friend que ens havia caigut. Els ràpels són prou nets).

En definitiva, un molt bon itinerari, bastant més exigent i compromès que la veïna Cade.

Activitat feta amb el bou d’en Ramon Maeso el 16/08/08

Julián Vicente, 135m V+ (Hoz de Jaca, Huesca)

Escalant el nostre tercer llarg (Foto:ArnauCasañas)

Diumenge després de l'intent al Midi de rebot escalem la Julián Vicente, al poble de Hoz de Jaca, entre Biescas i Escarrilla. Una molt bona opció per un matí d'estiu (ombra de la bona), escalada atlètica sobre roca bona. Si tingués l'equipament clàssic seria un bon viot. Deixo els enllaços d'en Piter (més fotos d'aquest dia) i del loro loreado que han piulat sobre la via aquesta setmana.

Itinerari a la tàpia vista des de la carretera entre Biescas i Escarrilla, a la presa de Búbal, amb les R que vam fer nosaltres i topo de la via (Foto:EduPlana)

Doncs això, poc compromís, pati des del primer llarg (recomanable baixar rapelant), passos aïllats de 6a també hi són, i fototurisme amb els visitants al mirador. Una bona troballa.

Cartell al mirador i escalant el notre tercer llarg (Foto:EP i AC)

Darrer llarg i fi de festa (Foto:AC)

Activitat feta el 10/08/08 amb Pere Salvatella i Marc Busquets