Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

13 ag. 2008

Intent a la via Ravier del Piler d'Embarradère (Midi d'Ossau)


Escalant el tercer llarg. El diedre de l'esquerra és per on seguiria la via
(Foto:EduPlana)

deixo la crònica que ha piulat en Marc al fòrum del centre CAC, del nostre intent a la Ravier, tot un viot. Entre altres moltes conclusions, una de clara, cal sortir del refu per guanyar temps. Lo altre, és perdre'l, directament. O vas amb el cul pelat d'escalar per aquestes tàpies.... ja hi tornarem, com li deia a una amiga:

"ai la Ravier, massa tàpia, massa via, un bany d'humilitat, també de prudència, un primer contacte, hi ha vies que ja ho tenen aixó, demanen certa 'transició', es mereixen això, dedicar-li 4h d'aproximació, escalar-ne tres llargs, reconèixer la dificultat, les limitacions (sobretot d'horaris que ja se'ns havia fet massa tard per continuar)... baixar, gens fastigejats!, a cada passa girant el cap, mirant altre cop la paret, com amb ganes de no deixar-la, enlloc de decebuts, només pensant quan podem tornar-hi. Llavors si, ja ens hem enganxat amb la via, ens ha seduït! Un repte, que com tots els grans reptes, només cal esperar el seu moment. Aquest cap de setmana ens ha servit per afrontar-lo el proper cop molt més preparats. El lloc és impressionant"


El pilar d'Embarradère (marcat per la franja vertical de roca blanca) i topo
(Foto:EP)

i aquí la piulada del Marc:

"Bones gent!.Aquest cap de setmana amb l'Edunz de Solsona varem anar intentar aquesta mítica via al Midi. Sortim des de el pàrquing de baix vora les cinc quarts de sis,després d'haver vivaquejat a sota l'escenari del Pirineus Sur. L'aproximació la fem fins al Refugi de la Pombie, aquí hi ha un cartell que indica el Coll de Peyreget i arribem fins al coll sense pèrdua. Un cop aquí cal pujar a la dreta fins a trobar unes fites i una traça que voregen per sota la paret del Pic petit. Nosaltres varem baixar una miqueta i també varem anar bé,amb rastre de traça. Anem per on anem trobarem un esperó evident que vorejarem. El següent esperó que trobem nosaltres el varem vorejar i varem entrar a la vira per la seva esquerra,a través d'un díedre canal diagonal de dreta a esquerra on varem trobar un parell de claus. Val a dir que aquest corredor feia més de 60 metres i varem haver d'ensamblar una miqueta,potser deu metres. Una altre cordada de vascos que també estaven intentant la Ravier varen entrar per l'esperó mateix i ens varen comentar que era facil.De fet,després,mirant les ressenyes varem veure que per allà hi discorre una ruta que guanya la vira de l'Embarradere amb menys esforç,crec recordar que III mentre que la Ravier és IV.A més si entrem pel propi esperó trobarem una reunió de dos claus amb vagues a la vira.Un cop a la vira varem flanquejar a l'esquerra uns 100 metres escassos fins a trobar un pitó amb una vaga. Aquí ens lligava bastant amb el que deien les ressenyes,semblava que estàvem a la vertical de la fissura díedre curvat que hi ha al Pilar i davant nostre hi havia les roques blanques descompostes que marca la ressenya de'n Ganxets. Així és que li fotem per on sembla més evident. Una miqueta trencat i delicat,fins i tot posem dos claus. Segons una de les ressenyes que portem en aquest llarg hi ha un clau, però nosaltres no el veiem. D'altra banda no sembla que hi hagi massa rastres de pas.Fem la reunió en un bloc on hi ha dos cordinos. Segons en Ganxets ok,peró l'altre ressenya marca tres claus.A més hauria de fer repissa i ser una reunió còmode i no ens ho sembla pas. Davant hi ha dos díedres,cosa que lligaria amb les ressenyes. Sortim i quan els díedres es posen difícils no ho veiem clar. El de la dreta sembla més fàcil peró els blocs són molt inestables i amb molta molsa...com si ningú hi hagués passat.Al de l'esquerra la roca és més bona i està més net. Entrem al de l'esquerra. Pujem una miqueta i aquí hi ha una zona més difícil on semblaria que cal tornar a sortir del díedre i això podria coincidir amb el flanqueig a la dreta "delicat",però no si veuen els claus que marquen la ressenya i ni rastre d'ells ni de que ningú n'hagi posat mai. No debem anar bé. Baixem d'un bloc fins a la reunió,abandonem una vaga taronja amb un mosquetó groc i sortint de la reunió del bloc se'ns ha quedat un friend Cassin del 3. Del bloc amb dos cordinos fem un ràpel fins la vira de 20 metres.La seguim fins la reunió de l'extrem per on han pujat els vascos i rapelem,estem en la vertical d'on hem entrat a la paret.Ràpel d'uns cinquanta metres justets. I començem a menjar-nos l'olla...

Escalant el primer llarg original de la Ravier (70m, IV+ clàssic) i topo d'en Ganxets (Foto:EP)

Segona topo a que fa referència la piulada (font) i la vall de Tena amb la Foratata sobre Sallent de Gàllego (Foto:EP)

Basicament el lloc on hem baixat quadra amb els croquis,especialment amb el de'n Ganxets...ara el que no ens lliga és que no hi ha els claus que marquen les altres ressenyes i que no es veien rastres de pas...de fet
després ens trobem un noi que la va fer el diumenge i que ens comenta que aquesta via no s'escala gaire,que potser fa uns tres anys que no es fa. Aixó explicaria que estigués tant molsosa.De totes maneres jo la veia molt molsosa com per que per allà hi anés la via.D'altra banda no hi havia cap clau als llargs com marcava la ressenya.
No se...li hem pres les mides a la via,encara que no massa ben presses perquè no sabem si era per allà o no. Els vascos es varen embarcar per la dreta,segurament per la Ilusiones, també vàren abandonar.
Portàvem dos jocs d'aliens,un de friends fins al 4 (reeptint del 0.75-3), tascons i cinc claus variats.

A veure si en treiem l'entrallat!."


Activitat fetainofeta el 9/08/08 amb Marc Busquets

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Que difícil m'ho fots de llegir amb aquesta lletra tan petita (no facis cas coses de l'edat).
Collons això si que és un viote amb totes les de la llei, tranquil que segur que la fareu, ànims que aquests reptes són els que motiven.

ALBERT ha dit...

Totalment d'acord amb el Mingo (no per lo de la lletra, encara no, pero no tardarà) pinta un bon viote. Estic amb vosaltres. Ells no la van obrir a la primera, segur que no. Sort i salut.

edunz ha dit...

marci canalla! vam sortir molt motivats per tornar-hi, així que ja tenim mitja via escalda, amb tots els ingredients d'una gran via!!

(si realment fa 3 anys que ningú l'acaba, .... un gran repte!)

Piju ha dit...

Ànims, torneu-hi, es un viot inoblidable. No us puc ajudar amb el tram on us vau perdre, no ho recordo massa, ja fa anys, si que era trencat però ho vam trobar be. Després ja ve la part guapa i evident.
Aneu sobrats s’horari a la baixada, es molt llarga i entretinguda: primer escalar fins al Petit Pic i després amb destrepes constants a banda i banda de l’aresta.
Si necessites + info, puc buscar la topo, potser la vaig complementar.

Piter ha dit...

Ieepps.. lo vostre si que era un viote !! A la proxima la treieu fijo !!

Apa a reveure !!

Llorenç ha dit...

com dius que es diu la via????Embarcada??? je je je!!

ja n'esteu de grillats! que se us hi ha perdut per aquests diedres i fisures de somni! massa vacances i masa poc treballar!!!

on anirem a parar!!!




quina enveja cabrons!

Gatsaule ha dit...

Coneixent el fanatisme del Marc, et tocarà anar-hi fins que caigui. Segur !

edunz ha dit...

bones gent!
merci Piju, si em pots passar la teva topo doncs perfecte. De fet suspiravem per arribar al tram dur, convençuts que ja seria més evident tot i podríem progressar 'més ràpid' (com a mínim de coco). De fet vam tirar avall també pensant amb les horaris de baixada del cim, que ja veiem que no era fàcil.

Piter, Llorenç, Joan, ... el millor va ser sortir de la tàpia hipermotivats per tornar-hi, ja ho trobarem ja...

salut!