Un elefant s'amaga a Montserrat... des del peu de via (Foto:EduPlana)
Enfilem a escalar la que deu ser una de les clàssiques de l'Elefant menys repetides, la roca poc pulida ja ens ho diu. Molt bonica ascenció, molt intel.ligent, que deixa la fisura de la trompa en el moment just per sortir vertical (tram d'A1) i enfilar cap al cim. Just on la roca de la fisura empitjora, on la fisura ens portaria a uns desploms molt més difícils de superar.
Tot i que a vegades es parla d'aquesta com una variant, la via va ser oberta per l'infatigable cordada Cerdà-Pokorski el 5/9/1959, deu anys abans de la re-equipada GEDE, la quina li solapa els tres primers llargs. Una llàstima que s'hagi perdut el seu caràcter de primera i li hagin 'robat' aquests primers llargs, especialment el segon i tercer, que amb el re-equipament de la GEDE han perdut tot el compromís.
Topo de la via, info complementada al text, i escalant l'L2 (Foto:EP)
Adjunto topo de la via del web de ressenya.net. L'itinerari és molt evident i la longitud dels llargs és aproximadament de 45m, 15m, 25m, 40m, 30m i 25m. Enllacem l'L2 i l'L3. Només destacar de l'últim llarg vam sortir horitzontals a la dreta (pas de V) i no vam trobar cap assegurança en tot el llarg. L'última R la trobarem a dalt (just abans de l'última berruga) en una instal.lació nova (possiblement de la GEDE).
Sobre el material, el primer llarg no hi vam veure res, però és un III fàcil. L'L2 i 3 han estat equipats amb el re-equipament de la GEDE, bolts i algun buril i clau testimonial. No vam afegir res, però algun friend petit pot anar bé per complementar. Els llargs següents són d'equipament antic, a base de claus i algun tac de fusta (L4) i espit nou (l'L5). Les R també són reforçades amb algun espit i buril en bon estat. Ens caldrà joc d'aliens (groc, gris, verd repetits), friends fins al 3 (sense repetir números) i tascons (opcionals). No va fer falta clavar i en general els claus es trobaven en relatiu bon estat. Navaja i cordinos de reposició (ull amb l'estat d'alguns cordinos, n'hem deixat un de nou al tram d'artificial de l'L4). I entre 16-18 cintes i estrep.
L'accés és evident seguint les escales que porten a St. Benet i d'allà prenent el camí que du a l'agulla, seguint la fresa que puja a la bauma de St. Salvador fins a trobar-nos de front el peu de paret (abans de la bauma). El descens el fem per la normal, destrepant un muret, una xemeneia estreta i unes plaques, sense massa dificultat, fin un coll on prenem la fresa de l'esquerra (s'endinsa al bosc) i tornarem a passar pel peu de via.
Activitat feta i un gaudi amb en Marc Busquets l'11/08/08
10 comentaris:
Enhorabona, tens rao una de les clàssiques que es fan poc
i espero que encara passi dies abans no es re-equipi! el material està prou bé i es manté la màgia de lo clàssic... sorprèn que es faci poc sent tant bonica i ser l'accés tant fàcil
merci Mingo!
Iepps... i en marc que pensava que hauria de fer de solitari jeje
Apa.. a veure quan tornem a coincidir !!
Una de les millors vies que he fet a Montserrat. Una prova més, que no tot lo bo està a la cara nord!!!
Us van semblar bé els graus?? Tenia els meus dubtes quan vaig fer la ressenya, sobretot en el 4rt llarg...
Piter valent! la veritat és que ens ho vam passar teta, tots dos vam disfrutar molt de la via i va ser com un remembering de les tardes de l'estiu passat a la muntanya màgica..
ens diem per coincidir altre cop!
bones Albert, la via realment bonica. Els graus per mi ja està molt bé!
salut!
Edu! que fas per estes terres! veig que no has parat aquest estiu!
et vaig veient per tot arreu!
felicitats! te bona pinta la via, tot i aixó jo crec que també hi portaria el martell per si les mosques!
Llorenç! què tal les festes? i l'Iguana? :)
la via és realment bonica, el martell pot anar bé per si ha saltat res o si no es disposa d'aliens repetits.. aquest dia escalavem a la tarda i amb el temps just, així que vam escalar tant ràpid com vam poder... però ficar algun clau per reforçar la tirada pot donar més seguretat.
a veure si ens veiem per les parets!
A 15 d'abril de 2012, hi ha forces cordinos nous negres a alguns pitons de l'L4. Els graus de la ressenya els hem trobat perfectes.
A l'última tirada, sortint a la dreta a dos metres de la reunió hi ha un casquet d'espit nou amb el cargol però sense xapa.
La via ens ha semblat bru-tal!
Acabo de veure un exemplar de la revista CORDADA (https://www.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/ano-1960-escalada-sabadell-gran-caputxo-camp-cardos-trompa-elefant-via-cerda-xx-aniversario-gam-cmb~x62719736) on es ressenya l'obertura d'aquesta via. A la ressenya, és parla de la via GEDE com a ja existent quan Cerdà i Pokorski van obrir la seva!!
merci Jordi, doncs a algun lloc estarà equivocat. Merci per la correcció!!
Publica un comentari a l'entrada