El tram final del primer llarg, protegit per una única expansió i de roca immillorable i passos genials (Foto:EduPlana)
Canalada paret de formes capritxoses. Sovint els itineraris són "interrumputs" per repises o jardins, però que no desmereixen la intensitat i compromís dels llargs clau. La Grisolda n'és un exemple. I un exemple del bon fer dels escaladors locals.
Escalada ràpida, oberta amb el mínim d'equipament, on haurem d'autoprotegir-nos en passatges on cal tenir prou confiança per seguir amunt a distància de l'expansió més propera. En destaca, i molt especialment, el primer llarg, amb una roca excepcional i molt atlètic, on haurem d'escalar un mur desplomat farcint de baumetes que ens permetran descansar, i per on haurem de trobar els passos més lògics i les oportunitats que ens ofereix la roca per assegurar-nos amb certa habilitat.
El pas d'A1 del segon llarg el passarem amb un tascó mitjà i una sortida prou atlètica, possiblement surti en lliure sense superar el 6b. Aquest segon llarg és on hem d'afinar més l'olfacte, per trobar l'itinerari, sempre amb tendència a la dreta, primer escalant en diagonal un mur de roca vermellosa fàcil on s'amaga (literalment) un clau, i d'allà, a través de la xemeneia, fins un mur final protegit per un pont de roca on podrem reforçar el pas amb un alien gris.
El darrer tram del darrer llarg és l'únic que presenta roca delicada, i l'única expansió d'aquest llarg afegeix compromís a la tirada. En general, bon itinerari, amb tots els ingredients de Canalda i amb prouta intensitat que compensa de sobres el jardi i els trams que li resten continuïtat.
Acabant l'L1 i escalant l'L2. Al fons d'aquesta imatge si ens hi fixem trobarem l'ull de la paret d'on està feta la primera foto del post (Foto:EP)
Activitat feta sota l'ombra de la tarda d'estiu del 31/07/08 amb en Josep Mª Cases
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada