Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 nov. 2008

Solsonès - la nord extrem, 45km +3500m



L'aeri tram de la roca d'en Carbassa amb el delicat descens del Cap del Verd al fons (Foto:EP)

La Nord Extrem, aquest és el nom que més o menys li ha quedat a aquesta ruta...

... una ruta fantàstica, mirador privilegiat, joc de llums, vent i contrastos d'un cap de setmana fred i ventós, paisatges, a vol d'ocell.

Actualització (jul12): L'espavilat de torn n'ha solapat un bon troç per fer-ne una ruta comercial. Trobareu gens agradables pintures grogues per tot a alguns dels passatges més feréstecs. Llàstima el no saber caminar des de la descoberta.


Itinerari sobre el plànol comarcal (en blau, la ruta seguida de nord a sud a la primavera), i gràfics de l'itinerari (a tenir en compte que no inclou l'ascens a la Roca del Migdia, al tram final del primer dia, .. el GPS del coll de la Moxia va baixar a la pista i d'allà al coll de Port) (Plànol:PepCapó i gràfics: QuicuRiu)

A la primavera, creuant la comarca de nord a sud va sortir la proposta de fer-la, resseguir el sistema de carenes que limita el nord de la comarca primer amb el Berguedà i després amb l'Alt Urgell. La Serra d'Ensija, la Serra del Verd i el massís del Port del Comte formen un sistema carener únic al prepirineu, i les panoràmiques i el caràc ter aeri de la ruta invitava a més. Al final, es va decidir sortir del primer riu a l'est de la comarca per allà on el racó màgic del Pont Cabradís, al Molí de la Corriu, i acabar al coll del Boix, sobre les valls d'Alinyà. En total han estat dos dies de marxa, amb més de 3000m de desnivells positius i entre 45-50km. Sense més informació que els plànols en mà, i a adivinar la fresa allà on desapareixien els corriols.. terreny feréstec, inèdit... el temps que farà que no es resseguia... una ruta de lògica evident.



Primeres llums pels volts de la Torre de la Corriu (Foto:EP)


Sota els cingles de l'Espluga, que en prou feines amagen un parell de vies d'escalada de l'Armand i cia. (Foto:EP)


Amb els plans de sobre l'Espluga per on hem passat al fons. Al fons de vall de l'esquerra és d'on hem sortit. Més enllà, la cara nord de Busa (Foto:EP)

El primer dia van suposar unes 10h de marxa i el segon unes 9h. Entre 22-25km cada dia. Logística agraïda, amb accessos fàcils al punt de partida i final de ruta cada dia. La nit es pot passar al refugi del coll de Port. Vam trobar dos punts intermitjos a la ruta pel cotxe d'assistència, el primer dia al coll Virolet (cal asseguarar-se a Tuixen de que la pista sigui oberta, normalment només és permès el pas als veïns) i el segon al prat Major, al Call d'Odèn.

Ja al fil de la carena, amb el Pedraforca al fons (Foto:EP)

El turó de Pujalt a l'esquena, enfilant el Cap d'Urdet, el cim més alt de la serra del Verd (Foto:EP)

Passant el cap de Prat d'Aubes (Foto:EP)

Ull amb el tram del Cap del Verd fins al coll de Port. La fresa és molt poc definida, o quasi inexistent, caldrà afinar molt l'olfacte, sobretot el tram primer de descens del cim al coll de Veís (unes poques fites), i el tram carener entre la Roca del Migdia i el coll de Port, on haurem d'assegurar-nos de que no ens agafi la nit (si és el cas, recomanable des del coll de la Moixa baixar en direcció nord fins a trobar la pista planera que ens durà al coll de Port, molt fàcil)


Al Coll de Belitres (Foto:EP)



Pujant i cim del Cap del Verd, amb la sud del Cadí (Foto:EP)

En definitiva, una molt bonica ruta, molt recomanable pels enammorats d'aquest país i d'anar fent sense presa gaudit de cada passa, de cada companyia...

Al coll de Veís amb el descens del cap del Verd al fons on cal afinar per trobar el camí entre les agulles - fites - i enfilant cap a la roca d'en Carbassa (Foto:EP)



L'espectacular tram de la Roca d'en Carbassa. Al fons la Roca del Migdia, on en el descens cap al coll de Port és el tram de la ruta on més es desdibuixa el camí (Foto:EP)


Al segon dia la ruta comença enfilant la rassa de Carbassers (Foto:EP)


Als lloms que menen al Pedró dels Quatre Batlles (Foto:EP)


Prop del cim, vent fort.. al fons el recorregut del dia abans de la Serra del Verd, davant la Serra d'Ensija (Foto:EP)

Els suaus lloms orientats a l'oest que perden cota lentament des de la Gespeguera, en aquest cas mirant cap a l'est amb el cim de la Tossa Pelada al fons a l'esquerra, i el Cadí darrera (Foto:EP)

Cap els prats del Call d'Odèn amb les valls del Segre al fons. El prat Major s'obra entre els boscos careners (Foto:EP)

Avituallament al Prat Major (Foto:EP)

Pels volts dels corrals del Sastre, terreny de trunfos! (Foto:EP)


Les valls de Coll de Nargó a vista d'ocell amb el Roc d'en Solà de Perles a la dreta, poc abans del coll de Boix (Foto:EP)


La mirada del pastor que ens veu passar.. (Foto:EP)


i fi de festa al coll del Box, límit entre el Solsonès i l'Alt Urgell (Foto:EP)


Activitat moltbenfetaidesfeta amb en rafel, lali, peps, quicu, àngel, pilar, xesco, chechu, montse, joan, sigfrid, mam i valentí el 22 i 23/11/08

3 comentaris:

Guillem ha dit...

Bandarra, que sigui l'últim cop que fas un itinerari com aquest per la comarca i no m'avises...La ruta es veu supermaca, però encara hi ha raconets per la comarca perduts entre les valls de la Pedra i el Verd que s'han de conèixer

Quico Riu ha dit...

Recorregut excels, fotos de postal, crònica milimetrada i poètica, i sobretot guiatge i companyonia extraordinaris. És un plaer i un privilegi poder compartir amb els que sou entesos a la muntanya hores i quilòmetres de caminades per aquesta nostra comarca. Gràcies

edunz ha dit...

ei Guillem, si que ens hem de perdre pel Verd que des de la carena es veien unes agulles que suposo són aquelles que em deies... ja s'estan cohent noves propostes, una solsona-pedraforca..

merci Quicu, agraïment compartit. Redescobrir el plaer de les caminades i tot el que comporten amb vosaltres és tot un luxe.