Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 abr. 2010

Circular del corredor N de la punta oriental del Pic de Ríbuls i Montmalús (Andorra) MBEA S5

***

El descens del corredor de la punta anònima a l'est del Pic de Ríbuls (Foto:AniolVilalta)

Un isard ens surt al pas de bon matí... i una perdiu blanca aixeca el vol al descens del Montmalús... tot i el circ estrident dels cavalls de ferro que ja fa estona tot ho interrompen. Què ho fa que la natura s'entesti tant a recordar-nos, a voltes de forma tan dramàtica, que ella hi era abans!


Sortida de l'elegant corredor NW del Montmalús (Foto:EduPlana)

Bonica circular, curta i intensa, amb l'esquiada del difícil corredor N d'un cim sense nom a l'E del Pic de Ríbuls, i l'ascens al Montmalús pel seu estètic corredor NW, (veure foto del blog de'n zwingg) per tornar al punt de sortida suaument deixant passar els esquís sobre la neu sense més exigències...


Itinerari, en vermell ascens i blau descens. El pic de Ríbuls a la dreta de tot, i la cara N del cim del Montmalús ben visible a l'esquerra (Foto:EP)

L'itinerari l'iniciem a l'aparcament inferior de les monstruoses pistes del Grau Roig (cota 2.000, preferible esperar a finals de temporada quan ja estan tancades) i prenem la pista que per l'est enfila al circ de Pessons. D'allà seguim evident cap al Pic de Ríbuls i abans d'arribar-hi trobem aquesta punta - estranyament sense nom, tot i la seva imponent presència. (cota 2.781m). El corredor és ben visible des de fa estona. Sobre els 45-50º (potser puntual 55º) mantinguts sense cap replà que afavoreixi la detenció, amb corbes entre ressalts rocosos, i un estretament a la part inferior també corbat... ingredients per fer el descens més exposat que altres canals habituals de la zona (més obligat que la canal de l'Ordiguer per exemple... recordava més a la Sábat, per dir dues referències comunes. Tot i que les condicions del dia hi fan molt en aquest tipus de descensos).


La punta anònima a l'esquerra del pic de Ríbuls amb el corredor en forma de C oberta ben visible. I a l'inici del mateix. Si tenim clar l'estat del mantell, una alternativa és pujar a la punta per l'ampla canal del pas de Ríbuls. A l'esquerra del cim també hi ha una canal d'accés a l'aresta cimera fàcil (Foto: EP&AV)


Ascens, amb el sempre ben visible corredor SE del pic Alt del Cubil (veure'n l'interessant descens del zwingg) (Foto:AV&EP)




Ascens i sortida per l'esquerra del cim. El descens el farem des del mateix cim per la sortida que queda de front (Foto:EP)

De baixada girem a l'E per trobar l'evident entrada del corredor NW que ens porta al cim del Montmalús (+300m). Llarg, directa, i ben encofrat. Molt bonic. 40-45º, amb trams de 30-35º, i ampla, excepte la part superior i un marcat estretament 50m abans de la sortida, que és el que concentra la major dificultat. Aquest ja recorda més a l'Ordiguer al tram superior i la Cristall a l'inferior. Veient l'estat de la neu ple de restes de purgues i complicada, desistim baixar-lo i preferim tancar la circular amb la baixada sempre més agraïda des del cim directa fins l'aparcament, esquiant la seva pala N encara sense traces recents, un luxe.




Descens del tram superior, prou exigent (Foto:AV&EP&AV)


Tram entremig més relaxat, i entrada a l'estretament amb corba del final, el més difícil (Foto:EP&AV)

Sobre l'estat de la neu, la nit estrellada ha deixat un bon regel nocturn, amb una crosta consistent que suporta el pes dels esquís tant de pujada com de baixada. A peu però, es trenca, i la progressió és dura, especialment dins els corredors a zones obagues, on el mantell no està del tot transformat. Dins els corredors, hi conviu la neu transformada si li ha toca el sol amb neu gelada si està a l'ombra. I moltes restes de purgues, d'aquesta setmana de tanta calor. Esquiada complicada. L'inèrcia del fred de la nit fins i tot permet que baixem del Montmalús amb una bona neu primavera al punt segons orientació, tot i ser les 11h del matí. Les calors d'aquests dies però fa imprescindible evitar qualsevol corredor (de pujada o de baixada) que tingui o estigui a la trajectoria de cornises. A banda dels despreniments de pedra (al corredor del Montmalús en sentim un).

Activitat molt interessant al sempre ple d'opcions del circ de Pessons que no te l'acabes.


Tram inferior del corredor NW del Montmalús i ascens (Foto:EP)


Tram superior amb l'estretament a dalt. I amb vistes, d'esquerra a dreta, de la punta anònima i les traces del descens, el pic de Ríbuls, i el Pessons amb grans cornises a la sortida de la canal amagada i cia (Foto:AV&EP)


Tram superior i sortida del corredor, amb la vessant N del Montmalús per on baixem neta de traces llavors (Foto:EP)


Agraït descens sobre el circ de Pessons (Foto:AV)


Neu molt transformada a les vessants E on es hi toca el sol de bon matí. I les dades de l'EMA-AM de Salòria del dia abans (Foto:AV)

Cap de setmana de neus difícils al pirineu oriental, amb un dissabte afectat i molt per la ressaca de les borrasques de la setmana, i un diumenge amb restes latents (neu saturada sota la crosta) però amb un bon nivell de regel en superfície que permet gaudir si estem dins els horaris, ja molt matiners. Al fil de la piulada anterior, val la pena fixar-se amb les dades de l'estació automàtica d'alta muntanya. Tot i ser la temperatura de la nit 2-3º més alta que la nit de divendres a dissabte, el regel de diumenge era molt més bo. Els qui treballem amb incendis forestals veiem que a voltes condiciona més al risc l'humitat de la vegetació (aigua + tº) que les temperatures per si soles. Per això als Pirineus els incendis cremen a l'hivern. Doncs amb la neu succeeix quelcom semblant, en el sentit que el cel cobert o net influeix més que la temperatura. És a dir, 0º amb cel cobert (nit de divendres) deixa pitjor la neu al matí, que +3º i cel estrellat (nit de dissabte). Bé, ho això és el que sembla explicar la neu. I per això cada vegada més les meteos inclouen informació - imprescindible! - del temps que farà a la nit (meteofrance, meteoandorra, ...) pràctica que s'hauria de generalitzar... potser algun dia fins i tot els homes del temps ens en podrien parlar, ... (poden guanyar temps en allò que ja ha passat).

I també sembla voler parlar-nos de la inèrcia.... una nit de +5º amb tres dies previs amb temperatures negatives deixarà millor la neu que quatre nits seguides a +2º. En el primer cas el mantell està ben regalat en profunditat, i en el segon la fusió va guanyant centímetres dia a dia, i amb el primer raig de sol el mantell queda transformat en profunditat. Bosses d'aire calent retingudes segons l'orografia i els vents locals encara accentuen més el procés... allò d'aquella visita al Campirme amb la primer episodis de calor de l'any passat.

Sempre aprenent....


Activitatmoltbentrobada,fetaidesfeta amb l'AniolVilalat el 25/04/10

Ara que una nova ànima inquieta de ben segur que ja brilla al firmament...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

el que jo deia: com us cuideu!!!! i que bona la pedagogia de la neu... en aquest cap de setmana tràgic, recurrent, la lliçó, més que mai!!

David

Anònim ha dit...

Bona aquesta... a pesar de les tristes noticies a seguir disfrutant d'aquest piri..
Salut!
Ignasi

zwingg ha dit...

Bona, molt bona activitat, i quin corredor més ben parit. Tenia mirat el del pic de Ríbuls, però aquest me l'apunto a la llista dels urgents. No pareu, sempre descobrint noves possibilitats!!

edunz ha dit...

epa merci nois,
les opcions són moltíssimes... només els hi falta una mica més de longitud...

pep, ja em diràs que et sembla la dificultat, costa valorar-ho, a banda que canvia molt segons la neu del dia

Una llàstima d'accident. Amb tanta calor dies delicats on tot s'ha de mirar el doble

lluís ha dit...

Felicitats per l'activitat!
I m´ha agradat molt la bella idea de l'inèrcia de la neu, que m´ha suggerit més enllà del seu caràcter purament físic una bella metàfora de la "memòria" de la neu.
Per cert, jo també em vaig sentir agredit pels cavalls de ferro o potser per la impunitat amb què campen pel medi natural.