***
(Foto:EduardGimenez)
Preciosa via, oberta per en J.M Anglada i el F. Guillamón l'any 1961. Aquí trobeu la topo i piulada detallada de la repetició. Ara no cal clavar, però portar una u i v mitjanes, i un universal per exemple, ens pot estalviar haver de tornar-hi si ha saltat algun dels claus justets que hi ha. Els llargs d'artifo bastant restaurats amb espits, però també cal tibar de friends, i de claus i burils amb carinyo. No és un Ae, però hi ha passos emocionants tot i que concentrats, i la resta gaudir de la progressió pacient de l'artifo.
(Foto:EG)
Vam enllaçar els dos primers llargs de la canal (l'accés a l'R0 cada vegada més deteriorada entre pluges i escaladors) sense problemes. Els següents dos d'artifo també es podrien enllaçar, però caldria portar molt ferro (30 cintes pel cap baix i friends mitjans repetits). No cal, millor degustar-ho a foc lent, gaudint de l'audàcia dels aperturistes i del gest sobre el cada cop més imponent buit que es va dibuixant sota els peus.
(Foto:EG i AngèlicaTesas)
(Foto:AT i EduPlana)
La R opcional del tercer llarg d'artifo és a base de burils (un parell en bon estat), i per damunt hi ha una tirada d'artifo a equipar + un parell de claus justets fins a la primera expansió... en definitiva, no massa recomanable fer-la amb motiu d'estalviar-se material. La resta d'R són amb 2 espits i algun/s buril/s que es poden usar.
Sense enllaçar cap llarg d'artifo, ni partir-lo, vam passar amb unes 22 cintes, camàlots fins l'1 (portàvem el dos i el vam fer servir, però prescindible) i semàfor d'aliens (portàvem més colors però no els vam fer servir) més alguna plaqueta. El tascons pràcticament els vam passejar, potser algun de mitjà petit opcional.
Ull amb els baixets, sovint cal estirar-se per arribar a la següent assegurança!
(Foto:AT)
(Foto:EPiEG)
Sol de bon matí però a partir de les 12h aprox. ja s'escala a l'ombra de la fissura i ja no et toca el sol fins al cim. El típic ventet del Cavall als darrers dos llargs, tot i que les reunions queden protegides amb les encantadores baumetes, tot un balconet sobre la plana (cada vegada més estripada).
(Fotos:AT)
Una via preciosa, feia dies que no sentia l'escalada. Amb les visites al Cavall per la Puigmal primer, la Punsola Reniu després i ara aquesta,... totes tres i cadascuna en el seu estil: imprescindibles!
Activitatmoltbenfetaidesfetaambl'angèlicail'eduard el juliol2011
4 comentaris:
Una via en la que cal "treballar", els meus companys ja l'han feta i sempre me n'han parlat molt bé!
Felicitats per la disfrutada.
Deu de fer uns 15 o 20 anys que l'ha vaig fer i tothom diu que és tan xula, i haurem de tornar pq jo no en guardo bon record suposo pq ho vam passar malament doncs vam anar sense claus i només teníem tascons i el material de via feia por a més fotia molt vent, vaig pensar com el dia que vam fer l'Anglada al Frare Gros, ja està feta i no hi tornarem, hauré de tornar-hi per treure'm aquesta idea del cap. DE tornar-hi a la del Cavall al Frare, no gràcies, je je je, tot i que les escarpies que surten un pam de la paret aguanten a mi em va aguantar un saque d'uns 10 metres.
Edu, perdona no explico més batalletes. FELICITATS per l'escalada.
A mi la via també em va agradar molt. Clar que no sóc baixet, precisament....
Enhorabona!
gràcies gent, ... jo em pregunto si a la seva època i tenint en compte que anavem amb el material més "modern".. no es considerava una via "equipada".... quanta evolució (i també in-volució!)
Alguns passos són llargs de nassos, més que res que fa passar més lent.. hi ha un plom afegit entre dos espits que de moment agunta bé i ajuda, ..quan salti, gatjetobraços
Mingo, si t'ha de servir per sentir-te millor no deixis de repetir-la, un dia sense vent, i sense presa, per gaudir-ne cada tram
salut!
Publica un comentari a l'entrada