**
..si al gest de l'escalada d'intuïció li afegim una roca de luxe i al fil de l'horitzó li retallem una silueta, només queda imaginar-nos centenars de metres fins a tocar el cel amb la punta dels dits...
(Foto:EduardGP)
Enfilem a aquesta fantàstica Roca de la Palleta on alguns opinen que amaga la millor roca del massís i és fàcil d'imaginar. Aquest dia la humitat també fa suar la pedra, i tot i així, quin plaer poder aprofitar qualsevol petit relleu per progressar sabent segur que aguanta, que qualsevol petit pèsol suporta el cantell dels peus.
De la Tomàquets d'amagatotis, la primera via oberta a la Roca i que troba el pas de forma elegantíssima, només apuntar que el 6a del segon llarg que marquen algunes topos no l'hem trobat, i que s'ha d'escalar però on és difícil està ben assegurat. Només a l'L3 passat el primer bolt hi ha una bona tirada neta fins on ajeu. No ens ha semblat expo ni tan tremenda, millor anar amb la ment despreocupada que s'escala millor. Arribar al primer bolt és el més difícil. Info completa amb peus i senyals aquí. Nosaltres només vam posar un alien verd i blau a l'L1 i prescindible, i un groc a l'últim. Els dos últims llargs es poden enllaçar.
De la Tomàquets d'amagatotis, la primera via oberta a la Roca i que troba el pas de forma elegantíssima, només apuntar que el 6a del segon llarg que marquen algunes topos no l'hem trobat, i que s'ha d'escalar però on és difícil està ben assegurat. Només a l'L3 passat el primer bolt hi ha una bona tirada neta fins on ajeu. No ens ha semblat expo ni tan tremenda, millor anar amb la ment despreocupada que s'escala millor. Arribar al primer bolt és el més difícil. Info completa amb peus i senyals aquí. Nosaltres només vam posar un alien verd i blau a l'L1 i prescindible, i un groc a l'últim. Els dos últims llargs es poden enllaçar.
Preciosa via oberta per l'Amadeu Pagès, J. Rovira i - segons alguns llocs (??) - per en J. Armengol el 88, i molt ben restaurada per en Ferran Sulis i Pere F el 2006.
(Foto:EGP) i topo que es troba al Balcó de la Lluna amb la graduació original. Bones topos també d'aquesta i veïnes aquí.
A la dreta, el muret del tercer llarg protegit per una sola expansió (Foto dreta:EGP)
Aquests últims.. perfils a la Pere Segura
Aprofitem l'aproximació i la poqueta llum que queda per escalar els dos primers llargs de la veïna Tuaregs (primera foto). Vieta molt equipada que ja no te tant aire per on passar, d'algun xapatge estrany i d'anar seguint les assegurances, algunes per sobre de merlets que són l'enveja de qualsevol parabolt! sense el regust d'escalada de la tomàquets...
4 comentaris:
A la Tomàquets s'hi arriba ja calent de l'aproximació i t'acabes d'escalfar arribant al primer bolt! jo vaig fer aquest llarg de peça a peça i anar-m'ho mirant...i és que la paret impresiona.
La roca immillorable, gens "sobada"
Felicitats
merci Jaume, bona via, el primer llarg és on l'escalada és més fina, al segon toca navegar però sempre sobre presa generosa... quin plaer pels oberturistes i més sent la primera de la paret!
Hola, celebro que us agrades la via.
Uns aclariments; el primer espit el va picar el Joan Armengol i varem plegar. Al fer la ressenya no vaig expressar correctament aquest fet i aixo va generar un error històric. El Joan figura com aperturista, quant de fet, ell no va fer mai la via.
Més tard amb en Joan Rovira acabarem la via. Dir que el segon segur que es un pitó, es molt més dolent del que aparenta.
Abans de la nostra, a la Palleta ja hi havien dues vies. A la dreta de la Tomaquets puja la canal Est, del Torras de IV i per l'aresta sud, la via Normal també del Torras i del Nubiola sinó l'erro.
Gaudeix i grimpa!
Amadeu
gràcies per l'aclariment Amadeu! vaig quedar molt content de la via. Jo no m'he expressat bé, volia dir la primera d'aquesta vessant de l'agulla.. saber pioner recorrent aquesta planxa "amb la mar de còdols" havia de ser excitant. Felicitats per la via i la seva concepció
Publica un comentari a l'entrada