Enllestim amb en Fleki aquesta nova via a la paret de Riu Lacó exprimint el calcari de luxe de lloc. Ha quedat una bona via, on la dificultat obligada està als passos de placa. L'slap del segon llarg és dur i toca estirar-se molt fins arribar a una presa lateral salvadora, ara sanejada. Està per veure com queda al final (grau per confirmar, l'alçada fa molt!).
Si allarguem la visita amb la imprescindible Marillion i la també recomanable Aurora Boreal queda una bona triologia picona per quedar satisfets. Totes tres sobre el 6b/c amb passatges obligats. O la també fàcil i agraïda Regal de reis.
De pas he repassat i fitat la fresa de baixada de la paret que estava ben perduda. Tot i que per aquestes vies el millor descens és el ràpel.
afanyat, busca una bona atalaia on el buit pengi sota els peus. I descansa la mirada horitzó enllà...
9 comentaris:
Donçs ja la provarem quan fem una visita a aquesta paret. Felicitats !
I com portes la via que estaves obrint per Erinyà ?
merci Oscar, bona via, escalada sense embuts, i una bona triologia sense abusar d'expansions, com a tota la paret sencera i que duri..
i si, ens hi tornema posar ara quan allargui una mica el dia i enfili la tº... em sembla xo que no serà a temps de la guia de l'alt urgell que ja vol treure el nas potser a l'abril! ja li tinc ganes..
Ei felicitats... ens haurem d'animar a fer unes visitilles a les vostres contrades... quant feina hem queda per fer... salut!
ep! felicitats! com li apretes! aixó no es bó per la nostra salut! caldrà anar a tastar-la...amb estreps i ganxo inclòs!
eo merci!
hi tant que aquestes parets es mereixen una visita! però oju que aquest no és l'oceà de roca de la noguera, d'aigües tranquil.les... avisa'm i anem a la cerca dels tresors..
Llorenç! aquesta ha quedat apretadeta que el lloc s¡ho val i em volgut expansionar el mínim, bé, com sempre, xo aquest cop encara menys ... ja em diràs que ha quedat ben obligadeta però el grau és humà.
Apretadeta, apretadeta ! no se fins quin punt dona marge a les altres vies per respirar.
molt just si, xo l'equipament és mínim i la línia i la roca de luxe s'ho val, ja em diràs si la fas. La paret respira tranquil.la
Hola Edu,
Soc en Carles Llovet, actualment visc a Cardona. Aquest mati he parlat amb l'Aniol i em comenta el missatge d'un tan Carles al teu bloc.
Només comentar-te que no tinc res a veure amb aquest missatge (mai escric missatges a llocs d'internet) i que no conec ni la paret ni la via, així que tampoc puc opinar-ne.
Enhorabona pel bloc i el dia que vulguis ens posem en contacte i anem a fer alguna via. Salut,
Carles
ei Carles! doncs si, a veure quan quedem ben aviat.. merci i salut!
Publica un comentari a l'entrada