Dynastar Alitrail Powder

- mat -

(Foto:AngèlicaTesas)

Només puc dir coses bones d'aquests esquís que m'han acompanyat fins ara (temporada 09/10, 2a edició dels esquís que van aparèixer per primer cop la temporada 08/09). De concepció rígida dins el seu gènere (1.300g per esquí), les cotes poc accentuades li donaven un estil clàssic d'esquí, que no conservador. Poc càrving, i radi de gir ample. Més que conduir-te ell, l'havies de conduir tu amb un bon toc de cadera que alguns tenen més incorporat que altres, i jo no precisament. En canvi, els cantells relativament paral.lels els feien molt fiables en corredors i canals estretes, especialment amb el gir amb la tècnica de salt on tot el cantell treball en seguida (Ignasi, comprovat!).

Només hagués canviat l'alçada. 1,70m per mi que medeixo 1,76m és massa longitud atès l'amplada del patí de 82. Els anteriors, uns volkl mountain (abans de que els hi canviéssin la fusta interior i perdéssin categoria) també feien 1,7m però la superfície de la planxa era molt menor al tenir el patí més estret. El resultat, m'embalava. L'avantatge, guanyava estabilitat amb neus ràpides (video estany blau). La desavantatge, menys maniobrabilitat accentuada pel poc carving de les cotes i el radi de gir ampla (més de 20).

(Foto:AniolVilalta)

Dins el seu tipus, que el pes fa molt!, molt bon comportament amb neus dures, molt bé amb neus crostes o ventades (trencant les ones sense perdre la direcció) i bona flotabilitat amb neus tobes. Evidentment no és un fat i a les neus del Canadà es va quedar curt com esquí. Però allò és un altre llenguatge, .. l'arribada del rocker a la vella Europa dóna idea de l'avantatge amb la que juguen els esquís allà, a banda de les amplades desmesurades de patí i el concepte fat.

(Foto:IgnasiFarràs)

En conclusió, un bon esquí polivalent i alhora tècnic, amb un pes que permet estar dins la categoria de rando. Això si, assumint que es perd l'esquiada amb càrving i tots els "plaers" i "jocs" que permet. Però per descens de corredors estrets, el càrving no aporta gaire, i en canvi la paral.lela dels cantells millora la fiabilitat de l'esquí. Al vídeo del corredor Vermicele es veu el comportament dels dos tipus d'esquí (a banda de l'estil de cadascú!).

(Foto:CarlesGómez&AV)

.. Ara bé: només un dubte més que un retret. I és que les punteres de les dues fixacions m'han saltat. I aquest segon cop amb conseqüències fatals per l'esquí marxant pendent avall fins a partir-se, sense desenganxar-se, la part front, anat la sola per una banda i la superfície per l'altre com si fos un llibre obert. Si passeu pel Càrving d'Andorra potser encara el tenen "exposat".

La primera vegada ja vaig escriure un post. Aquest cop però els cargols no s'han afluixat un darrera l'altre sinó que es van arrencar els cinc de cop. Queda per contrastar si és un problema defectuós d'origen. La posició de bloqueig de les fixacions alhora de baixar no sembla argument suficient, ja que és estil habitual amb aquestes fixacions entre esquiadors i amb diverses fustes i sense conseqüències fatals. A veure que ens expliquen els de la casa Dynastar.

(Foto dreta:IF)

.. grans esquiades viscudes ..


(Foto:AV)