**
Preciosa i tranquil.la vall penjada que cavalca entre l'aresta S del pic de la Coma de Varilles a l'esquerra i la vall d'Incles a la dreta, com un balconet recollit fins i tot a les envestides del vent del NO que aquest dia escombra fins i tot els pensaments...
L'accés el fem des de la vall de Ransol agafant el trencall que mena a la borda Martisella fins al final. Normalment el trobarem obert tal i com netegen les pistes asfaltades a Andorra. La cota de sortida és aproximadament de 1.900m però en orientació sud total així que la neu justeja aviat. Aquest cop ens calcem allà mateix, remuntant el primer tram resseguint la neu entre els arbres sense perdre el camí de pujada de vista. Amb les calors però no aguantarà al tram baix.
Seguirem les indicacions a l'estanyó del Querol i un cop a la pleta on hi ha el refugi ja veurem que se'ns obren múltiples opcions per fer més llarga o curta la sortida. Nosaltres ens arribem a l'última punta i la més alta abans de la Coma de Varilles (a la divisòria amb l'arrogant vessant E de la Coma que si no fos pels ressalts de roca que la tallen a la seva part baixa... ai.... però bé). Des d'aquesta punta tenim un descens franc i bonic fins més avall de les basses de les Salamandres on, abans de que el pendent caigui per la costa de Caup i en un pla calcem pells i remuntem cota atravessant l'estanyó del Querol fins un bony sobre el refugi on baixem estil divertimento per una bonica i dreta collada... vaja, una circular molt maca, entretinguda i sense veure a ningú encara que passem sobre molta traça de maleïdes motos de neu.
A la pleta amb el refugi i la collada per on baixarem de tornada a l'esquerra. La punta on arribem és la darrera de la imatge
Sobre l'estat de la neu, en molt bones condicions, ventada assentada o primavera directament a les parts baixes, fins i tot als planells del bosc perfecte.. aquest dia el vent ajuda a mantenir-la al punt, fins i tot als llocs més arrecerats.
Sobre els pendents, suaus i no obligats, però amb opcions per trobar línies més punyents, ja sigui des de la Tossa de Caraup o baixant la pala directa de la mateixa punta que vam fer.
Sobre els pendents, suaus i no obligats, però amb opcions per trobar línies més punyents, ja sigui des de la Tossa de Caraup o baixant la pala directa de la mateixa punta que vam fer.
El cim de la Cabaneta al fons
Foto cim amb la vall per on hem pujat al fons
La Serrera des de la vall de Ransol al fons
(Foto:DavidGuiu)
(Foto:DG)
Altres opcions d'aquesta vall estan piulades al web d'esquialpinisme, o més curta, o en travessa i dos vehicles..
els planells abans de la franja de bosc que ens mena a l'aparcament, amb el cim al fons
fantàsticaesquiadadescobertadeluxeambelxaviolgaidavidaquestdiumengedemarçqueobralesportesalaprimavera!
4 comentaris:
xaviseu
La travessa que piulem a esquialpinisme.com és xula, si teniu ocasió val la pena.
La cara est de la coma de varilles fins a cabana sorda s'ha baixat, vista de frente té algun punt sense roca a la part baixa, potent però amb bones condicions factible.
Bones esquiades!!!!!!!!!!
ei Xavi, la travessa té bona pinta, si, i també la baixada directa del cim cap a l'O fins al fons de vall de Ransol, mooolt directa.
Genial l'info de la vessant E, ja pensava que mirant-ho de front ha de tenir pas,.. és només per diferenciar quan les pales es poden esquiar des de dalt i "a lo loco" o cal trobar el pas des de baix, com sembla el cas. ... és veu preciosa
Vaja cap de setmana vertiginós de neu, déu n'hi do com se't deuen haver quedat les cames! Salut
merci Montse, si , vam sortir ben tibadets de cames... x cert, la S del Fontblanca està molt bé per picar, això si, matinant molt! com a mínim fins que refresqui.. igualment aquest any massa seca per lliscar-la, hi ha molta pendent punyent que li falta neu i apareixen ressalts de roca que altres anys quedarien ben tapats
salut!
Publica un comentari a l'entrada