Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

9 maig 2012

tour alpí, a Suïssa i de tornada

***

Continuem el tour alpí i ens recollim al poble de Disentis (o Mustér en romanche, una llengua molt semblant al català!), a cantó alemany dels Grisons. És la vila principal de la vall plena d'opcions alpinístiques, envoltada de tres mils i glaceres penjades amb refugis que permeten fer sortides en alçada. Un destí a tenir en compte, amb l'habitual facilitat de moure's amb tren per tot arreu si s'hi va a l'hivern (fins a Zurich calcular unes dues hores i mitja).


La nevada del dia anterior ha estat amb fort vent del sud i per amanir-ho l'iso zero puja fins als 3.900m amb 48h per l'efecte fohen, .. toca pensar bé els itineraris i buscar les orientacions. De fet, esquiarem sobre una mica de tot, neu pols seca, humida, pesada-impossible, primavera tres delícies, crosta trencacames, .. Aquí la primavera (de fet, tot l'hivern ens diuen) també ha estat acompanyada de precipitacions i oscil.lacions de temperatura, amb canvis molt radicals. La innivació per l'època és superior a la mitjana.

Aquestes imatges són de l'ascens al pic de Paxxola, de 2.580m, sortint del poble de Platta a 1.400m s.n.m.. Cim ben visible des de Disentis mirant al sud amb un únic pas tècnic per arribar al llom que mena al cim.



Amb el pic de l'Uffiern (3.151m) al fons

El poble de Disentis al fons


Al fons al centre, el pic Nair (3.059m) i el seu corredor que també s'esquia.. (Martin dixit)



Per la vall passa el tren que creua el país i s'arriba a Zermatt. Amb el Oberalppass que a l'hivern és tancat als vehicles (han de passar carregats al tren, 60 francs). Nosaltres agafem el tren fins al coll amb la idea de fer una circular i tornar al vehicle esquiant. Comodíssim tot.

Cap dia passarem dels 3mil metres, aprofitant que la cota comença tan a baix.

Aquestes són les imatges de la sortida al St. Rossboden (2.836m) des de l'Oberalppass (2.033m) fent la circular cap al nord a la vall d'Andermatt (tot i que remuntem la vall fins al coll un altre cop gaudint d'una foquejada suau al cantó de la via del tren, +200m). És una sortida més tècnica, que va resseguint l'aresta amb algun flanqueig picant i grimpadeta inclosa. Aquest dia trobem la traça dels militars fent perfils de neu que ens ho posa mooolt fàcil.



 





 El poble d'Andermatt al fons, fins on es pot baixar esquiant i agafar el tren que et torna a pujar al coll o te'l creua per recuperar el vehicle a l'altra banda... què més es pot demanar!

Aprofitem les traces d'un solitari que passa davant i ens tirem per la vessant nord del cim, picantona (S4 a l'inici).









Acabem la visita a la vall aprofitant que han obert el Passo de Lucamagno cap al sud, just aquesta setmana. Només és obert de 9 del vespre a 11 del matí per les allaus. La cota és de 1.916m. i des d'allà hi ha vàries opcions de sortides, incloses tres mils en el dia. Nosaltres esquiem el pic de l'home, un preciós cim molt clàssic a la vall, tant del cantó alemany com del cantó italià, amb un final prou dret però que no passa del 25º. Marxem enamorats del lloc, la vall, la seva gent, i molt agraïts per l'acolliment i a casa el Martin, qui ens explica tantes coses.






De tornada sortim per Itàlia on val molt la pena fer paradetes a dojo.. Olivone, Bellinzona, Lugano on tornem a recuperar tantes coses llatines. A l'alçada de Torino, saltem a França pel coll de Sestriere, que a una altra hora havia estat olímpic i ara té un aspecte ... bé, lleig. D'allà ens arribem a Briançon.


A Briançon prenem la carretera que en 20 quilòmetres ens porta a Cerviéres. Allà volem esquiar des de Les Fonts on trobem la pista en bon estat de 12km oberta fins al final i que ens deixa a la cota 2.000. El dia s'aixeca plovent i al final, ja tard i quan s'obra, esquiem des del coll que ens porta a Ariveux el cim clàssic de la vall. Bé, neu més escadussera, prou alta per la temporada. Però una zona fàcil i accessible a tenir en compte com a destí, o com a lloc de pas. En tot cas, aquest és un terreny de joc on aprofundir-hi en una altra visita.



Fantàstictourmoltbencompartitambl'angèlicail'andreuiacollitspel Martin, Ursi, Peter's, Renato, ...un luxe.


...les muntanyes sovint deixen de ser cap barrera, i fan de pont entre cultures, somnis, reptes, ilusions... gent que busca, amb la mirada horitzó enllà, quelcom més, per acabar-se trobant als cims, on s'hi està tan bé, sense el brogit del fons de vall...

així les muntanyes no són murs infranquejables, sinó tot el contrari

2 comentaris:

jordimarmo ha dit...

joder xaval caunta neu!! i aqui ja fa una chicha!! per ana la platja tu!

edunz ha dit...

vua, un pastisset excel.lent, però amb tanta tº amunt i avall les neus estaven exigents!
aqui això és un breu de l'estiu enmig de la primavera, capricis de la natura... a buscar les ombres a la tàpia al més de maig!? el món al revés