Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

4 maig 2012

Al pic Occidental del Coll Roig (Cerdanya)

***

aquesta és una muntanya que cada vegada que baixava del coll de Puymorent somiava en esquiar algun dia...
en realitat no vaig buscar cap referència
només mirar el mapa, imaginar una possible ruta d'ascens
i aventurar-s'hi

El cim vist des de la circular al Puigpedrós de Lanós d'aquest desembre


però aquesta muntanya amaga una enredada pels impacients, quan tirem recta amunt, perdent-nos els detalls... i és que el seu con somital és una trampa. Molt exposat a les allaus, amb forta pendent, i aquell dia i aquest cop també, molt carregat de neu (aquest cop fins al genoll o més a trams). El truc està en sortir-se abans, encara que sigui amb un tram amb grampons per flanquejar una pala de 30º amb possible 45º per sortir al llom, amb un bon pati als peus.... ai els benaventurats que sàpiguen deixar l'ímpetu del cim en el moment adequat i s'arribin al llom, que plaent, et mena al capdemunt. Amb una gràcia que sembla feta expressa.




De pujada, de bon matí, l'ombra amaga els relleus, i aquesta sortida a esquerres sembla més complicada que seguir recta amunt. Però no ho és.

Neus primavera fantàstica a cotes baixes, crosta dura que aguanta el pes baixant (tot i que les cues s'enganxen una mica) amb "sulfé" a sota a cotes intermitges, i pols encara i abundant a cotes altes. L'orientació és NO, i vas alternant pur N amb O segons la forma de la cubeta prenent la millor neu.

200m de desnivell de porteig, tot i que de baixada apurant els claps, només 100m a 10 minuts de l'aparcament al final de la pista asfaltada.

Les nevades sovintejades d'aquests dies fa que a les N la neu no estigui encara del tot transformada, especialment pensant en alpinades de pujar a peu per canals i corredors (Cadi per exemple?) i baixar esperant de trobar la cremeta primaveral..



 




 Avui he tornat a errar-la, i he seguit con amunt.. m'he passejat pel quadriculat, ara a l'esquerra, ara a la dreta, i al final l'he flanquejat sota la muralla per arribar-me al coll entre les dues puntes.. el cim que jo buscava era el de la dreta del coll, i en realitat el cim verdader és el de l'esquerra. Si, m'hi he passejat, quasi sense respirar, atent a qualsevol avís. Després per sortir del coll, he buscat carenar però calia escalar. He desfet amb una esquiada prudent part de les traces de pujada, i he flanquejat, novament sense respirar, cap al llom... allà ja m'he sentit molt millor. He tornat a posar pells, tenint el cim tan a prop. Llavors he baixat per on s'ha de pujar, i ja m'ha quedat tot tan clar.

En la descoberta, hi ha un encant, que no té comparació.. 

Allà dalt, tot sol, hi pensava. En la solitud, s'hi troba la companyia.. si més no d'aquells que t'estimes

Moltbonactivitatfetaidesfetamblafinestrad'ahirigràciesXavipersehidesdeladistànciaialhoratanapropenaquestpetitreptensolitari

4 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Un cim i una pala que sempre m'he mirat, tambe. I algun dia espero que estigui en condicions per anar-hi. Una mica te l'has jugada, em sembla....

A l'estiu si que hi he anat, i ja vaig veure de quin oal anava!

edunz ha dit...

merci joan, les possibilitats són moltes!

i doncs si, l'experiència és un grau... sobre el risc i els límits, en la solitud hi ha el referent definitiu.. i sempre toca tornar, això és el que compte

zwingg ha dit...

molt bé, eduard, sempre a la descoberta, i és veritat que en solitud pots estar molt acompanyat

edunz ha dit...

merci Pep! un regal de sortida
i com tantes vegades, un lloc et porta a l'altre, .. nous racons s'adivinen al lloc

muntanyes, que no te les acabes