***
Aquesta és una via preciosa, una altra perla de la zona de St. Benet, farcida de tot i més, fins a surar en la nostàlgia d'allò que va ser, i arriba a ser.
(Foto:SíviaOrtiz)
Poc a afegir a la info curosa que ja circular per la xarxa, des de la repetició del Dani anterior a la seva discreta restauració, fins a la de l'Eduard de després. En ambdós topos però, hi manca una tercer parabolt al segon tram del segon llarg, per sobre de l'arbre. És a dir, en aquest llarg n'hi ha quatre en total. Si hem de fer cas de la topo del Dani amb la restauració s'han afegit dos expansions al segon llarg, tot i que tampoc marca - ni una topo ni l'altre - un buril que hi ha a l'inici del tercer llarg quasi paral.lel al tac.
(Foto:SO)
Els claus estan en bon estat per anar passant sense estirabots i tenint-ne cura per a propers repetidors. Només el primer que és el més nou, belluga, però aquest encara es pot reforçar. Quin luxe tenir el nivellàs per passar per aquesta diagonal penjada en lliure.
De material, al càmalots fins l'1 li vam afegir el semàfor d'aliens i alguns poc tascons i va ser suficient.
(Foto:SO)
Ben mirat, les clàssiques acaben sent les més modernes, ...en valors, en sentit de l'escalada, en escalada sentida.
A St. Benet, l'origen de tant, s'hi trobat tot alhora. Estranya convivència de la dansa vertical entre peces que porten més de 50 anys a la paret i els crits desbocats dels que s'enfaden a l'aire mentre fan "pegues" a la roca que tot s'ho mira. Indiferent?
Escaldamoltbenfetaidesfetamblasílviaielsergiieltactesuauperlavidaielseusracons
6 comentaris:
Sempre fa gràcia veure els que escriviu en blogs a les parets! nosaltres vam sortir a dalt la mòmia després de fer la Santacana per la variant serrano i em va fer gràcia veure-us a l'anglada de la trompa! a mi em va encantar aquesta via, té alguna cosa especial! Salut!
a aquesta petita olla que es forma entre l'Elefant i la Mòmia aquest dia hi havia una bona munió de cordades! amb estils diferents... des d'on ereu vosaltres tenieu de front, pel cap baix, tres escalades en paral.lel.. dira que era el mateix Reina el que escalava a la nostra esquerra... Penso el mateix, té quelcom d'especial!
I com enganya això del grau en aquestes clàssiques de veritat, que 'només' amb cinquens i artificial equipat (equipat fa 60 anys...això si), que no hauria fet si no haguessis anat tu al capdavant.
Penetrar en aquella xemenèia obliqua i no saber on ni quan passaras un mosquetó per alguna cosa que transmeti uns mínims de confiança és tot un repte, i convida a imaginar les vivències dels aperturistes.
Gràcies per portar-nos-hi.
potser aquesta és un dels secretes que fa de les clàssiques tan seductores, .. un reservori d'aventura gens amagada..
gràcies. I tanmateix, qui porta a qui? la confiança del segon de cordada és quasi mitja escalada
que en poguem gaudir tantes més!
Sí, hi eren el Reina i el Picazo a la Boi-Roca gaudint d'un sol que a qualsevol hauria xafat i anulat i ells parlant de poesia. A la dreta teniau dos de Vacarises barallant-se amb l'Avern i cridant gairebé tant com els que teniau en front abaix, al Braç. Crec reconoixer-me a la foto que heu penjat, a l'extensió de l'Ira de Belcebú i subscric el que diu l'amic anònim del primer comentari.Fa gracia veure als que escribiu en blocs i més si surt un mateix. Gracies per la foto. Salut.
anar xerrant i anar escalant que els vam perdre el rastre ràpid! i això que el Reina quan jo treia el nas pel segon llarg em preguntava si veniem a la Boi-Roca i jo que no, que feiem l'Anglada-Guillemon i ell que "aquesta no es fa gaire"...
tinc algunes fotos més, l'estètica de la dansa vertical enmig d'aquella mole de pedra no tenia pèrdua, si vols m'escrius i te les passo edunz arroba hotmail punt com
els crits de més a prop, doncs si, quins contrastos..
sant benet no pot ser més que un punt de trobada ja
salut!
Publica un comentari a l'entrada