**
... al concepte nostre de la Cerdanya francesa, és a dir, a tocar de la catalana, es reparteixen escoles aquestes si al més pur estil francès molt equipades i amb totes les dificultats, sobre afloraments de granit que amb sort donen per vies de més d'un llarg. Terreny de joc d'iniciació, retrobament amb la vertical, o per a practicar amb l'ús de les peces flotants. D'accessos mínims i el punt aquell net, polit i tranquil del país veí que enseguida destaca. Enmig d'un paisatge de boscos i muntanyes d'aquesta banda axamplada dels Pirineus, on la llum sembla voler ser la més protagonista de totes.
Ens passegem per la vertical del sector del pla dels avellaners de les Bulloses i els totxos de Font Romeu i el llac Balcere on apareixen vies de més d'un llarg.
Jo no coneixia aquesta guia amb info d'aquestes zones esportives, però també de vies llargues - sempre amb aproximacions importants pel mig - i activitat hivernal. Està editada en anglès i francès, llàstima haver-se deixat el català! :)
Escaladesuausidolecesamblaraquelalicianuriailoriolisusi... quan semblava que ja no podia fer més calor, i si....
6 comentaris:
ep!!! vaig prenent nota! es veu guapo el peu de via! je je je
molt bon lloc pel club de les escalades en familia! :)...
A la guia hi surten les vies del Castellvidre, a les gorges del Segre?
Bon estiu
Ricard Darder
t'ho preguntaré perquè entre les moltes fullejades en diagonal comptant de tenir-la, no ho vaig repassar tot, .. no em sona però.. el que més se li apropava era el petit yosemite, i ja queda prou lluny
pero me n'assegur-ho, ja m'imagino que no és un racó qualsevol
en surten tres vies, a la seva vessant O: Normali, P.Goundoux i la Donjon et Pitons. .aquesta última de graus molt pujats .. la forma d'agulla del croquis és la que apunta?
Sí,sí. Ès un cim que em va xocar en un dia d'exploració amb en Joan Rovira. L'entorn de les gorgues del Segre és maco però un pèl massificat si hi ha molta gent en una ferrada comercial que hi ha per allà. Nosaltres vam pujr al Castellvidre d'una manbera intuïtiva per feixes i rocallisos i vam ensopegar amb una cutre-ferrada abandonada que no vam trobar documentada enlloc. Potser algun dia hi torni a l'hivern per veure aquest racó nevat.
Publica un comentari a l'entrada