Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

6 set. 2012

Ciclant per un vaixell a la deriva

***

Aquesta és una bonica volta sobre les dues rodes al massís de Busa, d'emocions, i feta realitat després de més d'una desllomada intensa per eixamplar el poc que faltava a camins i corriols per fer-los ciclables. Molt ben acompanyada pels pass@muntanyes, quins fan de la bicicleta un mitjà de descoberta, i aventura.



Aquesta és una ruta física, i tècnica, molt difícil en la seva vessant nord on quedem abduïts per una de les fagedes més meridionals dels Prepirineus... per aquells boscos relíctics que han quedat aïllats amb les condicions justes a l'ombra dels espadats. I ens recorden que res és permanent.



És un itinerari que arrenca a un fons de vall per acaronar el núvols i l'horitzó des de l'atalaia d'un massís obert als quatre costats, endinsar-se després el verd càlid de l'ombra del bosc i caure al buit a poc a poc. Sortirem des de les Cases de Posades per seguir la carretera mig quilòmetre i enllaçar amb la pista que puja al coll d'Arques per la font de la Pica. Llarga i constant pujada que ens posarà molt a to. Del coll al Pla de Busa se'ns obrirà l'horitzó caient suau cap al sud.. fins a la mateixa Mediterrània que ja s'olora. El Pic de la Guàrdia i la Presó de Capolatell són dues visites molt recomanables per gaudir dels vèrtexs del massís. Que el creuarem en direcció est fins al pas excavat i descarat del Grau de Vilamala, a la seva punta nord-est. D'allà ja només haurem de resseguir les pistes i fresa per l'obaga que ens menen al pla de Treserres. On seguim per fresa fins casa Llobeta... creuem la pista de pujada de l'inici i seguim pel corriol que ens porta directament i amb trams també tècnics de forta baixada, al punt d'inici. Embolcallats amb les llums dels pantà per acabar d'endolcir una bona jornada de tamisos i contrastos.



Són uns 30km i uns 1000m de desnivell, amb descensos molt tècnics on el terreny de còdols li afegeix un grau de compromís sobre les dues rodes. Ciclable quasi tota ella, si li descomptem algun fort pujador, algun arbre que talla el camí i un parell de fortes baixades només aptes pels més experts.




És terrenys de boscos i de bestiar que hi pastura. Hi ha filats, pastors elèctrics, que algun lloc barren el pas. Tenir-ho en compte i sempre ser-ne curós que a les vaques els hi agrada voltar si res les atura.




Un cant a la descoberta per un mateix i el gaudir respectant i passant discret pels llocs. Que qui hagi de venir després pugui trobar l'espai com ho hem fet nosaltres sense la petjada d'un itinerari domesticat. O ja no quedarà on retrobar-se enlloc.


Fantàsticajornadamblesllumsd'unestiuquejas'acabambl'ignasil'olgaieldavid, i els follets del bosc que s'ho miren encuriosits.


2 comentaris:

pass@muntanyes ha dit...

Ei, no 'mos tregos' metres, que la tecnologia diu que vam fer 1000 m+ :-)

edunz ha dit...

molt bé! no m'havia quedat bé amb el número.. i amb les rases i baumes?