Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 març 2013

A la gran pala del Salòria (Alt Urgell)

***

Aquest cop si, reprenem la sortida que vam fer fa unes setmanes i, aquest cop si, encarem de ple el que possiblement la toponímia del lloc anomena la pala de Salòria, que com ens expliquen, sovint els cartogràfics l'erren amb l'ubicació dels noms... i una pala així, com la que hem esquiat, bé es mereix tenir nom propi!



Gran jornada d'esquí, amb un itinerari agoserat on si tornem pel coll de Conflent surten ja aproximadament 1.600m de desnivell. I amb un descens per la vessant sud oest, que amb una intel.ligent canvi de valleta al final, ens regala el número màgic de mil metres continuats de flotar sobre la neu.. de surar, sobre la vall, sobre el llom, sobre els boscos que ens envolten, sobre l'horitzó d'uns Prepirineus que es fan Pirineus i és tot allà mateix.

A la pala, el pendent no passa dels 30º i igualment, és amplíssima! El tram més tècnic de la sortida és l'accés a l'aresta des del coll de Conflent, i la mateixa aresta, aquesta vegada prou fina amb les nevades i ventades d'una i altra banda.. molt estètic!



Sobre l'estat de la neu, abundant des de la Borda de la Plana on aparquem. Tanmateix, les calorades d'aquests dies haurà malmès el fons de vall a la banda de les bordes de Conflent ara ja nues de neu. Nosaltres hem pogut esquiar tota la pala fins l'aiguabarreig del torrent de Sabollera. Aquest dia la trobem estable en vessants d'O-S, però les vessants E es veuen carregades, i a les nord, encara pols!  També haurà canviat aquests dies quan el mantell evoluciona molt ràpidament.









La sortida la volíem arrodonir fent el cim del Bony de Trescul, però la nevada ens enxampa i allà queda, que no fan falta gaires excuses per tornar-hi! En tot cas, tot un gaudi que completa l'esquiada de la vessant sud tallada per ressalts de roca (ull!) i la trempada baixada per la cara est però amb una complicada sortida al fons del barranc.



fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambl'intrèpidPepzwingg, i un dia rodó on només les nuvolades que són neu li treuen color, i en prou feines!

2 comentaris:

xaviseu ha dit...

Molt bona, ja la teniu a la butxaca! segur que és una de les millors baixades del Pirineu i no cal dir de les més deconegudes...
He vist que volieu tornar per trescull, si mai ho feu : la linea de baixada que marques fins a la pista és bona però de la pista directe cap a baix pel bocs és molt espessa i les traces de carrils que marque també estan molt perdudes, millor anar encarant del cim per l'aiguavessant NO amb tendència al coll de conflent i ellaçar les traces de pujada per la part de bosc més oberta. Una altra opció seguir la pista cap a est i també ens deixa al cotxe però és pista....
Una bona opció pel trescull és encarar la pala sud desde el cim mateix, amb bona pendent i podeu aprofitar uns 400 o 500mt per tornar fer circular pel bony mosqueter, aquest darrer també té una bona baixada per la seva cara est però algo curta.

edunz ha dit...

i tant! malgrat els núvols enganxats al capdamunt la vam gaudir moltíssim.. ben bé com si no acabés mai! merci per la info, el descens sud del bony de Trescul ja el tenia pensat, xo llavors, aquesta circular no s'acaba mai! :) ambdós cims es mereixen visites pròpies. Penso que si, que és una de les millors esquiades, si més no, d'aquesta banda

aquest dia vam començar a pujar cap al coll d'entre els dos bonys i fins l'última hora no vam decidir anar directa al coll de conflent ja quan la nevada se'ns tirava al damunt.. es feia llarg, però la pujada estava sent preciosa. Tan aprop, i amb la sensació de ser tan lluny de tot