**
Aquest cop si ens posem a una via que val la pena :) ... aprofito per treure'm de sobre el puntet vermell de l'últim llarg i del penúltim en lliure de segon.. apa-li! hi havia ganes i quedava pendent. Així actualitzo la topo amb tots els passos en lliure. Aquest any celebra el seu cinquè aniversari i es manté en bona forma, s'hi veuen repeticions i agrada. Inevitable la vegetació que segueix el seu curs en el diedre del primer llarg porta d'entrada al sistema de desploms de la part superior, que aprofitem per sanejar una mica i recuperar fissures, però a mà sempre quedes curt i ho fas malament.
Un apunt, el projecte que quedava a un díedre a la dreta amb un espit a l'inici ja ha estat ocupat per una indi-via en el seu estil de quasi-equipada... una línia que era desitjada. Una més! que l'espai és un i no hi ha aturador!!
I pels sembrats d'aquest any a la plana, que fan molt goig..
sota el vol del sisó, ..
el gaig blau, perdius, abellarols, les puputs, tòrlits, tudons..
quina festassa hi havia! Conills per tot, astors, aligots..
llum sedona que hi ha un moment que sembla buscar el capvespre amb pressa.
Caure avall, descansar, pentinar el grà de l'espiga que aquest any enfila orgullosa
bonicaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol i una primavera que se surt de mare... ara sota ruixats que fins el canvi de lluna no voldran marxar, diuen
2 comentaris:
Estàs fet un poeta..., i sempre les teves "coletilles" que marquen lo que es autèntic i lo que no. Si tots ho tinguesim tant clar com tu, no tindriem tant per escollir, però en la diversitat està la llibertat.
Miquel Moresc
bones Miquel, jo crec que és cadascú qui es marca lo propi, el contrari és ser molt pretensiós, no? per la resta, clar que si, tb en el fet d'opinar.
Aquesta línia estava allà per ser ocupada,l'indi-via és una opció com qualsevol altre
salut i bones escalades!
Publica un comentari a l'entrada