**
Poca info a afegir que no hi corri per la xarxa d'aquest llarguíssim recorregut de 700m a una de les parets més llargues de Catalunya, ideal per l'època de no massa fred ni massa calor, que el sol ens acompanyarà només la meitat del dia. Evitar en dies de vent!
Info completa i topo acuradíssima al blog de l'Alt Urgell, tot un mèrit encaixar en un sol croquis un recorregut tan llarg i marcant les assegurances dels llargs, net i clar com per no perdre's ni un sol moment. Només ens caldrà un pèl de lògica seguint l'itinerari als trams fàcils on les assegurances desapareixen. De material hem passat molt bé amb els aliens i friends fins al C2, dels tascons no en farem res.
Si val la pena mirar-se bé al blog l'explicació de l'aproximació, per no caure al parany de la intransitable màquia mediterrània.
Bona escalada per longitud i escenari, més si ens empassem sense manies les no poques feixes i feixetes que anirem trobant. Relativament sostinguda en el V+ amb varis trams de grau obligat però amb el bolt lluent sempre a prop. De l'R12 hem enllaçat fins a la 14 sense problemes i val la pena. Potser l'únic apunt del llarg recorregut és el final.. que segueix pel més fàcil, i brut! deixant a la dreta unes fantàstiques plaques i especialment un darrer i ben factible diedre final fissurat sobre tot el pati que demana a crits una variant més trempada... fent-ho així, quedaria un mooolt bon final de boca.
A la gran cascada de l'anfieatre gegantí de la paret del Diable i raja aigua i les vies del lloc són ben molles.. gran primavera humida!
Llarguíssimaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniolielnoel,.. i la companyiad'apropd'unspardalsquevanfentlessevesvariants, i aconseguim sortir-los de dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada