**
Bona clàssica de la peculiar paret de les Gralles, d'aspecte terrible tastet d'aiguabarreig de lo bo i millor d'aquest Prepirineu que arrenca... barreja de Doll, Montroig i Montrebei.. la Noguera més tropical, que recorda el sector capibara de qualsevol paret de Venezuela... quina fresa!
Al fons, els plecs per on passa la plaent Olga Frontera
Aquesta és una línia hiperclàssica resseguint un diedre fissura xemeneia que retalla la paret de cap a cap, fins a crear una agulla separada de la paret. Graus clàssics també, i molt ben equipada als punts claus, la resta és protegeix perfectament. Al primer llarg és on trobem la roca més fràgil, a la resta un bon calcari multicolor i de textures sorprenents, xemeneia inclosa. Hi trobarem espits a les reunions d'una repetició del sr. Paca que pensava estava obrint una via nova.
Bona via en el seu estil que regala una bona ombra. L'accés nosaltres el vam fer pel sistema de rapels nous a 200m de la via (fita vermella) que porten a les noves vies noves obertes pel potent escalador local Salla i caminar selvàticament fins al peu de paret però sembla millor opció fer servir els rapels de la canal enganxada a la via, que han arranjat en una repetició recent.
Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').
Al fons, el sector de la cova del Tabac del Montroig, per on passen la potent Elsa Pataki i la bonica via del Pare
ClàssicaescaladamoltbenfetaidesfetaambelVictorielMiki, .. i algun capibara despistat que s'amaga per l'ofenosa vegetació de la Noguera tropical també existeix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada