Vells Amics, 280m V+/6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Escalem aquest bany de conglomerat fosc de la que no tenim més referència que la visió de l'estètic esperó que recórrer de quan vam escalar la Núria, i la topo de la guia de l'Alt Urgell amb la descripció de burils a les tirades i les assegurances allunyades.  A banda de l'habitual encert dels seus oberturistes en trobar bones vies.

I en resulta un molt bon itinerari, que va resseguint la lògica pel bell mig de l'esperó, amb una arrancada ben tombada que es va adreçant fins a escalar trams prou verticals rematat per un penúltim llarg que agafa, aeri, el fil de l'esperó. Preciós.

Ens trobem també assegurances afegides (bolts) d'una "restauració" recent feta pels mateixos oberturistes. La via ara és més fàcil escalar-la. La línia, continua igual d'estètica. Quintillus ajustats que algun ratlla el sisè.

De material, nosaltres portàvem els aliens i un joc de friends fins al C2 per allò de a veure què ens trobem, i n'hem posat algun aquí i allà (C2, C.75, alien blau..) per reforçar algun buril vellet (els bolts s'han afegit a la progressió o intercalat, no han substituït les peces velles). Però es considera via equipada.

L'aproximació la vam fer igual que amb la Núria, només que abans de creuar el darrer barranc tirem amunt pel mig del bosc sense fresa, i anar-se embardissant fins a la base de la paret que resseguim a l'esquerra on el punt més tombat de l'esperó arriba al terra.

A tenir en compte que malgrat ser cara nord, ara al juny amb el sol tan alt quasi no tindrem ombra en tot el dia... només al tram més dret de la part de dalt de la paret.

Moltbonalíniarajamassarreglada, i escaladamoltbenfetaidesfetambl'Anna,... amb un sol que cau a plom abans del ruixats que tot ho remullen de nou