Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 de juny 2014

a l'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Repetim aquesta bonica clàssica de l'esvelta roca de l'Ordiguer de la muralla del Cadí, que tan amb roca com amb neu invita a tot hi més. Un traçat directa i lògic que retalla la paret pel mig. Val la pena no perdre's l'explicació d'en Jordi Lalueza enamorat del Cadí, al web de'n Jover, de com les cordades Cerdà, Pokorski, Ylla i Anglada van escalar-ne les vies, la Cerdà-Pokorski que va venir primer (1959) i aquesta que es va acabar després (1965).


Una escalada fantàstica que traspua alpinisme a cada relleu de la roca, del paisatge sedós que l'envolta. La roca està molt sanejada de les abundants repeticions i la via força clavada. A les reunions hi trobarem sovint un parabolt amb anella. Adjunto sobre el croquis del llibre Escalades al Parc Natural del Cadí de Jaume Matas (Rodés edicions 1988) el material que hi hem trobat. 



Hem enllaçat els dos primers llargs. I la penúltima reunió, ens passem els bolts i la fem sota el bloc reforçant fàcilment un clau que hi ha, més còmode pel llarg següent. De material hem passat amb el joc de càmalots fins al C3 i els aliens i un joc simple de tascons.

Molt de compte amb el tram final de la vira de descens just abans d'arribar a la canal del Cristall que està realment delicada, molt erosionada pel pas de les cordades. Una corda o cadena fixada no hi aniria malament. A la canal, la neu s'acaba abans del ressalt i et deixa baixar bé. 



 
 


Aquest dia uns pugen a corre-cuita que volen tornar a dinar volant amb el parapent, i uns altres i entren tard, que volen dormir a la paret. El Cadí reviu! fantàstiques aventures d'uns i altres. En Lluís de Cal Basté continua atent, tot s'ho mira i n'agraeix les piulades, les de sempre.



fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblaSandraielLluís.. muntanyes que hi són, per ser escalades..

25 de juny 2014

Vells Amics, 280m V+/6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Escalem aquest bany de conglomerat fosc de la que no tenim més referència que la visió de l'estètic esperó que recórrer de quan vam escalar la Núria, i la topo de la guia de l'Alt Urgell amb la descripció de burils a les tirades i les assegurances allunyades.  A banda de l'habitual encert dels seus oberturistes en trobar bones vies.



I en resulta un molt bon itinerari, que va resseguint la lògica pel bell mig de l'esperó, amb una arrancada ben tombada que es va adreçant fins a escalar trams prou verticals rematat per un penúltim llarg que agafa, aeri, el fil de l'esperó. Preciós.

Ens trobem també assegurances afegides (bolts) d'una "restauració" recent feta pels mateixos oberturistes. La via ara és més fàcil escalar-la. La línia, continua igual d'estètica. Quintillus ajustats que algun ratlla el sisè.



De material, nosaltres portàvem els aliens i un joc de friends fins al C2 per allò de a veure què ens trobem, i n'hem posat algun aquí i allà (C2, C.75, alien blau..) per reforçar algun buril vellet (els bolts s'han afegit a la progressió o intercalat, no han substituït les peces velles). Però es considera via equipada.

L'aproximació la vam fer igual que amb la Núria, només que abans de creuar el darrer barranc tirem amunt pel mig del bosc sense fresa, i anar-se embardissant fins a la base de la paret que resseguim a l'esquerra on el punt més tombat de l'esperó arriba al terra.

A tenir en compte que malgrat ser cara nord, ara al juny amb el sol tan alt quasi no tindrem ombra en tot el dia... només al tram més dret de la part de dalt de la paret.



Moltbonalíniarajamassarreglada, i escaladamoltbenfetaidesfetambl'Anna,... amb un sol que cau a plom abans del ruixats que tot ho remullen de nou

20 de juny 2014

Mi primer amor, 180m 6aA2 (Vilanova de Meià)

***

Repetim aquesta perla de via oberta l'any 82 per E. López, J. Olmo, T. Garcia i A. Ballart i reequipada per D. Palmada, J. Prat i A. Ballart el febrer del 07. Ara estan tots els passos d'artifo ben arreglats, amb anelles de corda llargues i cordinos, .. i no cal clavar. De material hem passat molt bé amb un joc d'aliens i de càmalots fins al 4, i unes 12 cintes. Els tascons pràcticament els hem passejat. La guíndola de l'R3 la podem improvisar amb l'estrep i a córrer.



 
Una molt bona via, on els trams en lliure són molt macos i els trams d'artifo acrobàtics i molt estètics.. així que tot el lliure i tot l'artifo val ben la pena. Un regal el bastió final, 80 metres sense cap pesa de progressió farcit de possibilitats on gaudirem d'un lliure agraït sobre roca excel.lent. Graus en lliure sense apretar (V+/6a obligat però no compromès), i artifo que ara és més fàcil. Ja corre una proposta de feta tota en lliure amb 7è grau.

Bona topo del mestre pirata ABC i idea del que fou, aquí. Ombra fins al migdia.






moltbonaviamoltbenfetaidesfetambl'Isa.. aprofitant l'aire refrescant que encara queda flotant a l'ambient!

18 de juny 2014

a la Discovery de la Roca del Pessó (Collegats)

**

Aquesta és una perla de via, tranquil.la pel que fa a dificultat però amb aquell estil "reminià" on la lògica del traçat impera i queda molt ben assegurada allà on toca. Alguns li adscriuen el punt d'expo, concepte emmotllable fins a l'infinit. Als trams fàcils directament no trobarem emplaçaments fixes o són tan escadussers que fàcilment ens els saltarem, però amb certa habilitat i un semàfor d'aliens més els càmalots del .5, .75 i 1 anirem molt bé! I així assaborim una mica l'escalada neta sobre la roca de la molt bona de Collegats amb panys sencers de conglomerat jove i abrasiu que s'agafa de perles. Tècnicament per l'estil de la veïna i bonica i molt més equipada Últim buril.

Bona topo d'en Jover
 
Els dos primers llargs es poden enllaçar molt bé. El dos després del bosc també els hem enllaçat i hem arribat justos (corda 55-60m) a l'R. Els dos últims també els enllaçarem normalment De material, combina ponts de roca amb cordinos vells, espits de xapa petita i integrada al paisatge i espits amb xapa nova. Ho reforçarem amb els flotants comentats més amunt. A l'itinerari li passa ben aprop un projecte/via (?) a l'esquerra (R2), la Kollegats (R3) i la Els intocables de Bellmunt (R4).

Ara que el sol va tan alt, a tenir en compte que no tindrem ombra fins la tarda. Avançat l'estiu, l'ombra ja entra a mig matí... com les tempestes del lloc!

 
parets ací i allà que esperen el seu torn...



Moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Isa, i una remullada que just ens pentina la cara quan ja sortíem!

16 de juny 2014

a la Desobediència i revolució de la punta Miladones (Montgrí)

**


Escalem aquesta bona proposta caiguda sobre la mar blava d'horitzó enllà que s'endú la mirada... topo de quan l'obertura per en fort d'en Grau i companys acompanyants aquí i informació completa de les vies del lloc aquí. Un racó només escalat per l'Anglada-Cerdà fa un munt d'anys, i que des de la seva redescoberta, ha estat farcit de vies pels osonencs, molt ben conservant l'escalada d'autoprotecció allà on la roca ho ha posat fàcil!




Foto esquerra, ubicats a la terrassa de l'R0.


Aquesta via en concret només té un bolt de progressió i en un punt on van decidir girar a dretes descaradament en un canvi de traçat.. quan hi ets ja ho sembla així. Per la resta, ponts de roca, i algun clau,.. i algun altre original de la topo que ha volat lliure. Bon itinerari amb tres bons llargs llargs, que ens menaran al punt més alt de la punta. Fixar-se bé amb l'inici de la via de la topo original, més avall del que marca la foto de les paret amb les vies. Pont de roca visible ben amunt sota el niu de la primera reunió. De material, hem passat amb el que marca la topo i tan bé: tascons (joc discret) aliens i camàlots fins al 3.







L'accés aquest dia el fem per terra, aprofitant que la pista que mena a la zona militar de punta Milà encara és oberta.. queda tancada a l'estiu i afegeix 45' de caminada calorada, als 30' bons garrics per la tímida fresa que ens porta a la punta Miladones si prenem el camí que surt de la pista que mena a l'Estartit (el croquis del blog del nenivan val ben la pena portar-lo al damunt). En definitiva, una aproximació i tornada conveniada per mar, arrodonirà la visita al lloc d'aquesta no molt llarga escalada, que ara amb el bon ràpel al nord de la paret permet més d'una via al dia. 

Ombra a partir de mig matí.I aquesta via al girar l'esperó, queda ben protegida del vent del sud, i en canvi ben exposada al vent del nord. A tenir en compte que aquí un dia de mala mar pot afegir una bona dosi d'aventura!





escaladasobrelamarmoltbenfetaidesfetambelSamu,... aire d'un estiu que ja ha benarribat!