***
Enllesteixo aquesta bonica i senzilla obertura seguint el fil de les ombres que sobre aquest pany modest de la muralla sud s'entreveu fàcilment. Escalada ben agraïda pel flotants al primer llarg, amb un espit d'oportunitat que aquell dia tocava baixar d'hora, i un segon que fa alguna navegada per placa fugint d'unes fissures o diedres ja massa vegetats com per canviar-los sencer.
La via es troba poc abans de la Sol de tarda, i es veu evident des de l'aparcament. El grau pendent de confirmar a base d'alguna repetició que sol solet tot es distorsiona. Aquest dia penúltim m'acompanya el Lleïr al primer llarg que el gaudeix prou.
Bonica i senzilla escalada de mirada clàssica,... sentits i sentiments que es troben, amb una clicada d'ulls.
"aquí el silenci és gegant (....) volen les òlibes per aquí... en tot cas. Les feres s'apropen. La curiositat les pot. Sorolls....És ple d'animals tot plegat. Aquí la braseta escalfa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada